x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

Cercle

Dibuixem Ponent: el Canyeret

Actualitzada 15/06/2020 a les 12:35
Aquarel·la de Miquel Monné

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Aquarel·la de Miquel Monné

Perspectiva de la ciutat de Lleida vista des del turó de la Seu Vella, des de l’antic barri del Canyeret per damunt de l’actual edifici dels jutjats.

El barri del Canyeret pertanyia a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre. Al seu inici era un barri pagès, sorgit després de la destrucció sistemàtica de la ciutat per Felip V. Abans de Felip V, tota la costa estava edificada i en aquest barri fins i tot hi vivien honrats funcionaris del comú.

El segle XVIII, la població va ser fora­gi­tada de l'entorn de la Seu Vella quan aquesta es va con­ver­tir en caserna mili­tar. Les cases es van ender­ro­car i la cate­dral antiga es va con­ver­tir en una for­ti­fi­cació emmu­ra­llada. Els veïns es van reu­bi­car fora mura­lles i van cons­truir cases de fang i canyes, d’aquí ve el nom de Canyeret de carrers estrets i costeruts; l’amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrats, fins al punt que el ministeri de l’habitatge (1967) ordenà l’expropiació i l’enderrocament del barri, cosa que fou enllestida el 1971.

Algu­nes d'aquelles famílies es van reu­bi­car pro­vi­si­o­nal­ment a la presó vella de Lleida, on actualment hi ha l'edi­fici de l'Agència Tri­butària esta­tal. La idea de les auto­ri­tats era fer habi­tat­ges soci­als a la zona, però el pro­jecte es va atu­rar i aquests ter­renys van que­dar buits, degra­dats i amb un problema afegit, cada cop que plo­via, el fang s'eslla­vis­sava del turó de la Seu Vella i envaïa l'Eix Comer­cial i la plaça Sant Joan.

No va ser fins el 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, quan es va aprovar el pla general d’urbanisme després d’un gran debat veïnal. Aquest va per­me­tre empren­dre el pla espe­cial del Cen­tre Històric, del qual es va segre­gar el pla del Canye­ret.

La transformació d’aquest barri es resumeix en les següents actuacions:

Anys de projecte: 1982 (Pla Especial, Mur i Torre d’ascensors); 1985 (Parc Màrius Torres); 1990 (Col•legi Cervantes); 1997 (28 habitatges i aparcament El Roser) Obra: 1983-1985(Pla Especial, Mur, Torre d’ascensors i Parc Màrius Torres); 1995 (Col•legi Cervantes); 2001 (El Roser)

D'entrada, la ciu­tat va acon­se­guir la titu­la­ri­tat dels ter­renys del Canye­ret mit­jançant una per­muta amb l'Estat. I el cer­cle es va tan­car quan l’Ajuntament va acon­se­guir la inversió esta­tal per cons­truir els nous jut­jats de Lleida i el Palau de l'Audiència en aquest espai recu­pe­rat del Canye­ret. Les obres del com­plex judi­cial, que res­se­gueix de manera sinu­osa el turó, es van aca­bar el 1986. L'Audiència, però, es va fer espe­rar fins al 2000 i es va inau­gu­rar el 2003.

Posteriorment s’han anat realitzant diverses obres d’ampliació. El pla especial del Centre Històric de Lleida, tramitat entre 1984 i 1986, va rebre el Premi Estatal d'Urbanisme per la seva intervenció en la rehabilitació d'un barri.

César Celma Pallarés

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre