El temor a un cavall de Troia

La llicència de la planta d’Ossó la limita a tractar només dejeccions, mentre que la seua ubicació en una zona d’especial protecció d’aus (zepa) veta residus aliens a les explotacions del promotor. Quant a la d’Alcarràs, els ramaders s’han compromès a portar-hi només fems bovins i de cavalls. Tanmateix, amb això no n’hi ha prou per dissipar els recels dels opositors.

La llista de residus compostables és llarga. El catàleg de la Generalitat n’inclou 48, que van des de fems i purins fins a rebutjos d’escorxadors, de la indústria paperera i llots de depuradora. L’autorització de cada planta especifica quins pot rebre, però la normativa permet als propietaris afegir-ne d’altres a posteriori. Se sol considerar com un canvi “no substancial” de l’activitat i la seua tramitació és molt més simple i ràpida que l’autorització inicial.

Incloure nous residus en la llicència d’una planta en servei és més simple que l’autorització inicial

Això, que ha succeït ja a Lleida i la resta de Catalunya, atia la desconfiança davant de nous projectes: la llista de residus autoritzada a construir una planta pot no coincidir amb els que rebrà en el futur. Unió de Pagesos ha sortit aquesta setmana en defensa del compostatge, però només quan tracta dejeccions animals. Reconeix que la diversitat de residus compostables i la possibilitat de variar l’autorització de les plantes pot encoratjar sospites fins i tot sobre projectes que el sindicat considera irreprotxables.

Manifestacions, recursos judicials i negociacionsMayora va explicar que “instal·lacions d’aquestes característiques ens condemnen a ser un territori ple d’abocadors i de macrogranges per al benefici d’un sector que exporta i deixa aquí tones i tones d’excrements”. Referint-se a la planta d’Ossó, va recordar que “la llei prohibeix qualsevol instal·lació similar en un espai protegit”, i va afegir que “per a nosaltres no és justificable que el promotor demanés el permís uns quants dies abans que canviés la normativa”.