SEGRE

Mor El Palanca, l'últim gran protagonista del conflicte de Tor

Els dominis d'aquesta muntanya del Sobirà han provocat una infinitat de litigis per la seua propietat i diversos crims

Imatge d’arxiu de Jordi Riba Segalàs, El Palanca.

Imatge d’arxiu de Jordi Riba Segalàs, El Palanca.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Jordi Riba Segalà, El Palanca, ha mort la matinada d'aquest divendres, segons ha anunciat el periodista Carles Porta. Es tracta de l'últim gran protagonista del conflicte històric que ha envoltat el poble de Tor, a Alins. El Palanca, d’edat avançada i que els últims mesos tenia un delicat estat de salut, ha mantingut històricament un enverinat conflicte amb altres famílies d’aquest poble de tretze cases del Pallars Sobirà pels usos de la muntanya.

Es dóna la circumstància que el passat mes d'agost els seus nebots el van vetar del nínxol familiar quan es morís.

El Palanca havia defensat sempre els usos tradicionals de la muntanya (llenya i ramaderia) i els seus oponents han buscat l’explotació turística d’una zona de 4.800 hectàrees limítrofa amb Andorra.

UN POBLE AMB TRETZE CASES I TRES CRIMS

'Tor, tretze cases i tres morts'. Amb aquest títol el periodista lleidatà Carles Porta va publicar un llibre que repassa la sagnant història d’aquest petit poble del Sobirà a causa dels dominis de la muntanya del mateix nom, més de quatre mil hectàrees que han provocat una infinitat de litigis per la seua propietat i usos. Els veïns de Tor van formalitzar el 1896 una societat en la qual van acordar que la muntanya era de tots els que reunissin els requisits de ser cap de família, residir tot l’any a Tor (cosa gens fàcil: l’hivern és molt dur en aquest poble, situat a més de 1.500 metres d’altura) i tenir propietats al municipi.

El poble va viure en la immediata postguerra un dur enfrontament de maquis i guàrdies civils que va provocar estralls. Després, als anys seixanta, alguns veïns, encapçalats per Josep Montané, van voler donar usos turístics a la muntanya, mentre que altres, encapçalats per El Palanca, volien mantenir-hi els usos tradicionals (llenya i bestiar). Montané va contactar amb un empresari andorrà, Rubén Castañer, per construir-hi una estació d’esquí. El 3 de juliol del 1980, dos treballadors d’El Palanca van ser assassinats. El 1995 un jutge de Tremp va dir que Montané era l’únic veí de Tor que s’estava tot l’any al poble, de manera que va decidir que la muntanya era seua. Al cap de sis mesos va aparèixer assassinat a casa seua. Per aquest crim van ser empresonats i posteriorment absolts Marli Pinto i Josep Mont, dos veïns de la Seu avui morts. Després el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dir que la muntanya era dels hereus de la societat de copropietaris del 1896.

Aquesta negra història fascina els lectors. Del llibre de Porta, se n’han venut 50.000 exemplars.

tracking