La fibra òptica s'enlaira a la fi a Lleida i passa de 8 a 40 municipis en un any
El desplegament de la fibra òptica s’ha disparat l’últim any a Lleida, que ha passat de vuit municipis amb accés a aquesta tecnologia el 2016 a quaranta a l’iniciar el 2018. Per primer cop arriba a totes les capitals de comarca, tot i que els problemes de connexió a internet i de cobertura mòbil persisteixen encara en zones rurals i territoris de muntanya.
La fibra òptica s'enlaira a la fi a Lleida i passa de 8 a 40 municipis en un any
La fibra òptica s’ha enlairat a la fi a les comarques lleidatanes. Només Lleida ciutat i set municipis del pla hi tenien accés a mitjans del 2016, mentre que el 2018 comença amb un total de quaranta on ja està desplegada o es troba en procés d’instal·lació. Aquesta tecnologia, que permet una connexió a internet d’alta velocitat, ha començat a estendre’s també al Pirineu i inclou per primera vegada totes les capitals lleidatanes. Així mateix, l’aparició de noves empreses en aquest sector ha afavorit que arribi a pobles com Maials i Seròs, allunyats dels principals nuclis de població i fora de la planificació de les principals companyies de telecomunicacions.
No obstant, la implantació de la fibra òptica en alguns dels municipis on ha arribat l’últim any és encara incompleta. A Vielha, s’estén per ara al 75% del nucli urbà i no assoleix els pobles agregats. En altres poblacions on s’ha instal·lat recentment, els usuaris assenyalen que la velocitat de connexió té alts i baixos, una cosa que afecta especialment serveis com la televisió a través d’internet. Això ha succeït en capitals com Mollerussa i Sort al cap de poc d’entrar en funcionament la fibra. D’altra banda, persisteixen encara àrees amb problemes de connexió a internet i de cobertura de telefonia mòbil, especialment en municipis rurals i en poblacions de muntanya.
La implantació d’un accés a internet ràpid i fiable mitjançant fibra òptica obre la porta a canvis en l’activitat econòmica i en els hàbits de les persones. A Maials, la companyia lleidatana Serosense Telecom, filial d’Eléctrica Serosense, la va instal·lar l’any passat. L’alcalde, David Masot, va explicar que alguns ramaders ja projecten sistemes de control i vigilància remots en granges del municipi que podran manejar des dels telèfons mòbils. Es tracta d’una tecnologia que ja s’aplica en diferents explotacions del pla de Lleida.
A l’extrem oposat, una connexió a internet deficient pot implicar un considerable desavantatge. És una cosa sobre la qual ha advertit la Federació d’Hostaleria de Lleida, a l’apuntar que la majoria de les queixes que reben hotels del Pallars Sobirà són sobre tot a causa precisament de problemes per accedir a la xarxa. Al Pirineu, la progressiva aturada del servei d’internet i telefonia a través de radiofreqüència (WiMax) que Iberbanda ha prestat du· rant l’última dècada provoca inquietud i dubtes entre els usuaris. Aquesta tecnologia permet un accés a la xarxa amb banda ampla en zones rurals on l’ADSL perd pres· tacions per la llunyania res· pecte a les estacions de telefonia. Es tracta també d’una alternativa a la connexió via satèl·lit, que exigeix la instal· lació d’una antena parabòlica i té un cost amb freqüència superior.
Iberbanda, que es va adjudicar el 2007 el concurs per operar la xarxa d’antenes instal·lada per la Generalitat, ha estat absorbida per Telefó· nica, ha deixat d’operar com una companyia autònoma i l’empresa matriu ha optat per abandonar el WiMax allà on desplega l’accés a internet mitjançant telefonia mòbil de quarta generació (4G). Usuaris de comarques com l’Alta Ribagorça han fet ja el canvi d’una a l’altra tecnologia, i per la seua banda nous operadors com WiCat i Excom, entre d’altres, desplega les seues pròpies ante· nes WiMax com a alternativa per oferir connexió per radiofreqüència.
El desplegament de la telefonia mòbil 4G a Lleida és encara parcial i les àrees que cobreix varien d’una a una altra operadora. Contrasta a més amb les deficiències de cobertura que persisteixen especialment en zones de muntanya. Mapes oficials de la Generalitat mostren Lleida sense gairebé forats negres en comunicacions. No obstant, hi ha localitats on els telèfons d’una companyia funcionen sense problemes, mentre els de cap altra no tenen línia. Això es tradueix en pobles on tots els veïns són clients d’una o dos operadores, les úniques que presten aquest servei. Administració
Les limitacions en telefonia mòbil i accés a internet xoquen també amb l’avanç de l’administració digital, que exigeix als ajuntaments un ús cada vegada més freqüent de plataformes a la xarxa per comunicar-se amb altres institucions i complir objectius de transparència. El consistori de Vielha compta amb fibra òptica des d’aques· ta mateixa setmana; d’altra banda, a Alt Àneu, poden tardar hores a publicar a internet certs documents.
TECNOLOGIES
- ADSL. Les seues prestacions decauen com més allunyat està l’usuari de l’estació de telefonia. A partir dels cinc quilòmetres són pràcticament nul·les, la qual cosa fa que zones apartades d’aquestes instal·lacions recorrin a altres alternatives per tenir connexió de banda ampla.
- Fibra òptica. Amb una velocitat i fiabilitat molt més elevades que qualsevol altra alternativa, el desplegament ha estat lent a les comarques de Lleida fins al 2017.
- Radiofreqüència (WiMax). En llocs amb ADSL de baixes prestacions i sense fibra òptica, la connexió per ràdio es va convertir en l’alternativa majoritària. Nous operadors despleguen antenes davant de la previsió d’aturada d’Iberbanda.
- Telefonia mòbil 4G. Després de l’absorció d’Iberbanda per Telefónica, aquesta última ha optat per donar de baixa els usuaris de Wimax i deixar de prestar aquest servei allà on ha desplegat la telefonia mòbil de quarta generació (4G).
- Internet via satèl·lit. Fiable i d’altes prestacions, requereix una antena parabòlica emissora i receptora. Les tarifes solen ser més costoses, però és l’única alternativa on no arriben altres tecnologies.
