SEGRE

ENERGIA MUNICIPIS

Una desena de pobles negocien cedir xarxes elèctriques que no poden mantenir a Endesa

Alt Àneu i Bausen preveuen fer-ho ben aviat mentre que altres municipis del Pirineu ho valoren || Una desena de companyies de Lleida segueixen en mans d’ajuntaments que les gestionen de forma directa

Vista del poble de Llimiana.

Vista del poble de Llimiana.JORDI GUARDIOLA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Una desena d’ajuntaments de Lleida negocien cedir a Endesa línies elèctriques de titularitat municipal. L’ajuntament de Bausen espera culminar aquest procés en qüestió de dies mentre que el d’Alt Àneu ultima el conveni per traspassar les seues ben aviat.

La companyia, per la seua part, va apuntar que té sobre la taula propostes d’altres consistoris, tots de les comarques del Pirineu. Davant els que cedeixen aquestes infraestructures o es plantegen fer-ho en el futur, una desena d’empreses distribuïdores i comercialitzadores d’energia lleidatanes segueixen actualment en mans d’ens locals que les gestionen de forma directa.

Veïns de Bausen reben aquests dies cartes en les quals Endesa els comunica que passaran a ser clients d’aquesta companyia. L’ajuntament va indicar que el traspàs de la xarxa elèctrica del municipi ja està firmat i serà efectiu tan aviat com l’empresa completi el canvi dels comptadors.

Culminarà així un procés de tres anys per dissoldre la distribuïdora elèctrica municipal, amb greus dèficits de gestió durant mandats anteriors que es van traduir en un deute de centenars de milers d’euros i litigis amb Endesa per impagaments.

Bausen cedeix les seues línies elèctriques en el marc del procés per dissoldre la distribuïdora municipal

L’alcaldessa, Veronique Fontan, va explicar que, sense els ingressos que genera una companyia pròpia, resulta inviable mantenir infraestructures elèctriques municipals.

A Alt Àneu, l’ajuntament i l’EMD d’Isil i Alós ultimen el conveni per cedir a Endesa més de tres quilòmetres de línies i transformadors elèctrics al poble d’Alós. L’alcaldessa, Laura Arraut, va explicar que es tracta d’instal·lacions que el municipi va posar en mans d’una empresa concessionària anys enrere. Va afegir que aquesta firma va acabar fent fallida i el consistori, sense companyia elèctrica pròpia, es va plantejar la cessió d’aquestes infraestructures al considerar que el seu manteniment suposa un cost sense benefici per a la localitat.

Un cas diferent és el de Llimiana, on l’ajuntament ha encarregat un estudi per decidir què fer amb les línies elèctriques de propietat municipal. L’alcalde, Josep Terré, va explicar que aquest informe haurà de determinar la viabilitat de dos opcions: constituir una companyia elèctrica municipal o bé posar la xarxa elèctrica en mans d’un tercer, com plantegen una desena de municipis lleidatans. És una cosa que, en anys anteriors, ja van fer localitats com Castell de Mur i Canejan.

tracking