x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

La mineria vira cap a la indústria i el turisme reviu mines tancades a Lleida

  • R. RAMÍREZ / M. MOLINA
  • |LLEIDA
Actualitzada 28/01/2019 a les 09:59
La Generalitat té sobre la taula tres peticions per buscar a Lleida minerals per a usos industrials com or, tungstè i cobalt, la qual cosa suposa un gir respecte a les més de cent explotacions mineres que proveeixen el sector de la construcció. De forma paral·lela, sorgeixen projectes per recuperar antigues mines tancades com a atractiu turístic.
La cimentera de Xerallo es va proveir de pedres del seu entorn i de carbó de Malpàs.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La cimentera de Xerallo es va proveir de pedres del seu entorn i de carbó de Malpàs.

R. R.
La cimentera de Xerallo es va proveir de pedres del seu entorn i de carbó de Malpàs.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La cimentera de Xerallo es va proveir de pedres del seu entorn i de carbó de Malpàs.

R. R.
La cimentera de Xerallo es va proveir de pedres del seu entorn i de carbó de Malpàs.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© La cimentera de Xerallo es va proveir de pedres del seu entorn i de carbó de Malpàs.

R. R.

La mineria agafa un nou rumb a Lleida, una vegada tancades les últimes mines de carbó i després d’anys en què l’extracció de minerals ha estat al servei de la construcció. La gran majoria de les 119 explotacions obertes es dediquen a extreure grava, sorra, pedra calcària i sorrenca, així com argiles i guix. Aquest fet contrasta amb almenys tres projectes per investigar la presència al subsòl lleidatà de minerals per a usos industrials: or per a joieria i microxips; tungstè i cobalt per a components electrònics. D’altra banda, també busquen altres materials utilitzats en aliatges metàl·lics o per a pigments, com monacita, casiterita, ilmenita, zircó i rútil.

Plans per a noves explotacions mineres comencen a obrir-se camí, en ocasions amb oposició dels territoris afectats, mentre que antigues mines i el seu entorn són objecte de projectes per convertir-les en atractius turístics. Les galeries sota terra són cosa del passat a Lleida, on tota l’extracció de minerals es fa a l’aire lliure. Només queden cinc mines subterrànies a tot Catalunya i són a les comarques de Barcelona. Els projectes que la Generalitat té sobre la taula només demanen per ara d’indagar la presència de minerals. Proposen fer-ho mitjançant sistemes no invasius, basats en l’anàlisi de camps electromagnètics, i també mitjançant perforacions de fins a 150 metres de profunditat.

 

Peticions per buscar minerals a Lleida s’han rebutjat o han caducat abans d’obtenir permisos

Algunes propostes per buscar minerals a Lleida afecten espais naturals i topen amb oposició

Consell i estudiosos de les mines de Malpàs impulsen una ruta a peu amb senyals per donar-les a conèixer

 

Això últim és precisament el que planteja Neometal Spania al municipi d’Alt Àneu, un dels projectes miners més discutits a l’afectar 27,5 quilòmetres quadrats al Parc Natural de l’Alt Pirineu. També ha topat amb oposició la proposta de Cobalt Rock SL, que vol extreure cobalt a Baix Pallars, a prop del pantà de Montcortès. El temor a contaminació de les aigües. al deteriorament del paisatge i a un augment del trànsit de vehicles pesats són alguns dels motius de l’oposició a projectes miners, especialment quan afecten espais protegits.

Neometal Spania té trets en comú amb Cobalt Rock SL. En tots dos casos es tracta d’empreses amb tot just dos o tres anys d’antiguitat, amb domicili social en un habitatge particular o el despatx d’una gestoria, el capital del qual es limita als 3.000 euros que constitueixen el mínim legal per crear una societat limitada.

L’únic vincle evident amb l’activitat minera és la professió d’algun dels seus socis, dedicat a la geologia o a l’enginyeria de mines. Un perfil similar és el d’Ambar Technologies, que ha sol·licitat permís per buscar or i altres minerals en municipis de la Noguera. Aquesta última, en canvi, no ha rebut fins ara cap oposició.

