Lleida registra 115 despreniments de roques en carreteres el 2018, un any rècord de pluja

L’any passat va ser un dels més plujosos en anys, amb 1.050 litres a Oliana i 2.000 a Espot. Aquest fet va provocar que a les comarques de Lleida es registressin 115 despreniments de roques sobre les carreteres de la demarcació, la majoria a la Noguera (30) i el Solsonès (27), i al conjunt de Catalunya es van comptabilitzar 428 allaus, segons les dades proporcionades per Protecció Civil i que van des de l’abril fins al desembre. A Lleida, el Jussà (18 allaus de roques) i el Sobirà (11) van ser les altres dos comarques més perjudicades pels moviments de terreny sobre les carreteres. Aquests despreniments van des de la presència de petites roques a les vies fins a grans moviments de terra.

De fet, va ser al Pallars on es va registrar el despreniment més greu de tots els que van tenir lloc l’any passat. Va ser el 16 d’abril del 2018 (dimarts farà un any), quan una allau de roques a Castell de Mur va causar la mort de dos persones, els pares de l’alcalde de Sant Esteve de la Sarga, Jordi Navarra. Una altra de les allaus de roques de més magnitud va ser la que va tallar durant dos mesos la carretera d’accés a Port del Comte. L’acumulació d’aigua a les muntanyes va provocar moviments de terra a Mencui (Soriguera), on van aparèixer esquerdes en un carrer i en una de les cases de la població.

Jordi Navarra va explicar que per a les administracions competents ha de ser prioritari actuar per prevenir despreniments i evitar d’aquesta manera “ mals majors”. “Els geòlegs poden disposar de prou coneixements per fer un diagnòstic i reduir la incertesa sobre en quin moment passarà”, va assegurar Navarra. “Qui em diria que és molt difícil, gairebé impossible, que es desprenguin 60.000 tones de pedres just en el moment en què circuli un vehicle per la carretera rural i que en aquest vehicle hi vagin els teus pares? Ningú pot dir-m’ho”.

El geòleg Joan Escuer va apuntar que no li consta que s’hagi fet aquest últim any cap pas significatiu per millorar la prevenció de despreniments, “difícilment es repetirà una situació com la de l’any passat però això no significa que es produeixin moviments de roques i pedres que caiguin a les calçades”. Segons Escuer, el que va passar a Castell de Mur va ser un fet “excepcional”, encara que els treballs han demostrat que havien caigut abans diverses pedres de la balma que podrien haver fet intuir que alguna cosa podia passar.

Un dels organismes que assisteixen els municipis en temes de despreniments és l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Només l’any passat, una desena de municipis van demanar ajuda a l’ICGC perquè avalués si hi havia risc de més allaus o per demanar informació sobre subvencions per consolidar els pendents de les muntanyes.

“Si volem evitar la despoblació, s’ha d’invertir”

L’alcalde de Sant Esteve, Jordi Navarra, va explicar que un any després del despreniment tot segueix igual i que “si volem evitar la despoblació, és necessari invertir”. Així mateix, va fer una crida perquè es revisi el perill dels punts més crítics de la pendents i carreteres locals i rurals amb l’objectiu d’evitar “mals majors”.