El Govern autoritza obres per regar 300 ha més del Segarra-Garrigues

La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ha autoritzat dos projectes nous de regadiu al Segarra-Garrigues que suposaran la transformació de més de tres-centes hectàrees de secà ubicades a la comarca de l’Urgell. El president de la comunitat de regants, Josep Maria Jové, va explicar ahir que en els dos sectors han aconseguit el quòrum de regants necessari (que es tradueix en almenys el 60% de les hectàrees per sector) sense el qual ja no és possible impulsar les obres. Es tracta, va afegir, de dos espais ubicats en zones d’especial protecció de les aus on sí que està permès el reg de suport. Són unes 90 hectàrees de superfície entre Preixana i Sant Martí de Maldà, que es preveu destinar a arbratge, i 223 hectàrees més a Verdú, bàsicament dedicades al cultiu de la vinya.

Segons va assenyalar Jové, la consellera Jordà ha encarregat la redacció dels projectes constructius a l’empresa pública Infraestructures.cat, malgrat que fonts pròximes a l’obra van assenyalar que almenys un ja està avançat i que les obres podrien començar el proper mes de setembre.

Val a recordar que amb dades d’aquest estiu ja estan en disposició de regar un total de 17.253 hectàrees de les 65.000 finalment beneficiàries, la qual cosa representa un 26,5 per cent del total.

D’aquestes hectàrees, 11.266 estan en explotació i, d’aquestes, reguen 8.398 hectàrees de cultius. La introducció del regadiu en aquesta zona ha consolidat la plantació i l’explotació de fruiters, ametllers, oliveres i cereal i ha permès l’entrada a la zona regable de nous cultius com el bròcoli, el safrà, el pistatxo o la ceba, entre d’altres.

Una obra de 1.185 milions d’euros amb un sobrecost d’un 28 per cent

El Segarra-Garrigues es va adjudicar el 2002 per uns 924 milions d’euros (sense impostos) però costarà finalment prop de 1.185 milions, al voltant d’un 28% més del que es preveia inicialment. Aquesta xifra no inclou uns altres 61 milions que preveuen destinar-se a mesures ambientals per complir la sentència de la UE contra l’impacte ambiental del canal en poblacions d’aus protegides. La Generalitat preveu elaborar un pla econòmic financer per als propers anys, segons va publicar el diari Expansión, que dissenyi les actuacions fins al 2025.