SEGRE

INFRAESTRUCTURES XARXA VIÀRIA

La Generalitat planteja convertir la carretera C-12 en autovia des de Lleida fins a Amposta

Per establir un corredor transfronterer amb l’A-14 encara en construcció i un futur desdoblament de l’N-340 fins a Alcanar || Ho inclou en un nou pla de mobilitat que no posa data a les obres

Rotonda a la carretera C-12, a la intersecció que dóna accés al poble d’Alfés.

Rotonda a la carretera C-12, a la intersecció que dóna accés al poble d’Alfés.MAITE MONNÉ

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Generalitat planteja convertir la carretera C-12 en una autovia en el tram comprès entre Lleida i Amposta. Així consta a la nova planificació d’infraestructures que prepara l’Executiu català. Sota el nom de Directrius Nacionals de Mobilitat de Catalunya, emmarca aquesta via en un eix transfronterer que inclou l’A-14 fins a Sopeira i preveu desdoblar la N-340 entre Amposta i Alcanar. Tot això conformarà un futur corredor de més de 270 quilòmetres de vies d’alta capacitat.

Els documents inicials del pla, encara en els primers passos de la seua tramitació ambiental, pretenen fixar les prioritats en matèria de mobilitat a Catalunya fins a l’any 2026. Tanmateix, no estableix una data per desdoblar la carretera C-12, coneguda com Eix de l’Ebre. Es tracta de l’actuació de més magnitud que el pla apunta a les comarques de Lleida. Figura en una llista d’“infraestructures bàsiques” que estan “pendents d’executar”juntament amb altres actuacions ja previstes des de fa anys, com l’obertura de nous trams de l’autovia A-14 per part de l’Estat. També inclou la millora de la seguretat per part de la Generalitat de Catalunya en les travessies de la C-53 i C-26 a Anglesola, Tornabous, la Fuliola, el Tarròs, Bellcaire d’Urgell, Castelló de Farfanya i Algerri (vegeu les claus).

El traçat de la C-12 al sud de Lleida ciutat ha estat objecte de protestes en els últims anys per l’elevada sinistralitat. Es tracta d’un tram de la carretera que ha registrat vuit morts i diversos ferits en accidents des del 2016, una xifra considerable si es té en compte que aquesta via té un volum de trànsit inferior al d’altres eixos viaris de Lleida com l’N-230 i l’N-240.

Alcaldes i veïns del sud del Segrià han reclamat millores per garantir la seguretat i, fins ara, la Generalitat només havia plantejat establir noves rotondes en les interseccions que donen accés a pobles.

En reunions entre representants de la Generalitat de Catalunya i alcaldes, també va arribar a posar-se sobre la taula la possibilitat d’establir un tercer carril reversible a llarg termini, si bé això últim mai no es va plasmar en una proposta oficial. En canvi, el nou pla sobre mobilitat planteja una alternativa més ambiciosa que apunta a una autovia. Tanmateix, l’elaboració d’estudis i projectes, així com els terminis de tramitació per tal d’autoritzar les obres, faran necessaris diversos anys abans de poder iniciar el desdoblament, fins i tot disposant de fons per executar els treballs.

Andorra avalua un estudi per a una línia de tren a través de l’Alt Urgell El Govern d’Andorra i la Cambra de Comerç andorrana avaluen la possibilitat de construir una línia de ferrocarril a través de l’Alt Urgell fins a l’estació d’Urtx-Alp. Així ho planteja un estudi elaborat per un jove matemàtic andorrà, que considera que aquesta infraestructura seria viable tant des del punt de vista econòmic com urbanístic. La proposta preveu un traçat per a les vies paral·lel al curs del riu Valira i la carretera N-145 fins a la Seu d’Urgell. Des d’allà seguiria en paral·lel a la calçada de l’N-260 i el riu Segre fins a Alp. Allà entroncaria amb la línia ferroviària de Puigcerdà (R3), que arriba fins a Barcelona. El cost estimat d’aquesta obra seria de 221 milions d’euros i el trajecte, de 59 quilòmetres, es podria recórrer en unes tres hores. Aquesta nova proposta arriba mentre la Cambra de Comerç andorrana valora també impulsar un nou aeroport en territori del Principat.

tracking