SEGRE

FONTS ALTERNATIVES NORMATIVA

Llum verda al mapa eòlic català

El decret aprovat pel Govern dimarts passat deroga l’antiga llei i només prohibeix construir aerogeneradors en espais naturals || Simplifica els tràmits per implementar parcs de molins de vent i solars en tretze mesos i agilitza la instal·lació de sistemes d’autoconsum

Imatge d’arxiu del nou parc solar a Talarn, al Jussà.

Imatge d’arxiu del nou parc solar a Talarn, al Jussà.AE3000

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El Govern català va ratificar dimarts l’aposta pel desenvolupament sostenible i l’impuls de les energies renovables, en línia amb la situació d’emergència climàtica que va declarar al mes de maig. L’Executiu va acordar derogar el decret que limitava la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya i que l’ha situat a la cua de comunitats d’Espanya quant a potència instal·lada de renovables, ja que només ha capturat un 1,8% de la potència eòlica en tramitació activa a tot l’Estat. D’aquesta manera, desapareixen les zones de desenvolupament prioritari per a l’energia eòlica i el model concursal per a la seua adjudicació i les instal·lacions solars en polígons industrials i zones agrícoles. A més, el nou decret modifica el mapa eòlic que delimitava les àrees geogràfiques on implantar aquest tipus d’instal·lacions. Ara permetrà construir aerogeneradors en el conjunt del territori a excepció dels espais naturals de protecció especial, les reserves d’ocells i les zones incloses dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de menys de 1.000 hectàrees d’extensió. A més, els diferents projectes s’hauran de sotmetre a una consulta pública davant d’una ponència d’energies renovables que determinarà si l’emplaçament és viable i també s’implementarà un nou model de tramitació que permetrà reduir fins als 13 mesos l’autorització d’aquest tipus d’instal·lacions.

Es farà a través d’un procediment conjunt que integrarà les autoritzacions energètica, ambiental, urbanística i paisatgística. De la mateixa manera, la norma també modifica la llei d’urbanisme per poder simplificar la instal·lació d’energies renovables en l’àmbit urbà, amb la voluntat d’afavorir la implantació de sistemes d’autoproducció als edificis i a l’espai públic de les ciutats.

Catalunya només ha pogut capturar un 1,8% de la potència eòlica activa en tramitació a Espanya

A més, els sistemes d’autoconsum fotovoltaic sobre coberta no necessitaran permís d’obres i només s’hauran de tramitar davant de l’ajuntament mitjançant una comunicació prèvia. D’altra banda, les plantes solars fotovoltaiques només es podran prohibir quan hi hagi incompatibilitat al tractar-se de llocs inclosos a la Xarxa Natura 2.000, excepte si la planta es destina a autoconsum o és de menys de 3 hectàrees.

Aquesta nova normativa facilitarà la instal·lació de projectes de gran envergadura i d’autoconsum i ajudarà a complir la previsió perquè les renovables proveeixin un 50 per cent del consum elèctric l’any 2030 i un 100% l’any 2050. Aquest fet suposaria assolir una potència eòlica de 4.000 MW i una de solar i fotovoltaica de 6.000 per a l’any 2030. Per al 2050, l’objectiu és 12.000 d’eòlica i 36.000 de solar. Actualment l’eòlica és de 1.200 i la solar de 300.

L’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) adquireix, des de fa un any i mitjançant licitació pública, energia amb certificat d’origen 100% renovable (verd). Precisament, l’empresa pública preveu que a partir de l’any vinent un 25 per cent de l’energia que compra serà solar.

Pel que fa al consum de dièsel, utilitzat en combois de mercaderies o el tren de la Pobla, s’espera passar de les 450.000 tones de CO2 a les 150.000 en tres anys.

El decret contempla mantenir la taxa de rendibilitat de les plantes renovables al 7,39% fins al 2021 en comptes de retallar-la al 7,09% per als propers sis anys a condició que els afectats renunciïn a presentar demandes o posin fi als litigis oberts davant d’organismes internacionals com el CIADI, que depèn del Banc Central Europeu. Espanya ja acumula una desena d’aquests plets perduts, amb condemnes que sumen un total de 821 milions, tot i que encara no s’ha executat el pagament de cap.

Imatge d’arxiu del nou parc solar a Talarn, al Jussà.

Imatge d’arxiu del nou parc solar a Talarn, al Jussà.AE3000

tracking