Marta Vilalta: «Per a Catalunya, ens agrada la fórmula del pacte de la Paeria»

Com està la salut de la coalició de Govern?

És lògic que hi hagi discrepàncies en un govern de coalició i desacords a causa de temes ideològics. Però la gestió de la pandèmia ha servit per fer pinya i prioritzar una resposta davant de la crisi.

El projecte o el moviment independentista ha quedat relegat amb la crisi sanitària?

A llarg d’aquests mesos la prioritat ha estat evitar el col·lapse sanitari i donar resposta a la crisi social i econòmica. Però el conflicte polític es manté i ara hem de reactivar l’agenda política per a la resolució democràtica del conflicte i de la situació repressiva que estem patint fruit d’aquesta causa general contra el moviment independentista.

Oriol Junqueras i Pere Aragonès han demanat la unitat dels independentistes: fins a quin punt aquesta unitat?

Som més forts com a moviment independentista quan trobem consensos estratègics. No renunciarem mai a aconseguir aquests consensos amb els qui compartim objectius com la república catalana. Però també diem que hem de poder entendre’ns amb aquelles organitzacions amb les quals compartim una part del trajecte perquè comparteixen el dret a l’autodeterminació o que s’acabi la repressió. Hem de comptar amb fronts amplis per a grans consensos.

Apel·la als comuns?

També apel·la als comuns. Perquè creiem que en aquests grans consensos també s’han de sentir interpel·lats per poder avançar en aquesta resolució democràtica del conflicte.

Això en una situació preelectoral com es tradueix?

Defensem la unitat estratègica, posar-nos d’acord des de la pluralitat. L’independentisme és tan gran que no cap en una única llista o una coalició.

Però això es refereix a un gran consens al marge de la Generalitat o bé a un escenari postelectoral?

Davant dels reptes que vindran cal defensar grans acords. Hem d’entendre’ns entre els independentistes i ampliar les grans aliances amb la resta de formacions amb què puguem compartir part del trajecte. Això després es pot concretar de diverses maneres. Per a Catalunya no ens desagrada la fórmula lleidatana, la de la Paeria, amb acords republicans amplis representats per ERC, JxCat i amb la voluntat de sumar amb la CUP i també amb els Comuns. Es tracta de majories àmplies amb les quals podrem defensar els grans consensos de país que poden ser la solució als conflictes de Catalunya.

La situació actual del que era CiU perjudica el moviment independentista? Com afecta Esquerra Republicana de cara a les eleccions?

Per respecte no valoraré la reformulació d’aquest espai. Diré que quan som més forts, cadascun amb el seu projecte, som capaços de posar-nos d’acord. Això passa perquè cada projecte estigui al més ben ordenat possible. Instem totes les formacions independentistes a enfortir-nos al màxim perquè el moviment independentista en el seu conjunt sigui fort.

Quan haurien de ser les eleccions catalanes?

Respectem que sigui una decisió del president. Però demanem consensuar també el futur calendari electoral a Catalunya. Cal intentar que l’escenari electoral sigui fruit d’un acord entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i no conseqüència d’un desacord.

Què provocaria aquest desacord, una convocatòria unilateral?

Seria un escenari, sí. L’últim exemple, que finalment va canviar, va ser quan el president va anunciar que convocaria les eleccions passada l’aprovació dels pressupostos.

A Madrid, què ha passat amb el PSOE des que la seua abstenció va permetre la investidura?

És molt senzill: nosaltres ens hem avingut a negociar i parlar de tot, però ells no ens han tingut en compte. I quan vam creure que les decisions afectaven les institucions catalanes (com amb el coronavirus, la recentralització), no han comptat amb el nostre suport. Sovint preguntem al Govern espanyol què vol fer: escoltar les demandes de Catalunya o bé escollir el pacte més barat que li ofereix Ciutadans per la dreta.

Quan es convocarà la taula de diàleg o de negociació?

Hi ha un compromís per fer-la aquest mes de juliol. És necessària perquè el conflicte i la repressió han continuat sent-hi. No volem renunciar a cap espai d’influència per trobar una solució democràtica al conflicte.

Dos dels requisits són amnistia i referèndum. Si no s’aconsegueixen, què passarà?

El repte és enorme. D’entrada, estem molt allunyats en les posicions. Demanem la fi de la causa general contra l’independentisme. A hores d’ara encara no sabem quina és la recepta de l’Estat per al conflicte. Això és el que vam traslladar a l’altra part a la primera reunió. La taula ha de servir per tal de trobar una solució democràtica ambiciosa.

L’aproximació de PSOE i Cs serà un obstacle?

Ja ho veurem. De moment tot sembla indicar que malgrat Ciutadans la taula es farà.