AGRICULTURA BALANÇ
El camp de Lleida ha rebut 1.079 milions de la PAC des del 2011, un terç de Catalunya
La Generalitat defensa que els fons han de servir per “transformar i modernitzar el sistema agroalimentari” || L'any passat van arribar 119 milions a poc més de 39.000 beneficiaris
Imatge de l’inici de la collita d’ordi el passat mes de maig en un camp d’Alfés.
El camp de Lleida ha rebut 1.079 milions d’euros de fons de la Política Agrària Comuna (PAC) entre els anys 2011 i 2019, segons el balanç fet públic ahir per la consellera Teresa Jordà. Aquesta xifra representa prop d’un terç del total de Catalunya, que ha comptat amb 3.325 milions en fons comunitaris.
Jordà va destacar que es tracta d’una injecció econòmica “sense precedents” i que ha de servir per “transformar i modernitzar el sistema agroalimentari”. Va insistir que l’aposta és “crear un sector molt fort i molt més dinàmic, posant totes les facilitats per a transformació i modernització”.
El gruix dels ajuts es concentren en l’anomenat pagament bàsic i ajuts mediambientals
En el balanç concret de l’any passat, Lleida va rebre un total de 119, 375 milions de la PAC, davant dels 120,489 de l’exercici anterior. En el cas dels beneficiaris, l’any passat es va tancar amb 39.090 a la demarcació, quan a l’exercici anterior s’havia arribat als 39.589.
El gruix dels fons arriben de l’anomenat pagament bàsic, amb 68,832 milions en el passat exercici que es van repartir entre 14.751 beneficiaris. Es tracta de fons amb l’objectiu d’ajudar la renda d’agricultors i ramaders per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions, contribuir a evitar l’abandó de les terres i l’activitat agrària, el despoblament rural i fomentar l’equilibri territorial.
La segona gran font d’ajuts són els relacionats amb el medi ambient, amb 35,0305 milions que van ser repartits entre 14.751 sol·licitants a Lleida.
El director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson, va afirmar que tant els ajuts de la Política Agrària Comuna com els nous fons de la Unió Europea “dibuixen un escenari cap a mesures més sostenibles”.
Segons Anson, el sector agrícola català “va adoptant criteris i pràctiques de més sostenibilitat”. En aquest sentit, considera que “els ajuts que s’han establert van complint el seu objectiu”.
Així mateix, la consellera Teresa Jordà va aprofitar per recordar que la Generalitat té més de 3.000 milions compromesos en un total de deu projectes que van “des d’enfortir les cadenes curtes de comercialització fins a la modernització del regadiu o la digitalització del sector”.
Va afirmar que els fons de reconstrucció de la Unió Europea han de permetre “reforçar l’estat del benestar” i “avançar cap a un model econòmic més sostenible”.
Estan pensades per fomentar l’entrada dels menors de 40 anys al sector, que s’instal·len per primera vegada en una explotació agrària com a responsables.
Per a Jordà, “és una bona notícia, perquè enforteix el relleu generacional i s’aconsegueix un sistema més resilient”. Però, malgrat l’increment en el nombre de joves que s’han incorporat al sector durant els últims anys, assegura que la xifra “no és suficient” per compensar el nombre de jubilacions.
La incorporació de 1.800 pagesos, insuficient davant de les jubilacionsLa consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va explicar que Catalunya ha invertit 120,324 milions d’euros per incorporar 4.056 joves al sector des del 2007. Lleida lidera les entrades amb suports públics, amb un total de 1.799 i 49,814 milions. Va indicar que “el 92% dels joves que accedeixen a aquests ajuts, després de 5 anys de compromís, es mantenen en l’activitat agrària”.
