SEGRE

TECNOLOGIA

Ramaders del Pirineu canvien el bastó per drons per vigilar els seus ramats

A la vall d’Estós, en el municipi pirinenc de Benasc

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els ramaders de la vall d’Estós, en el municipi pirinenc de Benasc, es preparen per deixar elbastó  i servir-se de drons, a fi de vigilar el deambular dels seus caps de bestiar per les pastures que verdegen a les muntanyes, així com per controlar la seua temperatura i determinar el seu estat de salut.

Es tracta d’un projecte pioner i innovador en el qual conflueixen la tradició d’una activitat essencial per a la conservació del medi ambient en les zones de muntanya, la ramaderia extensiva i l’aplicació de les tecnologies més avançades i capdavanteres per facilitar el treball dels pastors.

De la mà de l’Escola de Negocis del Pirineu (Esnepi), una iniciativa del guru de les noves tecnologies Carlos Barrabés i de l’empresa especialitzada Hemav, els ramaders de Benasc han començat a fer els primers passos d’un projecte en el qual han aboca moltes il·lusions per al futur.

En aquesta iniciativa confia el president de la Junta de Propietaris de la Vall d’Estós, Miguel Ángel López, que és conscient que el projecte està en fase de desenvolupament i pendent de perfeccionar el sistema de sensors que permetrà controlar l’estat dels caps de bestiar.

López explica a EFE que tot va començar a partir del suggeriment d’un ramader de la zona, que va plantejar la possibilitat d’utilitzar drons per vigilar els desplaçaments de les vaques per la muntanya.

A partir d’aquell moment, la idea va córrer com la pólvora fins arribar en mans de Carlos Barrabés, un emprenedor de Benasc que va veure la potencialitat de la iniciativa i va decidir donar-li suport a través de l’Escola de Negocis del Pirineu.

La idea va ser traslladada a l’empresa Hemav de Barcelona, un dels propietaris del qual, Carlos Ferraz, enginyer aeronàutic nascut a Graus, va entreveure la possibilitat d’aplicar tecnologies ja desenvolupades al funcionament dels drons a la vigilància i control del bestiar.

El president de la Junta de Propietaris d’Estós es mostra convençut que aquesta tecnologia serà una eina "essencial" per augmentar la productivitat de la ramaderia de muntanya.

Els sensors que es projecten incorporar als caps de bestiar emetran dades per curta freqüència al dron, que seran canalitzats a un centre d’emmagatzemament al núvol ubicat a Barcelona abans d’aparèixer al telèfon mòbil o el PDA del pastor.

Segons López, això permetrà detectar al moment dades sobre alteracions de temperatura en els caps de bestiar que indicaran si un part és imminent o si pateixen d’alguna afecció, qüestions a les quals no sempre arriba a temps el pastor i que propicien morts en els ramats que afecten l’ajustada rendibilitat del negoci.

El dron en desenvolupament va ser batejat de forma immediata amb el nom "isorigué", paraula en patués (llengua vernacla de la zona) amb la qual es denomina el xoriguer, au rapaç que se suspèn en l’aire per vigilar el seu territori.

Si el projecte arriba a bon port, les més de 800 vaques que es traslladen els estius a Estós per nodrir-se de les seues pastures estaran totalment controlades, sense exigir els continus i llargs desplaçaments dels pastors, que podran fer el seguiment des d’un dispositiu mòbil.

Aurelio García, portaveu d’Esnepi, es mostra entusiasmat davant de les potencialitats d’un projecte que obre un variat ventall de possibilitats i assegura que la utilització d’aquests drons evitarà la mort de caps de bestiar durant la campanya de pastures, una cosa que considera "molt bona" per a un sector de rendibilitat "complicada".

També es preveu que els drons disposin de prou tecnologia per avaluar l’estat de les pastures i seleccionar les zones més adequades per al bestiar.

La maquinària està en marxa, amb l’objectiu que un termini de temps encara sense determinar culmini el desenvolupament dels sensors de control i la formació de les persones que pilotaran els "isorigué".

"Si encertem -afirma el portaveu d’Esnepi- i aconseguim un model de gestió per a la ramaderia extensiva, aconseguirem una nova economia que donarà riquesa a la vall".

Malgrat que el projecte només s’ha presentat en una fira local a Benasc en no estar completat encara el seu desenvolupament, ramaders d’altres llocs s’han interessat per la idea.

Si la iniciativa prospera, totes les dades obtingudes a les diferents zones d’aplicació dels drons seran gestionades i difoses des de Benasc.

Les possibilitats són infinites, assegura García, ja que els drons projectats han despertat també l’interès per a rescats de muntanya o la prevenció d’allaus.

tracking