SEGRE

REPORTATGE INVESTIGACIÓ

La Batllia contra Rajoy

El jutjat d'Andorra investiga si el Govern del PP va pressionar directius de Banca Privada d'Andorra per aconseguir informació de mandataris catalans || Una associació acusa l'executiu popular d'enviar informació falsa al fisc dels EUA per poder intervenir el banc andorrà

Els expresidents espanyol i andorrà (centre), durant la preparació d’una reunió a Andorra el gener del 2015.

Els expresidents espanyol i andorrà (centre), durant la preparació d’una reunió a Andorra el gener del 2015.EFE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La Batllia d’Andorra (primera instància de la justícia andorrana) investigarà si el Govern del Partit Popular de Mariano Rajoy i la cúpula del ministeri d’Interior va pressionar directius de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per aconseguir informació sobre suposats fons bancaris de líders independentistes al Principat.

Ho farà després d’acceptar una ampliació de la querella interposada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i pel col·lectiu de juristes catalans Drets l’any 2017 contra quatre policies espanyols d’alt rang (entre els quals l’excomissari espanyol José Manuel Villarejo) per “pressionar” la cúpula de BPA amb la finalitat d’aconseguir la informació bancària de la família Pujol, de l’expresident Artur Mas i del líder d’ERC, Oriol Junqueras.

La denúncia afirma que el Govern espanyol hauria extorsionat els responsables de BPA, dins de l’anomenada operació Catalunya, amenaçant-los de forçar el tancament de l’entitat i la seua filial espanyola Banco Madrid (les dos ja clausurades). Els querellants asseguren que el Govern de Mariano Rajoy va enviar suposadament informació falsa sobre BPA a l’oficina de control de delictes financers dels Estats Units (FinCEN), mentre “intimidava” el Govern andorrà i els seus ministres en la visita oficial que Rajoy i el llavors ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, van fer al Principat el dia 8 de gener de l’any 2015, per precipitar el tancament de l’entitat.

Tot això es basa en la hipòtesi que la nota de la FinCEN dels EUA del març del 2015, que va acabar amb la intervenció de BPA per part de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), la va instar el Govern d’Espanya en la “guerra” que manté amb l’independentisme català perquè l’entitat andorrana no va voler col·laborar amb la policia espanyola, que buscava proves de comptes il·lícits.

La justícia andorrana traspassarà així fronteres per poder investigar per presumptes delictes de corrupció, coacció i extorsió en territori andorrà l’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Montoro, el d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez (que ja no milita al Partit Popular). La querella imputa també l’exdirector de la policia espanyola Ignacio Cosidó. Ara s’obre la possibilitat que s’enviï una comissió rogatòria a Espanya i que Rajoy hagi de nomenar un advocat i declarar per aquestes imputacions, una acció que sens dubte tindrà un important impacte.

La querella inicial d’IDHA, de l’any 2017, va ser presentada contra els policies espanyols per “pressionar” la cúpula de BPA. Amb la declaració de l’excomissari José Manuel Villarejo, els querellants van constatar que l’actuació policial coneguda com operació Catalunya tenia els seus responsables polítics i que l’expresident i els dos exministres van ser els promotors de l’elaboració i la tramesa d’informació “falsa” al FinCEN, incriminant BPA en un delicte de blanqueig de capitals perquè “es precipités la intervenció i liquidació” de l’entitat.

Segons l’IDHA, Villarejo hauria declarat que va rebre l’ordre d’inventar-se proves contra Banca Privada. Un moviment que van forçar davant de la impossibilitat d’accedir a les dades dels líders polítics de forma “legal” a causa del secret bancari del país. Per aquesta raó, a l’ampliació de la querella admesa ara pel jutge, s’acusa Rajoy, Montoro i Fernández Díaz de falsedat documental. Sobre l’acusació a Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro per un delicte de coaccions, els querellants asseguren que els dos mandataris haurien fet ús de la “informació falsa” del FinCEN per “intimidar” d’aquesta manera l’executiu andorrà aprofitant la visita de l’any 2015 perquè s’intervingués BPA. En la visita del 2015, Rajoy i el cap de l’executiu andorrà Toni Martí van posposar uns anys la firma d’un conveni sobre intercanvi d’informació fiscal i van assegurar que no havien parlat del cas Pujol.

Els expresidents espanyol i andorrà (centre), durant la preparació d’una reunió a Andorra el gener del 2015.

Els expresidents espanyol i andorrà (centre), durant la preparació d’una reunió a Andorra el gener del 2015.EFE

tracking