Els guardians del territori

Dels noranta-tres convenis d’aquesta associació a Lleida, trenta-un són amb la Fundació Catalunya-La Pedrera (anteriorment Catalunya Caixa), propietària, per exemple, del congost de Mont-rebei. De fet, la muntanya d’Alinyà, a l’Alt Urgell, la zona amb més hectàrees salvaguardades, també és d’aquesta entitat. El director de Territori, Miquel Rafa, va explicar que, en el marc d’un acord de custòdia, tenen una parella de trencalòs a les Planes de Son des de fa cinc anys i que ara es troben en edat de reproducció i podrien criar “aquest any o el que ve”. Així mateix, va apuntar que el projecte de reintroducció del voltor negre a Alinyà el van acabar fa uns dos anys al constatar que ja hi havia una colònia estable a Boumort.

Andreu González, director de l’Associació d’Amics del Projecte Boscos de Muntanya, va explicar per la seua banda que tenen acords amb els propietaris de boscos, “principalment, ajuntaments i la Generalitat”, i que duen a terme actuacions que es basen a portar voluntaris a l’estiu, que treballen en la neteja de boscos i manteniment de camins. Va remarcar que l’estiu passat van millorar l’accés al til·ler més antic de Catalunya, un camí que va de la carretera de Port Ainé fins a Roní (Rialp). Així mateix, custodien un espai a Ginestarre, el canal de Gallinera, on tenen un acord amb els propietaris, els veïns i els pagesos per treballar en la recuperació de camins i pastures.

L’Alt Urgell i el Jussà, les comarques amb més hectàrees en ‘custòdia’L’Alt Urgell és la comarca catalana amb més hectàrees de territori en custòdia, amb 5.361 (que corresponen a la muntanya d’Alinyà, propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera), i al seu torn el Jussà ocupa la tercera posició amb 3.481 hectàrees. Així mateix, l’Alta Ribagorça, la Segarra i l’Urgell, són les úniques comarques catalanes on la Xarxa de Custòdia del Territori no té acords amb cap entitat per al manteniment de l’entorn. En aquest sentit, els dos Pallars són els territoris amb més acords de custòdia a Lleida, amb trenta-set al Jussà i trenta-dos al Sobirà, i els segueix el Segrià amb onze. En el conjunt de Catalunya, fins a seixanta-nou entitats s’encarreguen de la “protecció” de 40.072 hectàrees, que representen un 1,25 per cent del total del territori català.