«Això és el pitjor que li ha passat al Pallars des de la Guerra Civil»
Els familiars de víctimes, des de la impotència i la ràbia fins a la conformitat
Un cotxe fúnebre aparcat davant la residència de Tremp el 15 de desembre passat.
“Dolor, ràbia i impotència.” Així resumeix els seus sentiments la filla d’una de les 61 persones que han mort a la residència de Tremp a causa del brot de Covid. Vol quedar en l’anonimat i, encara que exposa algunes opinions, demana no publicar-les. Les seues paraules denoten el dolor que té. Tot és massa recent i el dol no ha acabat.
Familiars d’altres traspassats i veïns de Tremp també mostren perplexitat, perquè ningú hauria pogut pensar que en tan pocs dies moririen tantes persones en una localitat que no arriba als 6.000 habitants i són alguns els que opinen que “alguna cosa ha fallat”, però sense concretar. “És el pitjor que ha succeït al Pallars des de la Guerra Civil”, afirma un veí.
A més, les mesures sanitàries per la Covid obliguen sepelis gairebé clandestins, limitats a un respons estrictament familiar al cementiri, quan l’habitual és que els funerals de persones que porten dècades al municipi siguin multitudinaris. Aquests testimonis se sumen als d’altres que expliquen que van saber del contagi d’un familiar per tercers, o als que només van trucar per comunicar-los una defunció.
Davant la ràbia i el desconcert de part dels afectats, alguns afirmen que “des de l’inici del brot ens vam sentir informats, creiem que hi va haver una bona gestió al centre, malgrat la mala sort que el virus hi va entrar com una piconadora”. És l’opinió del fill d’una àvia traspassada al geriàtric. “Ella era asimptomàtica i va morir per altres motius coincidint amb el brot”, apunta. “No veiem mala praxi i estem tranquils perquè creiem que va estar molt ben atesa”, va dir.
