Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

TURISME

La fauna de Lleida ja atreu milers de turistes i recupera un poble abandonat

  • R. R. / X. R. / SEGRE TÀRREGA
  • |LLEIDA
Actualitzada 13/08/2017 a les 16:48
Una família fa reviure l’antic nucli de Buseu i el dedica a l’albirament d’aus
Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d’un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© En un concurs d'albirament a Lleida, participants van arribar a veure 175 aus en 12 hores, xifra que equival a la mitjana que pot veure's en un país del nord d'Europa en un any. A la foto, l'ornitòleg Sergi Sales.

LLEONARD DELSHAMS
Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d'un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La imatge mostra una de les vuit reproduccions d'empremtes ocultes al llarg del Sender de l'Ós Bru, el recorregut que parteix de la Casa de l'Ós d'Isil per donar a conèixer l'hàbitat d'aquesta espècie i la fauna de la zona.

Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d’un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jordi Canut i Anna Tomàs, davant de les construccions consolidades de Buseu.

LLEONARD DELSHAMS
Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d’un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d'un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

LLEONARD DELSHAMS
Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d’un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Elisabeth Berrier, Frank Barnier i Dany Gabert, procedents de Bèlgica, albiren els voltors al costat del seu guia andorrà a Buseu.

LLEONARD DELSHAMS
Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d’un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Joc de buscar empremtes a Isil

EMD ALÒS I ISIL / CASA DE L'OS BRU
Desenes de voltors al canyet prop del poble de Buseu, fotografiats des d’un dels amagatalls habilitats amb aquesta finalitat.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La família Peiró Carbonell, de Barcelona, dimecres al camí de Terradets.

LLEONARD DELSHAMS

El turisme basat en la fauna salvatge atreu ja milers de visitants a Lleida. Els safaris de Ponent tenen menys adeptes que altres activitats al medi natural com el ràfting o el senderisme, però demostren ja potencial per activar l’economia de les zones rurals on arrelen. Exemple d’això és la recuperació del poble abandonat de Buseu.

Són un exèrcit, però vénen en són de pau. Acudeixen a la recerca de calma i, quan la troben, procuren no alterar-la. Discrets i molt dispersos, defugen les multituds per disfrutar del que la naturalesa els ofereix. Resulta gairebé impossible precisar-ne el nombre, encara que algunes xifres donen idea del volum de persones que recorren recòndits camins del pla i del Pirineu.

Mig milió van passar pel Parc Nacional d’Aigüestortes l’any passat, 271.000 pel Parc de l’Alt Pirineu, i s’estima que uns cent mil van visitar el Montsec. Hi correspon bona part dels més de 300.000 serveis que presten cada any les empreses de turisme actiu lleidatanes, segons dades de la Diputació.

Mentre que senderisme, trekking, excursions a cavall, rutes BTT i altres activitats esportives al medi natural creixen i es consoliden, proliferen alternatives basades en la fauna i els seus hàbitats, que atreuen ja milers de visitants. Són els safaris de Ponent, on els trofeus són fotos que no poden fer en cap altre lloc.

 

El turisme de fauna, i en especial l’ornitològic, atreu visitants de tot Europa i països com els EUA

 

Cada vegada són més els que creuen fronteres per albirar o fotografiar un gall fer, un sisó o un trencalòs. Als aficionats de Catalunya i Espanya s’afegeixen visitants de països com el Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Israel i els Estats Units.

Entorn d’ells s’han constituït a Lleida més de mitja dotzena d’empreses que ofereixen serveis de guia, amb una oferta que abraça des de recorreguts per conèixer els hàbitats de l’ós i sortides per escoltar la brama del cérvol fins a rutes a la recerca d’insectes.

Tanmateix, les aus són les protagonistes del turisme basat en la fauna. Les xifres de visitants estan molt lluny dels 161.000 serveis de ràfting o els 131.000 de senderisme i trekking que es contracten a l’estiu al Pirineu. Tanmateix, l’afició a l’ornitologia mostra ja un gran potencial a l’hora de revitalitzar l’activitat econòmica allà on arrela.

L’exemple més cridaner és el de Buseu, un poble de Baix Pallars deshabitat des dels anys setanta que han tornat a la vida com un espai dedicat a l’observació i la fotografia de voltors, trencalossos i àguiles daurades.

Una família del municipi va adquirir anys enrere les cinc cases en ruïnes i els 230 hectàrees que les envolten per instal·lar-hi un canyet on atreuen les aus carronyeres amb restes d’un escorxador local; i tres amagatalls (hides) al seu voltant on un màxim de set persones poden fotografiar-les sense temor de foragitar-les ni alterar-ne el comportament. D’altres prefereixen observar-les de lluny, a través de prismàtics i ulleres de llarga vista, des del mirador de la casa rehabilitada per acollir visitants en estades d’entre dos i cinc dies.

 


Va superar les 5.000 visites l’any passat i el primer semestre del 2017 ha guanyat un 20% de públic



“El 90 per cent són aficionats a la fotografia i molts tornen després de la primera visita”, expliquen Jordi Canut i Anna Tomàs, veïns de Gerri i propietaris de Buseu. Aquestes imatges, afegeixen, es converteixen al seu torn en un reclam per atreure nous visitants quan els autors les publiquen a les xarxes socials.

Reben entre 150 i 200 turistes a l’any i gairebé tots s’allotgen a la casa. El mes d’agost, el de més afluència de l’estiu al Sobirà, és la temporada baixa. “La majoria ve entre l’octubre i el juny”, apunten.

