Rosa Maria Perelló: «Si la causa perjudica la Diputació, ens personarem»

El seu nomenament arran de la crisi oberta a la Diputació amb la investigació de l’‘operació Boreas’ entela el fet que sigui la primera dona presidenta i de Tàrrega. Els seus gestos el dia del ple d’investidura reflectien la complexa situació...

No podia ser un dia de satisfacció. Teníem la necessitat de normalitzar la situació a la Diputació. Des del dia de les detencions [2 d’octubre], a la presidència gairebé no hi havia trucades. L’agenda havia caigut, estàvem paralitzats.

És presidenta des del dijous 18. Què és el primer, ara?

Hem nomenat un cinquè vicepresident i he plantejat un treball en equip. A ningú se li escapa que un municipi de 17.000 habitants [per Tàrrega, d’on és alcaldessa] no és el mateix que un de 800.

Hi ha hagut canvis d’organigrama i càrrecs de confiança?

La meua àrea [Finances i Recaptació] la porta Enric Mir [alcalde de les Borges]. També canviarem les funcions de l’equip de presidència. Els càrrecs de confiança anteriors van cessar amb el president i es van renovar després del segon ple.

El mandat va començar malament al ple amb l’oposició. No pot fer més que anar a millor

Quina és la seua prioritat per al que queda de mandat?

Normalitzar la situació i aprovar el pressupost, que anirà directament als ajuntaments. Serà un canvi en molts sentits i vull que tingui la complicitat de la resta de grups.

Aquesta complicitat va fallar al ple d’investidura. L’oposició va criticar la urgència del ple. Haurien pogut esperar?

Sí. Però l’aritmètica era la que era. Dilluns érem tretze a dotze [majoria de l’oposició] i dijous, onze a dotze.

Creu que hauria canviat alguna cosa?

Probablement, no. El moment, per responsabilitat, era dijous. Qualsevol grup hauria fet el mateix i així m’ho van dir a l’acabar el ple.

No ha estat un bon inici amb l’oposició...

Penso que com que s’ha començat malament, no pot fer més que millorar.

Traurem els ajuts que puguem a pública concurrència per rebaixar la discrecionalitat

Com ho farà?

Cal escoltar. Som aquí per fer política, però més enllà tenim un punt de confluència que és la feina per les comarques de Lleida. És aquí on ens hem de trobar.

Què va passar entre el dia 2, dia de les detencions, i el 8, quan Joan Reñé va dimitir de president?

Anàvem coneixent notícies per la premsa. Havíem de respectar els terminis judicials, el sumari estava tancat i la situació per a Joan Reñé era difícil. Li vam donar suport quan va ser arrestat i a la primera roda de premsa, però després s’havia d’analitzar la situació. Com a presidenta en funcions mentre va estar detingut, vaig reunir els portaveus i els vaig traslladar la necessitat de preservar la institució.

La Diputació pot veure’s perjudicada en aquesta instrucció, es personaran com a part afectada?

Segons el que diguin els juristes, ho haurem de fer.

Durant el ple, Reñé va apuntar que aquest cas podia implicar antics dirigents. Seria una de les causes per personar-se?

Quan l’ens es pot veure afectat, si es veiessin afectats rescursos de la Diputació, té l’obligació de personar-se. Els serveis de la casa emetran un informe. Si conclouen que hi ha hagut alguna cosa, ens hi personarem.

Podem negociar part del capítol d’inversions dels pressupostos per l’any que ve

Els consta?

Per descomptat que no. S’anirà veient si hi ha implicacions. En principi, el personal de la casa que hi està implicat té defensa jurídica de la corporació. Tret que aquest personal hagués perjudicat la Diputació, ja que en aquest cas perdria la defensa. També hi haurà un informe jurídic i en aquest punt hauríem de prendre una decisió.

Quants es troben en aquesta situació?

No ho sé. Hi va haver 24 detinguts i 20 interrogats, però no tots de la Diputació.

L’expresident ja ha dimitit. La seua número dos, Marlen Minguell, també detinguda el dia 2, hauria de cessar?

El seu estatus laboral és de directiu públic, a diferència dels càrrecs de confiança o eventuals, per la qual cosa s’acaba al final del mandat. Ara actua com a coordinadora general i algunes responsabilitats les assumiran els diputats de l’àrea.

Com es tradueix la mà estesa a l’oposició?

Significa diàleg; absoluta transparència; l’agenda del president a l’abast; una invitació a tots els actes de la Diputació. S’ha de tenir en compte tots els diputats en molts aspectes que potser ara quedaven reduïts a l’àmbit de govern.

Com estan els pressupostos?

Els capítols genèrics, que tenen menor incidència política, estan pràcticament tancats. Queda el capítol de més incidència, bàsicament d’inversions. L’hem de repassar, mirar què havia compromès i aquí podem entrar en una negociació.

Sotmetrà les inversions a debat?

Recollirem iniciatives.

Variarà molt el pressupost si es negocia?

Pot variar molt. Queden vuit mesos per a les eleccions i no podem presentar un pla de mandat. Queda un pressupost per compartir i com més complicitats hi hagi, millor. No fa falta que votin a favor del pressupost però seria bo que se sentissin partícips. No és fàcil perquè fins ara no es feia així.

A Tàrrega vostès van començar el mandat amb un pacte amb el PSC que després van trencar. Condicionarà la seua relació amb els socialistes a la Diputació?

Potser als socialistes els condiciona. A mi, no.

L’oposició ha criticat durant els últims anys excés de discrecionalitat en els ajuts a municipis. En canviaran alguna cosa?

Sí. Traurem les convocatòries que siguin possibles a pública concurrència.

Hi ha projectes que porten la firma de Reñé, com la finca de Maials; el centre de Torrelameu; la fibra òptica, la digitalització dels sepulcres dels comtes d’Urgell. Es mantindran?

Sí. La fibra òptica és una necessitat bàsica. Torrelameu i Maials està clar que sí. S’ha d’analitzar el que està pendent.

Optarà de nou a l’alcaldia de Tàrrega? I a la Diputació?

Sí. En el segon cas, no depèn de mi al cent per cent.