Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SUCCESSOS BALANÇ

Els agents rurals han patit mig centenar d'agressions a Lleida en dos dècades

Actualitzada 19/01/2018 a les 16:48
Els agents rurals destinats a les comarques de Lleida han patit mig centenar d’agressions en les últimes dos dècades, segons el recompte d’Asparc i CCOO després del doble crim d’Aspa, del qual diumenge es complirà un any. Els rurals continuen denunciant que no s’estan aplicant les mesures de seguretat que els van prometre després de la tragèdia.
Homenatge als rurals assassinats que es va fer l’any passat a Mas de Melons, a Castelldans.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Homenatge als rurals assassinats que es va fer l'any passat a Mas de Melons, a Castelldans.

OSCAR MIRÓN

Diumenge es complirà un any de l’assassinat de dos agents rurals en mans d’un caçador sense llicència al vedat d’Aspa. Dos morts que van posar de manifest la falta de seguretat que feia anys que denunciaven els agents mediambientals de la Generalitat, que han documentat gairebé mig centenar d’agressions en actes de servei a les comarques de Ponent aquestes últimes dos dècades.

Agressions a Catalunya

Arran de la tragèdia que va tenir lloc el 21 de gener del 2017, l’Associació de Professionals d’Agents Rurals de Catalunya (Asparc) i CCOO van decidir recopilar els incidents. En només dos mesos, en van rebre 255, dels quals 45 eren en comarques de Lleida. Són situacions de diversa índole, des d’amenaces de mort fins a insults, agressions i humiliacions. Casos, que en realitat són molts més, que fins ara han passat desapercebuts i només han sortit a la llum després de la mort a trets de Xavier Ribes i David Iglesias. Segons el document al qual ha tingut accés SEGRE, les agressions registrades a Lleida van del 1989 al 2017.

 


Les famílies inicien avui un nou procediment contra la Generalitat per “abandó” de funcions

 

Tota mena de situacions
La primera va ser a Espot, quan uns desconeguts van incendiar el vehicle d’un agent rural, president d’una associació, i van posar un isard acabat de caçar al capó. La majoria tenen lloc quan els agents rurals s’enfronten a caçadors furtius o sense llicència, casos en els quals han de suportar amenaces, insults, desobediència, agressions i fins i tot intents d’atropellament.

Al Segrià, un particular va ser condemnat per haver permès que el seu gos mossegués un rural durant una inspecció. Així mateix, al Solsonès, una denúncia administrativa després d’un control rutinari va incloure insults sexistes a una agent. Un mes després dels fets d’Aspa, els rurals van sorprendre una parella caçant sense permís al Soleràs. La parella, amb antecedents, va fugir. Fins i tot hi ha hagut pescadors que han creuat nadant el riu Segre per evitar una inspecció i, en altres casos, han amenaçat de posar una bomba als rurals. Són només uns exemples d’una llarga llista d’incidents.

Encara que la majoria d’aquests casos van acabar en condemna, molts altres estan pendents i en alguns els autors van ser absolts per falta de proves.

Paralitzat per l'article 155
Al cap d’un any del doble crim, els agents segueixen denunciant la falta de mesures de seguretat que, segons el director general del Cos d’Agents Rurals, Marc Costa, s’han vist paralitzades per l’aplicació de l’article 155. No obstant, els controls de caça han disminuït, entre altres raons perquè els agents no se senten segurs. Concretament, van passar des de les 15.400 actuacions el 2016 fins a les 11.300 de l’any passat, un descens del 25 per cent que va ser conseqüència del crim d’Aspa.
 

SITUACIÓ ACTUAL
  • Lleida: 45 agressions. Asparc ha comptabilitzat 45 atacs a rurals a Lleida, des d’amenaces de mort fins a insults i agressions. 
  • Deficiències en seguretat. Després del doble crim, es va establir patrullar en grups de tres i un dels agents amb arma llarga en controls de caça. Al seu torn, tan sols la meitat dels  efectius han rebut el curs de formació d’autodefensa. Tampoc hi ha armilles antibales per a tots els agents i no han arribat les defenses extensibles i les manilles. 
     
Josep Capdevila, president d'ASPARC

Homenatge als rurals assassinats que es va fer lany passat a Mas de Melons, a Castelldans.Estan tardant massa a aplicar les mesures de seguretat promeses? Des de la direcció general del cos ens expliquen que l’article 155 ho ha paralitzat tot, encara que sembla que les armilles antibales arribaran en breu.

Els agents se senten segurs quan surten a fer controls de caça? Depèn de cadascú, el que queda clar és que les patrulles no fan inspeccions de caça si els agents no van amb armilla antibales i una arma llarga.

Es podria haver evitat una tragèdia com la d’Aspa? Mai ho sabrem, però els informes indiquen que un dels agents podria haver respost si hagués anat amb una arma llarga. El caçador s’ho hauria pensat dos vegades.


 

Nou homenatge diumenge als dos assassinats

El Cos dels Agents Rurals ha preparat un homenatge per recordar els seus companys, Xavier Ribes i David Iglesias, el diumenge dia 21, quan es compleix un any de la seua mort en mans d’un caçador. L’acte començarà amb una missa en record als agents a les 10.30 hores a l’església d’Aspa. Seguidament, a les 12.00 hores, la reserva natural de Mas de Melons, a Castelldans, acollirà l’homenatge just al monòlit que es va instal·lar en record de Xavier i David l’any passat. Mentre continua la instrucció judicial, les famílies de les víctimes, representades per l’advocat Pau Simarro, tenen previst iniciar avui el procediment per exigir una responsabilitat civil a la Generalitat per “abandó” de les seues funcions.

Després que el TSJC arxivés la querella criminal contra onze alts càrrecs del Govern, incloses la consellera Meritxell Serret, les famílies insisteixen que si haguessin tingut més instruments de defensa, la tragèdia podria haver-se evitat.

“Amb les mesures actuals, el caçador hauria fugit al veure un dels agents armat”, assenyala Simarro. Segons va explicar l’advocat, la intenció és arribar a un acord amb la Generalitat perquè indemnitzi les famílies. Es demanarà un ajornament fins que acabi el judici, que podria celebrar-se aquest estiu. En cas de no acceptar-se la reclamació, Simarro afirma que aniran al contenciós administratiu.

 

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre