x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

HOMENATGE MEMÒRIA HISTÒRICA

El Vilosell ret homenatge al 'bibliotecari' de Mauthausen amb la biblioteca La Clandestina

Actualitzada 17/06/2019 a les 09:46
El president Quim Torra es compromet a proporcionar els llibres que necessiti la nova sala de lectura || Joan Tarragó, deportat al camp nazi el 1941, va aconseguir reunir fins a 200 obres de grans autors
Minut de silenci en memòria dels deportats a camps nazis, ahir al Vilosell amb el president Torra i dos fills de Joan Tarragó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Minut de silenci en memòria dels deportats a camps nazis, ahir al Vilosell amb el president Torra i dos fills de Joan Tarragó.

MAGDALENA ALTISENT
Minut de silenci en memòria dels deportats a camps nazis, ahir al Vilosell amb el president Torra i dos fills de Joan Tarragó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Minut de silenci en memòria dels deportats a camps nazis, ahir al Vilosell amb el president Torra i dos fills de Joan Tarragó.

MAGDALENA ALTISENT
Minut de silenci en memòria dels deportats a camps nazis, ahir al Vilosell amb el president Torra i dos fills de Joan Tarragó.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Minut de silenci en memòria dels deportats a camps nazis, ahir al Vilosell amb el president Torra i dos fills de Joan Tarragó.

MAGDALENA ALTISENT

La biblioteca i sala de lectura del Vilosell va estrenar ahir el seu nou nom, La Clandestina, en homenatge a Joan Tarragó, nascut en aquest municipi de les Garrigues i que va ser l’artífex de crear una biblioteca clandestina al camp de concentració de Mauthausen. Un acte de memòria i de record que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, que es va comprometre que el departament de Cultura proporcioni els llibres que “facin falta” a aquest nou espai de lectura. Dos fills de Tarragó, Llibert i Joan Ramon, van ser presents a la inauguració i van agrair aquest homenatge “a algú que ha lluitat als camps de concentració”. Segons va explicar Llibert Tarragó, el seu pare va ser deportat a Mathausen l’any 1941 i, dos anys després, va crear una biblioteca clandestina a la barraca número 13, focus de la resistència republicana. “A l’arribar els primers combois amb deportats francesos i italians, els republicans espanyols que recollien les seues pertinences es van adonar que hi havia molts llibres. El meu pare se’n va assabentar i va decidir crear una biblioteca a l’esquena dels nazis”, va explicar. En aquesta barraca va arribar a reunir uns 200 llibres de grans autors com Émile Zola, Victor Hugo, Fiódor Dostoievski o Stendhal. “Aquests llibres servien als deportats per escapar-se de l’infern durant uns minuts”, va assenyalar Tarragó. Després de ser alliberat de Mauthausen el maig del 1945, Joan Tarragó va tornar a França, on va viure fins a la seua mort, el 1979.

En la mateixa línia, Torra va afirmar que Joan Tarragó “sabia que allà on hi ha un llibre hi ha una oportunitat de viure” i va remarcar que gràcies a la seua biblioteca clandestina “va ser capaç de portar vida a l’infern de Mauthausen”. El president va agrair a l’alcalde del Vilosell, Joan Nogué, l’acte d’ahir, amb el qual es va sentir emocionat perquè “és un gest de reparació i de memòria històrica real”. Durant la jornada, en què van participar desenes de veïns, també es va destacar el treball dut a terme per dos veïnes del municipi, Cristina Llorens i Marta Guillén, per posar en marxa la nova biblioteca del municipi, que es va estrenar la Diada de Sant Jordi de l’any passat. La jornada també va comptar amb la presència d’altres fills de deportats a camps nazis. “El meu pare no volia ser considerat un heroi, ja que, al camp, sense el col·lectiu, no podria haver sobreviscut”, va destacar Llibert Tarragó.

 


Segons Torra, Joan Tarragó va ser capaç de “portar vida a l’infern de Mauthausen” amb la seua biblioteca

 

Un emotiu minut de silenci i una ofrena floral van recordar tots els deportats als camps, mentre que la cantant i vicepresidenta d’Amical Mauthausen Marina Rosell va interpretar la peça L’Emigrant.

Un “espai de memòria” amb centenars de volums
La biblioteca del Vilosell és una joia cultural en una població que amb prou feines arriba als 200 habitants i ja compta amb centenars de volums. Ara també serà un “espai de memòria” per retre homenatge a Joan Tarragó, que va lluitar a la Guerra Civil i es va exiliar a França, on va combatre amb l’exèrcit francès a la Segona Guerra Mundial. Al camp de Mauthausen va crear una xarxa de resistència amb altres presos antifeixistes.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre