L'arc d'Adar, refet al maig

Fins fa una setmana l’arc d’Adar (també conegut com d’Adà) s’aixecava en un turó ubicat a uns 9 quilòmetres de Llardecans al qual s’accedeix pel camí que porta a Aitona. El diumenge 31, un accident, pel que sembla provocat per un vehicle que va xocar-hi, va fer que caigués a terra. La policia científica dels Mossos d’Esquadra va trobar dilluns restes de vidres i un retrovisor, així com marques de pintura roja i blava en algunes pedres que van quedar escampades per terra. Es tracta d’un arc de punta sense cap estructura al costat, datat del segle XIV que devia formar part d’una edificació medieval, segons les dades de la conselleria de Cultura. Al costat queden les restes de la capella dedicada a Sant Marc, d’origen romànic i reconstruïda al XVIII, de la qual només es conserven les parets. Al voltant de l’arc i la capella afloren a la superfície nombroses restes de murs dels habitatges del poblat medieval d’Adar, que ja estava despoblat a primers del XIX. Segons l’informe de Cultura, s’endevina l’existència de 7 o 8 parets paral·leles separades entre elles per 3 o 4 metres i que definien espais rectangulars que formaven els habitatges.

El caràcter emblemàtic que té aquest vestigi del qual la llegenda explica que podria ser el campament del general romà Pompeu, aixecat el segle I abans de Crist amb motiu de la batalla d’Ilerda, i al qual alguns historiadors i experts confereixen orígens romànics, visigots, àrabs i fins i tot ibers (vegeu les claus), fa que sigui de vital importància per a aquesta població del Segrià. Declarat Bé Cultural de l’Interès Nacional (BCIN) el 1949, la seua recuperació és una petició popular que ja s’ha remès a la Generalitat i que compta amb el compromís de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) per al finançament del projecte de reconstrucció, així com per garantir el muntatge de l’arc.

Pel que sembla, un vehicle va impactar contra l’edificació diumenge passat, 31 de març La reconstrucció no presenta problemes ja que hi ha totes les pedres i es podria fer en deu dies

Segons l’alcaldessa, Carme Pinyol, es conserven totes les pedres, de 54 per 38 centímetres, i només una, una dovella de la part inferior, va resultar afectada al partir-se en dos per l’impacte del cop. Encara que totes presenten petites fissures, la majoria conserven la geometria original. Els tècnics de la conselleria de Cultura i la Diputació, arqueòlegs, restauradors i arquitectes ja han passat per l’enclavament per fer les primeres valoracions i abordar la redacció del projecte que haurà de ser sotmès a la comissió de Patrimoni d’aquest mes ja que l’objectiu és iniciar la reconstrucció i deixar l’arc tal com era fa una setmana el mes de maig. De moment, l’ajuntament ha tancat el camí d’accés i ha posat barreres per impedir el pas fins i tot a totterrenys, amb la intenció d’evitar furts. Mentrestant, la policia científica dels Mossos investiga si l’accident, que segons testimonis que van passar per la zona es va produir entre les 11.00 i les 13.00 hores, va ser intencionat o va passar per causes fortuïtes.

Carta de població El senyor del lloc, Pere Arnau de cervera, va concedir la carta de població a Adar l’any 1314 perquè algunes famílies poblessin i fortifiquessin el lloc. Orígens Adar era el tercer vèrtex d’un triangle format per Maials i Llardecans, amb topònims d’un clar origen àrab. Adar podria relacionar-se amb l’eusquera, idioma en el qual significa braç o branca, i també amb el berber, en què significa peu. Poblat medieval Sí que queden vestigis d’un poblat medieval que s’aprecia millor a la zona sud-oest, on es dibuixen espais rectangulars que corresponen als habitatges. Característiques de l’arc Declarat Bé cultural d’Interès nacional el 1949, tenia una altura de 3,60 i 6,30 metres d’ample. Les pedres mesuren 54 per 38 centímetres i hi ha indicis de murs que podrien correspondre a l’edifici a què pertanyia l’esmentat arc.