L'expresident haurà d'acreditar l'origen de 143.000 € davant del jutge

La dimissió de Joan Reñé com a president de la Diputació és la conseqüència més destacada d’una causa judicial en la qual encara no s’han presentat càrrecs contra cap dels 24 detinguts (i després alliberats) el 2 d’octubre passat ni la vintena d’interrogats, entre membres de l’ens provincial i d’empreses del sector de la construcció lleidatanes. Les diligències d’investigació assenyalen 143.891 euros del patrimoni de Reñé que els Mossos citen com a “ingressos no justificats”, mentre que en el cas de la cap d’Organització, Marlen Minguell, els xifren en 58.292. Tant un com l’altra hauran d’acreditar la procedència d’aquests diners. La investigació patrimonial va incloure els comptes de Reñé i Minguell, els dels seus respectius cònjuges i els dels fills de cada parella. En el cas de l’expresident, la quantitat considerada sense justificació es desglossa en 19.738 euros ingressats a través d’una transferència internacional des de Bèlgica, país d’origen de la seua dona, i 124.152 en efectiu. D’aquesta última suma, 64.021 corresponen a ingressos bancaris i els 60.131 restants, al pagament de factures per reformar un habitatge a nom de la dona de Reñé a Barcelona.

La querella presentada per la Fiscalia el 2015 destaca un ús “pràcticament nul” de targetes de dèbit i crèdit almenys fins al 2014, amb “un període de fins a 32 mesos” en els quals no consten “despeses a centres comercials on se subministren aliments”. Per al fiscal, això suggereix “disposar d’efectiu”. El nom de Reñé apareix amb freqüència en el sumari de la causa judicial, però la majoria de vegades ho fa com a al·ludit per part de tercers, sense proves concretes contra ell ni escoltes telefòniques que l’impliquin directament.

Les escoltes telefòniques per part de la policia apunten a trobades periòdiques de l’expresident amb l’empresari Esteve Niubó, però no en revelen les converses. Al parlar per telèfon, es limitaven a acordar lloc i hora on trobar-se. Sí que es coneix, en canvi, el contingut de converses telefòniques entre Reñé i Ramon Farnell, dirigent del PDeCAT al Pla d’Urgell, edil del Palau i un dels propietaris de la constructora Simó Farnell. Tots dos van parlar de contractar Farnell per a unes obres d’urgència a l’escola de Fondarella, unes goteres (on Reñé és alcalde), i de qui havia de pagar els 6.000 euros que costava, el consistori o Ensenyament. Els Mossos ho consideren una “intermediació” de l’expresident “per adjudicar obres” a persones concretes.

Malgrat la poca concreció de les acusacions contra Reñé, el seu partit li va demanar que s’apartés de la primera línia política per no fer mal a la institució ni al partit, per la qual cosa ell va criticar els fins a aquell moment els seus aliats.