SEGRE

MUNICIPIS MOBILITAT

Desenes de municipis del Pirineu preparen normes per limitar l'accés als camins

Plantegen solucions per evitar el deteriorament en aquestes vies forestals molt transitades per turistes

Una de les barreres basculants instal·lada en una pista forestal de l’EMD de Baiasca, a Llavorsí.

Una de les barreres basculants instal·lada en una pista forestal de l’EMD de Baiasca, a Llavorsí.AJUNTAMENT DE BAIASCA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Desenes de municipis i EMD del Pirineu de Lleida han iniciat la redacció d’ordenances municipals per limitar l’accés de vehicles als camins locals amb l’objectiu d’evitar el deteriorament d’aquestes pistes forestals i prevenir així possibles danys al territori. Preveuen regular també els usos d’aquestes infraestructures que cada vegada tenen més incidència en el seu model de desenvolupament econòmic i territorial, com les activitats de caça, ramaderes i turístiques. Limitar l’accés motoritzat al bosc per evitar l’entrada massiva de vehicles, quads o motos a les pistes forestals i les conductes incíviques, és la principal premissa per a tots ells.

L’EMD de Baiasca ja ha aprovat aquesta ordenança municipal per restringir el pas de vehicles i ha instal·lat una senyalització que adverteix de la prohibició de pas. Fins i tot s’han instal·lat barreres basculants als camins com a mesura dissuasiva. L’alcalde pedani de Baiasca, Jordi Fillet, va explicar que el trànsit de vehicles (especialment a l’estiu) i la falta de recursos per mantenir aquestes vies fan necessari establir uns límits per transitar-hi. En la mateixa línia es va manifestar l’alcaldessa d’Alt Àneu, Laura Arraut, que va apuntar que la problemàtica s’accentua en vies secundàries, “perquè les d’interès general són més difícils de regular, encara que també són transitades per milers de vehicles a l’any”, va dir. Municipis com Alins, al Sobirà, Coll de Nargó o Valls de Valira a l’Alt Urgell compten ja amb una taxa per gravar l’accés motoritzat al medi natural.

Ara a través de l’institut per al desenvolupament i la promoció de l’Alt Pirineu (IDAPA) es vol donar resposta a aquestes necessitats i es crearà un model d’ordenança que es pot aplicar en els diferents municipis adequada a cada necessitat, segons va explicar el director d’IDAPA, Pere Porta, durant un seminari que ahir va congregar més d’una trentena d’alcaldes i tècnics municipals a Sort per debatre aquesta problemàtica.

Miralles va explicar que “el boom de l’accés i de l’ús públic de la naturalesa preocupa molt els actors implicats” en les activitats: “Els organitzadors volen veure’s reconeguts com a gent que fa bé les coses; els gestors dels espais naturals han de vetllar perquè les curses no provoquin impactes negatius, i també hi ha els propietaris i custodis dels terrenys per on passen les marxes”, va dir.

La totalitat del contingut del document no està recollida en cap legislació i el seu compliment té base voluntària. Els aspectes que es recullen són fonamentals per garantir la pràctica responsable d’aquestes activitats garantint-ne l’encaix al territori, i complementa altres codis.

Bones pràctiques per a curses a la muntanya El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, i la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montserrat Barniol, van presentar ahir a Barcelona el codi de bones pràctiques en l’organització i celebració de marxes per muntanya. El document vol ser un instrument per millorar l’organització d’aquestes carreres, incloent la planificació i la celebració, garantint la seua compatibilitat amb la conservació del medi natural i amb les activitats de la gent i els actors econòmics del territori.

tracking