Aspa: punt i a part

Un cop per a tota una comunitat i per a tot un territori. Això és el que va suposar l’assassinat de dos agents rurals en mans d’un caçador al vedat de caça d’Aspa el dia 21 de gener del 2017. Un doble crim que va suposar un anunci de renovació del cos, mentre que una majoria dels seus membres va exigir més mesures de seguretat i celeritat a l’hora de posar-les en marxa. Quan amb prou feines queden nou dies perquè comenci el judici a l’Audiència de Lleida contra l’assassí confés (vegeu el desglossament), associacions i sindicats d’Agents Rurals critiquen la falta de compromís de la Generalitat a l’hora de posar en marxa les mesures que va prometre tot just ocórrer la tragèdia.

Sobre això, el director general dels Agents Rurals, Marc Costa, assenyala a SEGRE que el reglament d’armes que permeti als Rurals disposar d’una porra extensible i una pistola (aquest cas en actuacions que siguin de risc) és previst que s’aprovi aquest any. Un document del qual es va parlar per primera vegada el 2003 i que es va intentar agilitzar després de la tragèdia d’Aspa, però que encara no és una realitat. Recorda que és un decret “delicat” i que “no està paralitzat”, però remarca que és necessari i que s’ha de “fer bé”. Sobre això, Costa afirma que l’assassinat dels dos rurals al Segrià va causar un “gran impacte” al cos i que hi ha discrepàncies entre una part que considera que més armes no són necessàries i una altra que ha vist incrementar la sensació d’“indefensió”. La tragèdia també va fer canviar els protocols d’actuació, ja que ara les inspeccions de caça han de ser de tres agents, amb armilles antibales i amb una carrabina, la qual cosa ha fet baixar el nombre de serveis.

En aquest sentit, la Generalitat té el vistiplau de la Guàrdia Civil per renovar 50 carrabines i convocarà 50 places més d’agents de base, que se suma a la convocatòria de mig centenar de places de subinspector. L’objectiu, segons Costa, és dotar el cos de com a mínim 300 efectius més. Una altra prioritat del Govern és donar a conèixer la tasca del cos entre la població i posar en relleu la seua feina. “No volem que sigui una declaració d’intencions. El compromís és que el cos sigui una estructura d’Estat”, assenyala Costa.Per la seua part, el president de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya, Josep Capdevila, considera que per incloure tot el territori es necessitaria doblar la plantilla actual (passar d’uns 500 a 1.000 agents). L’associació demanarà una reunió amb la direcció general per demanar més agilitat en el decret d’armes, ja que se senten “indefensos”. En la mateixa línia, Josep Maria Dolcet, de CCOO, critica l’envelliment de la plantilla i la falta de mitjans i formació.

A l’espera de conèixer si l’autor pot sortir de la presó L’Audiència de Lleida ha de decidir si prorroga la presó preventiva per a Ismael Rodríguez Clemente, acusat de matar els rurals Xavier Ribes i David Iglesias al vedat de caça d’Aspa el 21 de gener del 2017. Dimecres passat es va celebrar una vista en què les acusacions, entre les quals la Fiscalia, van sol·licitar la pròrroga a l’entendre que encara hi havia risc de fuga, ja que s’enfronta a una petició de condemna de fins a 51 anys de presó per dos delictes d’assassinat. La defensa, en canvi, va demanar-ne la llibertat per poder preparar el judici i al·legant que no hi ha el risc de fuga “perquè hi ha arrelament i serà pare en els propers mesos”. El 18 de gener vinent se celebrarà l’elecció del jurat que formarà part del tribunal popular que haurà de decidir si Ismael Rodríguez és culpable. El judici s’iniciarà el dia 21, just quan es compleixen dos anys del doble crim, i s’allargarà fins al divendres 25 de gener. La Fiscalia considera que el caçador, de 30 anys i de Vacarisses, és autor de dos delictes d’assassinat amb traïdoria en concurs d’un delicte d’atemptat a l’autoritat, i demana una condemna de 23 anys i nou mesos de presó per cada delicte. Per la seua part, l’acusació particular eleva la petició a 51 anys de presó. En cas que no es confirmi la presó preventiva, l’acusat podria sortir de la presó mentre se celebra el judici, ja que el dia 24 expira el màxim permès per llei.