Les cartes d'Alou d'Alcarràs

El 1990, Carla Simón encara no havia fet els cinc anys. El seu posterior èxit amb Alcarràs era òbviament inimaginable, però en aquells anys, el director navarrès Montxo Armendáriz (Olieta, 1949) ja va rodar a la localitat del Baix Segrià una duríssima pel·lícula, Las cartas de Alou, de la qual era també el guionista, i en què denunciava la precarietat dels immigrants il·legals a Espanya i els prejudicis socials que rebien a través d’una road movie d’Alou, un subsaharià sense papers que, després de passar per Almeria, Madrid i Barcelona, recala a Alcarràs per treballar, i guanyar-se la vida, en la recollida de fruita, treball molt dur i mal pagat.

La pel·lícula denuncia els problemes dels immigrants il·legals i els prejudicis que rebien

Alou s’evadeix de la crua realitat explicant les seues vivències en una sèrie de cartes dirigides a la família al Senegal i a través de l’amistat amb una catalana, Carmen (Eulàlia Ramon, esposa del mort Carlos Saura), amb qui sostindrà una relació sense futur al ser finalment arrestat i repatriat de nou al seu país. Montxo Armendáriz va obtenir dos Goyas (guió i fotografia) i la Concha d’Or a la millor pel· lícula a Sant Sebastià.

L’autor de títols com Tasio o Historias del Kronen va ser nominat a l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per Secretos del corazón

(1997). Va descobrir Mulie Jarjú (Gàmbia, 1957), un actor no professional que guanyaria el premi a la millor interpretació

al festival donostiarra. Establert a Madrid, Jarjú és ara representant d’actors.