Aquesta setmana han rebut una família de Bèlgica. Descriuen els seus clients com persones amb alts ingressos, interessats en les aus sense necessitat de ser experts que busquen “comoditat i assegurar-se bones fotos”.

Aquest perfil coincideix en bona mesura amb el que descriu l’ornitòleg Sergi Sales, instal·lat a Bellpuig: la majoria tenen més de 50 anys, alt poder adquisitiu i volen tot el viatge organitzat. Una estada de cinc dies pot costar-los 1.800 euros. “Busquen certa qualitat i alguns ho combinen amb concerts o un partit del Barça”, apunta.

Sales exerceix com a guia als secans del pla, on “tenim espècies interessants com el sisó, la ganga, la xurra, el gaig i el xoriguer petit”. La millor època per albirar-les és entre el març i principis d’agost, quan el seu cant fa més fàcil identificar-les. Calcula que el turisme ornitològic atreu a Catalunya uns 4.000 visitants a l’any i afirma que la majoria passen pels secans lleidatans, la qual cosa el converteix, afegeix, en una bona eina de desenvolupament local.

La presència de l’ós al Pirineu s’ha convertit també en un atractiu per al turisme de fauna, amb diferents empreses que organitzen recorreguts guiats en els seus hàbitats a Aran i el Pallars Sobirà. A Isil, la Casa de l’Ós de l’EMD d’Alòs i Isil, gestionada per la Fundació Ós Bru, va rebre 5.011 visites el 2016 i ha guanyat un 20% de públic en el primer semestre d’aquest any.

L’entitat gestora creu que els quaranta exemplars del Pirineu central són encara insuficients per “vendre” un turisme d’albirament i es concentren ara per ara a mostrar l’hàbitat d’aquesta espècie. El desenvolupament del turisme basat en la fauna avança en paral·lel a queixes de ramaders i agricultors per danys ocasionats per óssos, voltors i espècies cinegètiques com senglars, conills i cérvols.
 

En primera persona
  • Jordi Canut, Baix Pallars: “Recuperar una zona marginal gràcies a la seua riquesa natural”. Jordi Canut, antic treballador del Parc Nacional i ara del Parc de l’Alt Pirineu, rumiava des dels anys noranta adquirir les 230 hectàrees que envolten Buseu per a un projecte de gestió del territori que incloïa un canyet i amagatalls per albirar aus. No esperava adquirir el poble, a mig camí entre la reserva de caça de Boumort i el Parc de l’Alt Pirineu, però els propietaris només van accedir a vendre les parcel·les juntament amb les cinc cases en ruïnes. Ell i la seua esposa, Anna Tomàs, van constituir una empresa juntament amb familiars i un amic per fer realitat el projecte. La van anomenar L’Altre Pallars, expliquen, per diferenciar-se de l’oferta turística d’“esquí, ràfting, Aigüestortes i loteria” per les quals es coneix la comarca a l’exterior. Van completar la compra de terrenys i habitatges el 2009 i el canyet i els amagatalls van començar a funcionar una o dos vegades al mes. Adquirir la totalitat del sòl, apunten, era necessari per assegurar-se que cap altra activitat als voltants no interferís amb l’albirament d’aus. Va ser Tomàs el que va tenir la idea de rehabilitar una de les cases per allotjar els visitants i convertir així les visites d’un dia en estades de fins a cinc dies. La van obrir amb vuit llits el 2012 i van consolidar també les restes d’altres habitatges i de l’antiga església per evitar que s’esfondressin. “Ha estat una inversió enorme, però esperem recuperar-la a mitjà o llarg termini”, expliquen. “Encara hi ha qui ens pren per bojos, però crec que aquest turisme és capaç de recuperar una zona marginal com aquesta a través de la riquesa natural”, explica. “Aliar-se amb la naturalesa pot ser rendible”, subratlla Tomàs. Juntament amb viatges organitzats, Buseu acull cursos de fotografia d’aus. Un canal de televisió alemany ha dedicat recentment un reportatge a aquest lloc, on desenes i fins i tot centenars d’aus carronyeres acudeixen al cap de pocs minuts d’abocar restes d’escorxador al canyet.
  • Iniciatives per posar espais naturals a l’abast de tots. La família Peiró Carbonell, de Barcelona, passa les vacances al Pallars Sobirà des dels anys setanta. De camí a Alins, passegen per un tram del camí que envolta l’embassament de Terradets per “baixar el menjar”. Aquesta via és una de les iniciatives que han proliferat a Lleida en els últims anys per facilitar l’accés a espais naturals al major nombre de persones, sigui quina sigui la seua edat o estat de forma física. En aquesta línia s’emmarquen la iniciativa de la Generalitat per habilitar una ruta segura per a ciclistes entre Lleida i Girona a través de camins i trams de carretera poc transitats; i les obres per impulsar la pràctica de BTT a l’estació de la Pobla, entre d’altres.
  • Joc de buscar empremtes a Isil per conèixer l’hàbitat de l’ós. La Casa de l’Ós d’Isil va rebre dijous 184 visitants, majoritàriament famílies amb nens. Els dies de pluja i fred fan créixer l’afluència de públic a la casa. Amb bon temps, recorren el Sender de l’Ós Bru, un circuit circular de 2,5 quilòmetres dissenyat per donar a conèixer l’hàbitat de l’ós. Allà hi ha amagades vuit reproduccions d’empremtes de l’ós i altres espècies de la zona, com cérvols i isards. Trobar-les és un joc i un al·licient.
Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre