Lleida, Tàrrega i Balaguer competeixen per la primera piscina olímpica coberta

Lleida, Tàrrega i Balaguer opten a ser fermes candidates a allotjar una piscina olímpica coberta perquè les joves promeses de la natació a Ponent puguin entrenar-se en les mateixes condicions que altres nadadors de Catalunya o de la resta de l’Estat. Aquesta és la principal aspiració dels clubs, que ja han començat a moure fitxa i reivindiquen als ajuntaments la construcció d’una piscina de 50 metres de llarg i 25 d’ample. Les comarques de Lleida no compten amb aquest tipus d’equipament. Totes les piscines cobertes són de 25 metres, i només algunes d’estiu tenen mesures olímpiques, com Alcarràs o Almacelles. El responsable a Lleida de la Secretaria de l’Esport, Joan Segura, va explicar ahir que per disposar d’aquest equipament els ajuntaments han de justificar molt bé la seua necessitat ja que el manteniment és car.

Va apuntar que la Generalitat només pot subvencionar part de la construcció “sempre que la sol·licitud vingui d’un ajuntament”, i que no hi ha cap restricció normativa perquè n’hi hagi més d’una a cada demarcació, encara que les subvencions són limitades. Va explicar que l’ajuntament de Tàrrega ha sol·licitat informació i conèixer el cost d’una infraestructura d’aquestes dimensions. L’alcaldessa, Rosa Maria Perelló, va admetre aquestes consultes, però va dir que per ara la voluntat per al 2019 és invertir en l’actual piscina. “És cert que ens hi hem interessat però és molt difícil assumir la construcció i el posterior manteniment”. El president del club de natació Tàrrega, Joan Palomino, va indicar que la piscina olímpica és una petició històrica: “Si volem millorar, Lleida ha de disposar d’aquest tipus d’infraestructura, o arribarem a una situació de saturació.” L’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, va apuntar que la piscina local, (estrenada el 2000) acumula carències importants i s’estudia si és més viable arreglar la de 25 metres o bé fer-ne una de nova optant a la de 50 i valorant el cost final. El president del club local, Joan Sunyer, ja va avançar que l’han sol·licitat per a la capital de la Noguera. El Club Natació Lleida compta amb una piscina de cinquanta metres però no està coberta i l’objectiu és tancar-la, acollir un centre de tecnificació i optar a ajuts públics”, va explicar el president, José Talavera. Mollerussa i Cervera descarten optar per una piscina de cinquanta metres.

La Generalitat no impedeix que n’hi hagi més d’una, però adverteix que les subvencions són limitades

Pel que fa a resultats, Garcia va obtenir el 2017, encara en edat júnior, dos medalles al Campionat d’Espanya absolut que Lleida no aconseguia des de feia divuit anys. Aquesta temporada, ja com a sènior, es va proclamar subcampiona estatal, la qual cosa li va valer anar al seu primer Europeu absolut.

Millor moment de la natació dels últims vint anys La natació lleidatana viu el seu moment més dolç de les últimes dos dècades. Des que als anys noranta va tenir la major eclosió, amb diversos nadadors entre els millors d’Espanya, liderats pels olímpics a Barcelona’92 Itziar Esparza i Sergi Roure, Lleida ha viscut una llarga travessia pel desert, sense referents i perdent practicants. La situació s’ha revertit, i s’han doblat el nombre de llicències (actualment ja es voregen les sis-centes, el màxim històric) i amb nadadors que ja comencen a despuntar al màxim nivell. És el cas de Paula Juste (CN Lleida), Cristina Garcia Kirichenko (CN Terrassa) i Ferran Julià (Mediterrani), sense oblidar la joveníssima Emma Carrasco (Inef Lleida), una promesa ja en potència. A nivell de clubs, són cinc els lleidatans que competeixen de forma regular als campionats estatals, el CN Lleida, CN Cervera, CN Tàrrega, CEN Balaguer i Inef Lleida.