Front comú per utilitzar les línies de tren com a xarxa de rodalies de Lleida

Generalitat i Diputació encapçalen un nou front institucional per rellançar i actualitzar la reivindicació d’una xarxa de trens de rodalies per a Lleida, que inclouria les línies de la costa i de Manresa, així com les de Montsó i la Pobla. El Govern prepara la proposta per a la primavera, i estudis de l’ens provincial avalen que és viable fer-ho.

Un nou front d’institucions, amb la Generalitat i la Diputació al capdavant, rellançarà en els pròxims mesos una antiga reivindicació: utilitzar les línies ferroviàries de la costa (R-13 i R-14), de Manresa (R-12), la Pobla i fins i tot la de Montsó per crear una xarxa de trens de rodalies que uneixi Lleida amb les capitals del pla. El Govern treballa en una nova proposta, que espera presentar a la primavera i que incorporarà tant trens com línies de bus. L’ens provincial, per la seua banda, ha elaborat estudis que avalen que el projecte és viable. Les dos administracions participaran dimarts en una reunió de la plataforma que reclamar millorar l’R-12. La creació d’una xarxa de rodalies lleidatana figurava a la planificació de transports de la Generalitat fa una dècada, però va quedar paralitzada per la crisi. El secretari de Mobilitat, Isidre Gavín, va explicar que la nova proposta ha d’integrar tant ferrocarril com transport regular en busos on no hi ha vies. “Corredors com els que uneixen Lleida amb Alcarràs i Alfarràs estan ben coberts amb autocars exprés”, va valorar, i va assenyalar que, entre la capital del Segrià i Balaguer, tren i bus sumen gairebé trenta trajectes al dia. “En canvi, entre Lleida i Cervera hi ha marge de millora”, va afegir. Això requerirà “refer el traspàs” pel qual la Generalitat va rebre el 2008 les línies de Manresa i la costa, sense la propietat dels trens ni la infraestructura. Per la seua banda, estudis encarregats el 2019 per la Diputació avalen el “potencial” de l’R-12 com a línia de rodalies. Destaquen que més de la meitat dels viatgers l’utilitzen en trajectes entre Lleida i Cervera, i que més enllà de la Segarra fins a Manresa en decau l’ús. L’informe assenyala que el fet d’utilitzar d’aquesta línia com a tren de rodalies es veu llastat per deficiències ben conegudes: infraestructures deteriorades i trens vells, amb combois que superen els quaranta anys. Tot això, recorda, es tradueix en retards i incidències. A la precarietat d’aquesta línia se sumen els gravíssims danys de la línia de la costa pel temporal de l’octubre, que obliguen a recórrer en bus el tram de Lleida a l’Espluga de Francolí.

“Refer el traspàs” de línies a la Generalitat i pal·liar les deficiències

Gavín va revelar que, el passat 16 de desembre, es va reunir amb el Govern d’Aragó per abordar la possibilitat de col·laborar per potenciar la línia ferroviària entre Lleida i Montsó, que forma part del pla de la Generalitat per a la xarxa de rodalies lleidatana. “Cada línia té una casuística diferent”, va recordar. Només la línia de la Pobla és propietat de l’Executiu català, mentre que el traspàs de les de la costa i Manresa van deixar la infraestructura en mans d’Adif i els trens a les de Renfe. Gavín va apuntar que no plantegen per ara assumir aquests actius, sinó “refer” l’acord del 2008. Això suposa exigir que es compleixin condicions fixades llavors, com que l’Estat pagui el dèficit d’explotació de línies (270 milions a l’any) i firmar el contracte de serveis amb Renfe que mai es va fer. D’altra banda, reclamaran fixar inversions per conveni, després d’incomplir-se el compromís d’invertir 4.000 milions.

El tren de la Pobla, d’esllanguir-se a més de 250.000 viatgers a l’any

El tren de la Pobla va transportar l’any passat 251.506 passatgers, una xifra que va ratificar la tendència a l’alça des del 2016, quan Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va assumir l’operativa amb trens propis en lloc d’utilitzar els de Renfe i va multiplicar els trajectes diaris després de les retallades que els van reduir el 2012. Aquesta línia va superar per primer cop el llindar dels 200.000 viatgers el 2006, un any després que l’Estat traspassés la infraestructura ferroviària a la Generalitat. En meitat de la crisi, el Govern va reduir els trajectes amb només tres trens d’anada i tornada entre Lleida i Balaguer i un al Pallars, i el nombre de passatgers va anar caient fins als 60.000 usuaris el 2016. Això va causar mobilitzacions al territori que van concloure amb els nous trens i freqüències. Al pla que prepara la Generalitat, el tram entre Lleida i Balaguer funcionaria com a rodalies i d’allà a la Pobla, com un regional.