El camí de la fruita en un any molt difícil

La campanya de la fruita és cada any la mateixa i cada any diferent, amb aquest estiu com el més difícil per a la producció de Lleida, perquè, als problemes que més o menys poden entrar en els càlculs del sector cada temporada, aquest estiu s’hi ha sumat la pandèmia, els casos registrats entre temporers i persones sense papers que han arribat a Ponent buscant una feina.

Es calcula que la campanya genera feina temporal per a unes 35.000 persones en finques i cooperatives i centrals particulars. Però, encara que caldrà esperar a final de campanya per fer una anàlisi del tot precisa, sembla clar que aquest estiu pot ser que no s’arribi a aquestes xifres. D’una banda, per la caiguda de la producció i de l’altra perquè les restriccions en la lluita contra el Covid ha complicat molt els treballs.

Part dels temporers que avui cullen fruita ja es preparen per a la verema al Penedès

Les produccions s’avancen aquest any fins a deu dies i això accelera els canvis de comarca

El primer a haver d’afrontar la situació ha sigut el Baix Segre, la zona més precoç de producció, al començament amb cireres i després amb albercocs, préssecs i nectarines.

Els alcaldes han hagut de preveure allotjaments per a possibles aïllaments en cas de positius de Covid o d’oferir on superar un confinament sanitari a persones sense habitatge adequat. Tot plegat amb tensions amb la Generalitat en massa ocasions.

Ara la pressió sobre el Baix Segre disminueix, en la mesura en la qual es van acabant les produccions per collir, però no desapareix. Poblacions com Aitona o Alcarràs tenen el seu fort en fruites primerenques, però també conreen pereres de varietats encara per collir.

En aquests moments la mateixa ciutat de Lleida, l’Horta, té un volum de personal a les finques més que significatiu. Podem estar parlant d’unes 2.500 persones recollint llimonera i en pocs dies altres varietats de peres.

Passa el mateix en altres poblacions del Segrià, com pot ser el cas de la Portella, Benavent de Segrià, Corbins Alpicat i una llarga llista.

Tot això a més amb un calendari boig, accelerat entorn d’una setmana o fins a deu dies en moltes varietats. Les condicions climàtiques acceleren maduracions en uns camps que tenen clarament menys producció a pràcticament tota la província. En préssec, s’estimava un 18%, però la pedra al Baix Segre va arruïnar milers d’hectàrees. Ara s’augura un 16% menys de poma i un 7% de pera que l’any passat.

Però juntament amb l’Horta, també urgeix la campanya en altres comarques de Lleida, amb el Pla d’Urgell, la Noguera o l’Urgell com els ràpids i nous protagonistes.

En localitats com Albesa o Torrelameu ja hi ha finques on s’estan collint algunes varietats. De fet aquest any s’espera que la pera blanquilla, que pot arrancar normalment una vegada passada la primera setmana d’agost, s’espera que comenci ja la setmana vinent. Una situació que no és habitual, però que ja es va donar el 2014.

Una cosa similar ocorre amb les peres conferència o williams al Pla d’Urgell, que altres campanyes pot arrancar entre el 10 i el 15 d’agost, però que ara es preveu per a la primera setmana d’aquell mes. A l’Urgell, també s’accelera la recol·lecció de certes varietats de pomes en qüestió de menys de dos setmanes.

No obstant, el calendari marca que ja no serà necessari el mateix volum de temporers a partir d’ara. De fet, una part d’ells, com és tradicional tots els estius, passarà ja directament dels camps de Lleida als de la verema de cellers del Penedès, entre altres comarques. Precisament en aquestes zones vitivinícoles, com en les fruiteres de Lleida, s’aposta per treballar amb mètode i mesures de seguretat. Parlem des de comptar amb un cens dels treballadors del camp i saber on viuen, sigui en allotjaments oferts pels mateixos ocupadors o en particulars, fins a la presa de temperatura i el treball amb l’obligatòria mascareta.

La preocupació, doncs, derivada del volum de treballadors temporers, es trasllada però no s’acaba.