Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

“D'una idea boja va nàixer una festa única”

Actualitzada 09/07/2017 a les 09:52
Una de les manifestacions populars més importants de l’estiu a Lleida, que rep cada any milers de participants en un descens gens competitiu pel riu Segre || La principal característca consisteix en la construcció artesanal de les barques
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL
Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d’Escalera per veure el primer tram de baixada.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Primer any que es va celebrar al juliol i centenars de persones es van congregar al pont d'Escalera per veure el primer tram de baixada.

E. FARNELL

Gemma Ribera, Toni Viladrich, Trini Camats o Josep Maria Viola són només una mínima part de l’essència d’aquesta celebració única i peculiar. Darrere hi ha d’altres igual de representatius, que fa tres dècades van iniciar una de les aventures més singulars de la capital de la Noguera, encara que sense saber que l’experiència juvenil d’aquella tarda de maig del 1985 arribaria a assolir la repercussió que ha tingut la Transsegre fins a l’actualitat. El pas del riu per Balaguer ha marcat el tarannà de la ciutat i el tram de quatre quilòmetres de l’entorn de Balaguer dels cent seixanta del riu Segre ha estat el més aprofitat des del punt de vista de la navegació amb les típiques construccions artesanals de fustes i pneumàtics. “Hem sentit molt orgull durant anys. Ens agradava que la gent ens parlés bé de la Transsegre. Era una satisfacció veure que el públic en gaudia i que, sense voler-ho, cada any s’hi sumaven més participants”, expliquen. “Ha estat il·lusionant, estimàvem la festa i l’estimem, la sentíem nostra i passàvem mig any fent preparatius”, van assenyalar. Més de trenta anys capitanejant els descensos els van fer innovar de lustre en lustre, des de la seguretat a les embarcacions i els tripulants fins a enginyar-se-les per finançar tots els actes paral·lels que s’hi anaven sumant. “Les barres, els concerts, l’espectacle pirotècnic...van ser necessitats que va crear i va generar la mateixa festa, més enllà de la pura aventura de baixar pel riu amb una barca”, apunten. Les van veure de tots els colors, fins i tot després de la mort d’una jove de Bellpuig de 18 anys el 1988, que es va ofegar al sortir del Partidor de Gerb. “Aquest tràgic succés ens va obligar a replantejar-nos moltes coses, fins i tot continuar, però vam seguir apostant per reivindicar la recuperació de l’espai natural del riu d’una manera divertida.” A partir d’aquell any, només van poder inscriure-s’hi els majors de 18 anys. La mateixa colla d’amics que es van embarcar en aquest viatge “amb un esperit de pur divertiment” van viure també situacions d’allò més inversemblants. Recorden amb simpatia el gol que els va marcar Monsieur Maignent el 1990, quan es va donar a conèixer com a delegat belga de la CEE i volia donar a conèixer la festa per Europa. Després de disfrutar de l’hospitalitat de Balaguer, aquest individu es va acomiadar a la francesa i, dies després, es va saber de la seua estafa i que tenia antecedents policials a França i una ordre d’expulsió d’Espanya. Són situacions que recorden des de la nostàlgia i no entenen la falta de relleu generacional actual: “Per a nosaltres era important, la sentíem nostra. Costa entendre que no tinguin il·lusió, són hereus d’una festa única. Vam aprendre a ser responsables i professionals.” No s’imaginen que pugui perillar, una cosa que ja va passar l’any 2000 a causa del dèficit acumulat, i va ser rescatada per l’ajuntament, però saben que “tot té un principi i un final”, afirmen.

Ha perillat la celebració de la Transsegre aquest any?
Tenim un problema greu de relleu generacional. Si li sumem els nous requisits a què obliga la llei respecte a la seguretat, la continuïtat de la festa s’ha posat damunt de la taula. Tot i així, les ganes de festa ens van portar a apostar per la celebració.

Com ha canviat?
El que ha canviat és la manera de disfrutar de la gent. Sembla que sense alcohol no es pot fer el descens, i això és incert. Hi ha poques barques sanes. L’essència de la festa consisteix a disfrutar del riu evitant al màxim el perill.

Què té que atreu tant?
La seua peculiaritat, el ritme embogit de l’abordatge en un espai natural com és el riu, la companyonia i les ganes de passar-s’ho bé amb els amics.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre