SEGRE

PATRIMONI

L'empremta de Macià a Vallmanya

L’ajuntament d’Alcarràs negocia amb l’actual propietari de la finca on van residir el president i la seua família abans de l’etapa política per comprar-la i frenar-ne la degradació || La hisenda va ser un enclavament històric que va marcar l’economia municipal i és Bé Cultural d’Interès Local

L’estat actual de la casa on va residir Macià amb la seua família a la finca d’Alcarràs.

L’estat actual de la casa on va residir Macià amb la seua família a la finca d’Alcarràs.IMAGEN CEDIDA POR EL ESPAI MACIÀ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La casa de Vallmanya on va residir l’expresident de la Generalitat Francesc Macià cau a trossos. L’ajuntament d’Alcarràs es troba immers a evitar-ne la ruïna, encara que aconseguir-ho serà un procés complex.

Cap a l’any 1800 la gran propietat de Vallmanya es va vendre al matrimoni del navilier asturià Eugenio Manuel de Mier i la lleidatana Maria de Chaves. Una de les seues nétes, Josepa Mier de Chaves, es va casar amb Agapito Lamarca, arquitecte autor de la façana de la Paeria, diputat, terratinent lleidatà i futur sogre de Macià.

De fet, Macià es va convertir en hisendat al casar-se amb Eugènia Lamarca el 1888. Des d’aleshores, es va embarcar en la tasca de millorar aquestes terres, fins al punt d’aprofitar els seus coneixements d’enginyer per desviar el Canal d’Aragó cap a Catalunya i beneficiar-les, segons relaten els historiadors.

Finalment, Vallmanya va passar a ser propietat de la seua filla i hereva Maria Macià, una immensa extensió de més de 3.000 hectàrees de les quals part van ser expropiades per l’Institut Nacional de Colonització el 1968. Segons Manuel Camps a la Història de la vila d’Alcarràs, des d’inicis del segle XX fins a finals de la dècada del 1970 el nucli poblacional de Vallmanya estava actiu i la seua vida transcorria al voltant de la casa dels Macià, que gestionaven la hisenda, que necessitava molta mà d’obra, per la qual cosa el seu entorn es va convertir en residència de moltes famílies pageses.

A les albors d’aquest segle, Maria Macià va vendre més de 200 hectàrees de la finca a un ramader d’Almacelles en les quals s’integren les 2,7 en què hi ha la casa i edificis annexos. L’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, explica que “des del 2011 estem demanant al nou amo que faci reformes ja que és Bé Cultural d’Interès Local, per la qual cosa preservar-la és obligatori”.

Tanmateix, “no hem obtingut resultats i l’immoble s’està degradant ja que amb prou feines s’hi ha fet res en 17 anys”. La petició de la CUP d’intervenir de forma urgent per evitar que es desplomi ha tornat a constatar la importància d’aquesta casa pairal. “Estem negociant per aconseguir comprar- la i, de fet, els tècnics ja taxen la propietat per determinar- ne el preu just”, va indicar Serra (vegeu SEGRE del dia 2). L’objectiu és frenar la ruïna d’un enclavament que forma part de la història de Catalunya i, a llarg termini, donar-li un ús social.

la vida del president a la hisenda del segrià

Descans després d’una jornada de treball. La família de l’expresident Francesc Macià, a la foto al centre amb bigoti, en un descans a la finca de Vallmaya juntament amb diversos treballadors de la hisenda durant l’any 1892. Imatge cedida per l’Espai Macià.

Dinar a l’aire lliure. Al fons, amb cabell blanc i darrere de la dona amb pamela, s’aprecia Macià durant un dinar a l’aire lliure ofert a persones influents de la societat de l’època a la Casa dels Caçadors de Vallmaya el 1932. Macià va morir el 1933. Imatge cedida per l’Espai Macià.

Retrat de família. Eugènia Lamarca i Francesc Macià en una fotografia de família amb els seus fills Maria, Joan i Eugènia juntament amb un dels criats de confiança durant l’any 1895. Passaven llargues estades a la propietat del Segrià. Macià i el seu temps/Pagès Editors.

Enginyer, abans que polític. Abans que polític, Macià va ser militar, enginyer i terratinent. Les seues obres d’enginyeria van ser notables com és el cas d’aquest dipòsit del 1893 fet amb un invent de l’època, el formigó armat, a Puigverd de Lleida. Macià i el seu temps/Pagès Editors.

Vallmanya

VallmanyaSEGRE

tracking