DEMOGRAFIA
80 mesures contra la despoblació
La FEMP proposa actuacions contra el retrocés demogràfic i Europa estudia implantar-ne algunes en les polítiques de cohesió de la UE que es començaran a aplicar a partir del 2020
La comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu, que es va reunir dimarts.
La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha posat sobre la taula les seues vuitanta propostes contra la regressió demogràfica en el segon congrés sobre despoblació que ha celebrat aquesta setmana a Osca.
La FEMP explica que la “regressió demogràfica s’ha convertit en un problema d’Estat” i que la despoblació del medi rural és una de les realitats d’aquest retrocés, que es veu agreujada per la baixa natalitat, l’envelliment de la població i les migracions cap a ciutats o nuclis més grans.
Per aconseguir pal·liar els seus efectes, proposen mesures com establir bonificacions o deduccions en els impostos, posar en marxa una estratègia estatal per lluitar contra aquesta problemàtica, incorporar en els pressupostos un pla sobre demografia, revisar el model de finançament de les entitats locals o garantir l’accés al sector bancari, entre d’altres.
A més, durant el congrés, la FEMP ha demanat passar “de les paraules als fets” i que es comencin a complir les seues vuitanta mesures i, per la seua part, els governs locals van demanar a l’Estat una llei específica per frenar la despoblació.
En aquest sentit, en el ple de la Diputació de Lleida d’ahir es van aprovar mocions per assegurar la prestació de serveis en municipis petits.
Gairebé un centenar de pobles situats al pla han perdut població durant els últims 25 anys
A Lleida, el problema de la despoblació pot afectar més de la meitat de les localitats, que tenen 500 veïns o menys, i gairebé un centenar de pobles del pla han perdut població en 25 anys.
A les Garrigues, una vintena de pobles han vist com es reduïa la seua població entre el 1991 i el 2016. Per defensar les necessitats d’aquestes petites localitats, entitats com l’Associació de Micropobles de Catalunya, que reuneix 44 municipis de Lleida, volen millorar la capacitat de gestió dels seus consistoris i la qualitat de vida dels ciutadans.
A més, disset municipis del Pirineu tenen representació a Esmontañas, associació que defensa el desenvolupament econòmic i lluita contra la despoblació de zones de muntanya.
Val a recordar que Europa estudia mesures per reduir els efectes de la crisi demogràfica, que s’aplicaran en les polítiques de cohesió a partir del 2020. Dimarts es va presentar a la comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu una proposta de resolució de la presidenta de la delegació socialista, Iratxe García, on es demana més inversió per fixar la població.
Sergio Gutiérrez, diputat socialista europeu, va afirmar que és necessari invertir “ara que estem a temps o possiblement arribarem tard per a les pròximes dècades”.
Les propostes
- Institucions i finançament. Posar en marxa una estratègia estatal que podria arribar a desplegar polítiques de repoblació, crear un mapa de zones prioritàries, revisar el model de finançament i promoure que la gestió dels fons europeus destinats al món rural estigui liderada pels governs locals.
- Economia i ocupació. Bonificacions en els impostos d’activitats professionals i empresarials així com també en l’IRPF, plans de suport a autònoms i emprenedors rurals, nous plans d’ocupació local a través de les diputacions i dels consistoris i adaptar el Pla de Garantia Juvenil a la realitat rural.
- Infraestructures i transports. Analitzar la xarxa viària i realitzar un mapa de distàncies per a l’accés als serveis bàsics i a les grans infraestructures per tal d’establir prioritats d’actuació, establir objectius dins dels pressupostos de cada autonomia, així com també revisar els models de transport públic.
- Serveis públics i socials. Garantir els serveis públics per als ciutadans i analitzar les dificultats d’accés, establir fons pressupostaris per a aquests serveis, potenciar els serveis socials i la incorporació de noves tecnologies, a banda d’assegurar l’accés a l’educació de zero a tres anys.
- Facilitats per als habitatges. Reforçar i personalitzar l e s subvencions per comprar i rehabilitar habitatges que siguin primeres residències, promoure els plans de regeneració urbanística per a petits municipis i elaborar plans d’accés a l’habitatge i rehabilitació en zones de prioritat demogràfica.
- Incentius en la demografia. Instar les administracions públiques a establir ajudes especials per tal d’incentivar la natalitat que podran tenir en compte les característiques dels espais rurals i estudiar bonificacions en els impostos per a les famílies que tinguin fills residents en el món rural.
- Cultura, identitat i comunicació. Millorar la comunicació de la realitat territorial del món rural i potenciar la seua difusió amb estratègies territorials de comunicació, posar en relleu la lluita contra la despoblació com a font de riquesa patrimonial, econòmica i mediambiental per al conjunt del país.
La vida als pobles 121 municipis de Lleida, per sota de 500 habitants. A Lleida hi ha 121 municipis (un 52%) amb menys de 500 veïns. De tots aquests, segons l’INE, catorze es troben per sota de cent: Arres, Arsèguel, Bausen, Cabanabona, Cabó, Canejan, Cava, Esterri de Cardós, Fulleda, Montornès de Segarra, Nalec, Riu de Cerdanya, Tarrés i Tiurana. A més, el 71,4% de les localitats tenen menys de 1.000 habitants, una dada que la FEMP utilitza per definir pobles en perill. Projectes per ‘ressuscitar’ pobles abandonats. Malgrat els problemes de despoblació que es detecten a les zones rurals lleidatanes, des dels últims anys han sorgit projectes per ressuscitar alguns pobles. Un d’aquests és Reviure Solanell, que vol dinamitzar aquest poble de l’Alt Urgell on actualment hi ha tres persones empadronades. A l’Urgell, l’empresari Emili Vives vol recuperar el poble abandonat de Conill, que es troba al terme de Tàrrega.
