40 anys gaudint de la Fira

La targarina Montse Aloy, professora, escriptora i poeta, era una adolescent quan es va inaugurar la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega i, des d’aleshores, no s’ha perdut cap edició. És més, el certamen li va despertar tal passió pel teatre que no només l’ha convertit en una fidel espectadora de tota classe d’espectacles, sinó que actualment està estudiant teatre a l’Escola El Timbal de Barcelona, després de passar per l’Aula de Teatre de Lleida i pel Taller d’Arts Escèniques de Tàrrega Cruma.

La Montse recorda amb emoció les seues primeres edicions: “Observar el tràfec de camions i furgonetes al carrer on vivien els meus pares significava que ja entràvem en la setmana de la Fira. Normalment feia una calor moderada, però, a partir de les vuit del vespre, tothom renegava de les samarretes sense mànigues i de les sandàlies de platja. Començaven a arribar els primers turistes, que anirien al càmping, amb motxilles i grans bosses a l’esquena”, rememora.

Aloy va desenvolupar una estratègia que li permetia assistir a tots els espectacles que li interessaven. “L’organització repartia pel carrer la versió curta del programa. Jo me’l repassava i després comprava el més complet i, ja a casa, amb un retolador marcava les funcions que més m’interessaven i que em podia permetre”, afirma. “Així que, previ regateig amb els meus pares, només em quedava anar a fer cua per adquirir les tan anhelades entrades”.

Una altra de les bondats de la Fira era sens dubte el contacte social. “Sovint reconeixia persones que feia temps no veia. El retrobament era exagerat, ho reconec, però sincer. Quedàvem per prendre alguna cosa, potser assistiríem junts a una funció... Mai no se sabia el que t’esperaven aquells dies”, manifesta Montse Aloy que, aleshores, “creia que durant aquells quatre dies Tàrrega era una mica el Nova York de Catalunya, sempre he estat mitòmana”, afegeix.

De tots els espectacles que ha vist durant aquests quaranta anys, en pot destacar molts i variats, però són tants que prefereix posar en relleu l’excel·lent programació que la Fira dedica als més petits, que la converteix en un veritable planter d’espectadors de teatre.

A la pregunta de quin seria el seu millor desig per als propers quaranta anys, la Montse exclama divertida: “Això vol dir que jo en tindré noranta! Potser ja no hi veuré bé, i els actors seran substituïts per autòmats... Que trist!”

Però tot seguit encara seriosament la pregunta i respon “que el teatre al carrer no mori, que els espectadors sàpiguen valorar tot l’esforç que la seua organització suposa, que hi hagi cues per comprar entrades i espurnes als ulls dels compradors, que el nom de Tàrrega inspiri altres ciutats on el teatre doni vida, reflexió i experiència a tothom que ho vulgui veure. Ah!, i que puguem abraçar els actors, que la Covid només permet enviar petons alats. Doncs tot això”.

FIRATÀRREGA

El certamen celebra aquest any la 40 edició, que s’iniciarà el 9 de setembre i es clausurarà el dia 12.

MIRADES

La FiraTàrrega més emocionant és la que viu amb el seu fill Lluc

En els últims anys, la Montse Aloy viu la Fira del Teatre al Carrer d’una manera molt especial.

“El meu fill petit, el Lluc, és un noi rialler i molt alt amb unes característiques especials: deficiència visual, mobilitat reduïda i TEA no verbal. Això vol dir que, quan assisteixo als muntatges teatrals amb ell, he d’anar explicant-li a poc a poc què fan els actors i per què ho fan, perquè així ho pugui entendre. Sovint he d’imitar les expressions teatrals perquè les comprengui, i dir-li quan una cosa és broma i quan no, a més d’avisar-lo si es pot o no aplaudir i parlar.”

Amb aquesta manera de veure les representacions, la Montse ha aconseguit que “sorprenentment el Lluc estimi el teatre i en gaudeixi. Vol participar-hi i, quan entén tots els conceptes, sap fer el que es demana d’ell. La mirada de gratitud i complicitat que em dedica al finalitzar alguns espectacles és la demostració de tot el que us he explicat. Si ell diu jatà, és que la funció s’ha acabat. I no s’equivoca mai. Paraula de mare”, afegeix orgullosa.