Això sol despertar desconfiança entre els que s’oposen als seus projectes. Alguns sospiten que són societats pantalla, que permeten a grans grups del sector buscar recursos minerals amb discreció.

D’altres, en canvi, temen que es tracti de maniobres especulatives, a fi de vendre a tercers els permisos d’investigació una vegada obtinguts. Uns i d’altres citen com a exemple l’absorció de Neometal Spania per part d’Apollo Minerals Limited. Aquest grup australià va adquirir també una altra firma a l’altre costat de la frontera després d’obtenir les primeres evidències de l’existència de tungstè a la zona on es troba el port de Salau.

Generalitat
La Generalitat, per la seua part, ha concedit recentment set permisos d’investigació minera a Lleida i en té sis més sobre la taula. Aquesta autorització atorga al seu titular un període d’exclusivitat a l’hora de buscar recursos miners dins de l’àmbit territorial del permís. Tanmateix, no totes les sol·licituds prosperen. Així, el departament d’Empresa ha declarat la caducitat d’una petició per buscar cobalt a la Torre de Capdella, a causa que el promotor no presentava la documentació requerida. El mateix va succeir fa cinc anys amb una temptativa de buscar urani a la Molsosa, mentre que totes les propostes per a prospeccions de petroleo i gas a Lleida en els últims anys han decaigut o han estat rebutjades.
 

Carbó i pedra del Pirineu per fabricar el ciment de les hidroelèctriques

La cimentera de Xerallo va obrir el 1951 per subministrar ciment per a les obres de les centrals hidroelèctriques del Pirineu. Es va proveir per fer-ho de pedreres de pedra calcària del seu entorn i, en els seus primers anys, va fer servir com a combustible el carbó de la mina de Malpàs, que arribava a través d’un telefèric que tenia freqüents avaries.

Les pilones es conserven encara a l’entrada del poble, que va sorgir com una colònia de treballadors al voltant del complex industrial. Va arribar a fregar els 400 habitants en el moment del seu tancament, l’any 1973. Aleshores havia conclòs el gruix de les obres de centrals hidroelèctriques i, en conseqüència, la rendibilitat de la fàbrica de ciment s’havia vist considerablement reduïda. A partir de llavors, el poble es va anar quedant buit i ara tot just un parell de famílies l’habiten durant tot l’any.

Per la seua part, la mina de Malpàs havia deixat ja molt abans de subministrar combustible a la planta, ja que en els seus últims anys va adoptar el gasoil com a font d’energia.

 

Un filó encara poc explotat que rep més de 9.000 persones cada any

El turisme basat a recuperar el patrimoni miner i la indústria que s’hi associa atreu cada any més de nou mil persones a Lleida i en localitats del seu entorn com Mequinensa, una de les que han apostat de forma més decidida per aquesta activitat.

El municipi aragonès acull el Museu de la Mina, amb una galeria habilitada per fer-la visitable i donar-hi a conèixer els 150 anys de mineria de la zona. Més de sis mil visitants van acudir l’any passat a conèixer els diferents mètodes d’extracció d’aquest mineral al llarg de la història, a través d’un veritable viatge per les entranyes de la terra.

També la Val d’Aran es va sumar anys enrere a la recuperació del seu passat miner com a atractiu turístic. Allà el Conselh Generau utilitza les antigues mines de zinc com a fil conductor de rutes a través de camins del Baish Aran. Així mateix, més de tres mil persones van recórrer el 2018 les mines d’Arres durant els mesos de juliol i agost. Són, ara per ara, les úniques visitables de tot Lleida. Deteriorament No sempre és possible obrir a visitants les galeries excavades per miners. Moltes estan greument deteriorades i garantir la seguretat a l’interior requeriria inversions que sovint es consideren inviables. Tanmateix, alguns municipis i comarques plantegen promocionar les velles mines a través dels elements exteriors, com construccions i mitjans per transportar els minerals. És el cas de les mines de Malpàs, a l’Alta Ribagorça, on el consell i un col·lectiu d’estudiosos d’aquesta antiga explotació minera col·laboren per crear una ruta a peu a través de les antigues instal·lacions.
Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre