'Quién lo diría' triomfa a les xarxes

Darrere dels noms artístics d’Aivan i MRK hi ha dos joves de 17 del barri del Secà de Sant Pere de Lleida (CKNO com ells i la seua colla el denominen i reivindiquen), apassionats per la música i amics de tota la vida que, en poc més d’una setmana, ja han aconseguit més de 7.000 visites a YouTube del videoclip amb què presenten la seua cançó Quién lo diría.

Marc Gómez i Ivan López, que estudien segon de Batxillerat a l’Institut Torre Vicens, no s’esperaven l’èxit que està tenint el seu tema a les xarxes socials. Amb l’ímpetu propi de la seua joventut, aquest projecte va nàixer en un temps rècord. “Sempre havíem volgut compondre algun tema junts, així que un dia vam quedar i vam buscar una base instrumental que ens agradés, que va ser el pas més difícil”, afirmen a l’uníson. “Quan per fi vam trobar la música, només vam tardar una hora a escriure la lletra i el videoclip el vam gravar en només una tarda pel centre de Lleida, amb la inestimable ajuda del nostre amic Hugo, i aquella mateixa nit, el vam editar”, expliquen.

Tots dos valoren l’ajuda del Carmel, de l’estudi d’enregistrament i producció lleidatà PutoStudio. “És un gran professional amb qui tenim molt feeling i els seus consells i traça han estat fonamentals per a nosaltres”, asseguren.

El tema de la cançó, una història d’amor entre un noi de barri i una nena més acomodada, “no és autobiogràfic, però alguna cosa ha passat”, confessen amb picardia. D’altra banda, la seua temàtica no només parla de tendres embolics adolescents, sinó que “reivindica que un ha de ser un mateix i que no has de canviar la manera de ser ni qui realment ets per res ni per ningú”, manifesten amb fermesa. res ni per ningú”, manifesten amb fermesa.

L’Ivan i el Marc tenen moltes ganes que s’acabi la pandèmia de la Covid, ja que els confinaments i altres mesures sanitàries els han agafat en l’època de la vida en la qual més important és la relació social i la complicitat amb els col·legues encara que, com que d’un gran mal en surt un gran bé, reconeixen que “aquesta aturada ens ha servit per concentrar-nos en altres coses i, potser, sense l’aturada aquest videoclip no hauria vist la llum”.

Posar Lleida al mapa musical és una altra de les aspiracions d’aquests joves músics, ja que, segons les seues pròpies paraules, “vivim a l’ombra de Barcelona, aquí només ens coneixen per fets que puntualment surten a les notícies, però, quan diem que som de Lleida, la resposta sol ser: ah sí, al costat de Barcelona, i això és molt injust, ja que aquí hi ha molt bons músics i una indústria musical que no té res a envejar als de la capital catalana”.