x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

PATRIMONI INVESTIGACIÓ

Experts diuen que un taller d'Aran va esculpir els Cristos romànics

Actualitzada 02/02/2019 a les 08:53
Fins ara s’atribuïen a l’escola d’Erill o Ribagorçana
Els investigadors que han participat en la primera universitat aranesa sobre el patrimoni.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Els investigadors que han participat en la primera universitat aranesa sobre el patrimoni.

C.G.A.

La primera Universitat Internacionau d’Iuèrn dera Val d’Aran va reunir aquesta setmana més de seixanta persones i una desena de catedràtics i experts en art sacre que han analitzat arquitectura, pintura i escultura de la Val. Una de les principals conclusions va ser la que va exposar el conservador cap del departament d’Art Medieval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el doctor Jordi Camps, que va assegurar que els seus estudis demostren que tant el Crist de Mijaran com el de Salardú, tots dos romànics, no pertanyen al Taller d’Erill o Taller Ribagorçà, com s’havia cregut fins ara, sinó a un altre taller després de constatar les diferències d’estil i la factura de les talles. Camps assegura que devia haver-hi un taller o mestre a la Val, amb una tècnica refinada i pròpia, per fer aquestes peces d’“una magnífica qualitat i perfecció”. Investigadores com Thaïs Rodés, de la Universitat de Navarra, reafirma aquesta tesi a les seues recents investigacions. Rodés, a més, va oferir una ponència sobre els retaules neogòtics de les esglésies de Vielha, Gausac, Es Bòrdes, Vilamós i Canejan que van perdre durant la Guerra Civil i que van poder recuperar durant la dècada dels anys 40. Altres investigacions han versat sobre els orígens de l’església de Santa Maria de Mijaran, actualment en ruïnes; els gravats grecs als temples, la investigació arquitectònica sobre les orientacions de les esglésies, els privilegis de la Queremònia o la situació actual de l’occità.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre