SEGRE

MEDI AMBIENT SEGRIÀ

La llacuna de la Unilla d'Almenar reapareix per les pluges d'enguany

S’alimenta de l’aigua de les precipitacions i l’última vegada que va sorgir va ser el 2014 || Es un dels pocs espais naturals d’aquestes característiques a Catalunya

L’aigua que ha sorgit a la llacuna natural del Clot de la Unilla entre Almenar i Alguaire.

L’aigua que ha sorgit a la llacuna natural del Clot de la Unilla entre Almenar i Alguaire.FIRMA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les intenses pluges d’enguany, en especial de la tardor, han fet aflorar la llacuna natural del Clot de la Unilla, entre Almenar i Alguaire. L’última vegada que va aparèixer va ser el 2014, encara que no va assolir les dimensions del 1997, quan va arribar a superar les 20 hectàrees de superfície. Va tornar a sorgir l’any 2000 i el 2004 amb unes dimensions semblants a les de fa quatre anys, és a dir, unes 15 hectàrees. La de la Unilla és una de les poques llacunes endorreiques de Catalunya, és a dir, que es nodreix amb aigua de pluja, ja que la capa freàtica del subsòl és d’argila i fa que l’aigua es canalitzi fins al Clot. És zona d’especial protecció per a les aus (zepa) i atreu nombroses espècies de fauna i, en conseqüència, d’estudiosos i ornitòlegs, ja que en ocasions s’han arribat a albirar bandades de més de 200 exemplars.

El projecte per protegir prop de 3.000 hectàrees dels Plans de la Unilla, tal com plantejava la Xarxa Natura 2000, va provocar fa tretze anys enèrgiques protestes de pagesos i ramaders d’Alguaire, Almenar, Alfarràs, Torrefarrera, Alpicat i Rosselló. Es van organitzar manifestacions i més de 200 càrrecs d’entitats agràries d’Almenar van amenaçar de dimitir si es creava la zepa amb l’extensió prevista. Finalment, la pressió va fer que la Generalitat reduís a la meitat, unes 1.500 hectàrees, l’extensió de la zepa.

La llacuna natural de la Unilla sol brotar cada dotze o catorze anys, encara que aquest ha sigut un any excepcionalment plujós i en algunes comarques de Lleida s’han registrat precipitacions que han marcat rècords històrics. De fet, la primavera passada va ser la més plujosa dels últims 69 anys amb fins a 600 litres per metre quadrat en diversos punts del Pirineu. Aquestes pluges van provocar també greus despreniments sobre diverses carreteres de la demarcació per acumulació d’aigua en els pendents de les muntanyes. El més greu va succeir a l’abril a Castell de Mur i va segar la vida de dos persones, encara que aquest no va ser un episodi aïllat perquè entre els mesos d’abril i agost hi va haver 78 despreniments. Les pluges d’aquest any també van negar camps i van danyar cultius.

tracking