La restauració proposa tests massius als clients per ampliar els seus horaris

La Federació d'Hostaleria proposa dur a terme a Lleida ciutat un pla pilot de cribratge massiu i continu entre els clients de la restauració que permeti que els establiments ampliïn l'horari. És el que plantegen en un moment en què les dades de Lleida van a pitjor i després de l'inici de la campanya de la fruita, que pot complicar-les.

La Federació d’Hostaleria planteja dur a terme a Lleida ciutat una prova pilot amb la implantació de quatre centres de cribratge per dur a terme tests massius de forma contínua de manera que els veïns que vulguin se sotmetin a una prova cada quatre dies i puguin acreditar que són negatives per poder anar a bars i restaurants sense riscos, la qual cosa permetria recuperar els horaris de la restauració per als sopars. El gerent de la Federació, Ramon Solsona, va explicar que es tractaria de “multiplicar les proves” i “implicar els farmacèutics”, el col·legi oficial dels quals ja estaria al cas d’aquesta proposta.

“Caldria registrar els resultats dels tests en una app”, per donar fe dels resultats, va dir Solsona. “Amb això, contribuïm que tots se sotmetin a una prova”, va assenyalar.

“Si no, ens tornaran a tancar”, va dir, amb referència a les males dades de Lleida en relació amb Catalunya i també que ben aviat començarà la campanya de la fruita, que les pot complicar..

Dies després de tancar una bona Setmana Santa per al turisme de Lleida, el sector afronta un nou tancament comarcal amb resignació però també demana més ajuts. Remarca, en aquest sentit, la gran diferència que hi ha, per exemple, amb els establiments francesos.

A Aran, l’hotel restaurant Es Neres de Les ha rebut des de l’inici de la pandèmia ajuts que no superen els 2.800 euros, mentre que un establiment de les mateixes característiques a Saint Lary-Soulan (Alts Pirineus), a 77 quilòmetres d’Aran, rep cada mes del Govern gal 7.000 euros, malgrat tenir l’hotel semiobert només per a treballadors, segons van explicar els responsables, Daniel Boya i Patrik Pons, respectivament. .

A Tolosa, el titular de dos restaurants ingressa 10.000 euros al mes per un establiment que té tancat des del mes de novembre i uns altres 6.000 euros per un altre que només ofereix menjar per emportar. “Els pobles del Baish Aran estan deserts i amb els ajuts que rebem no paguem ni els autònoms”, sentencia Toni Artola, responsable de les reserves de l’Hotel Joan Canejan de Les.

“Van venir bastantes persones, però només a passejar i a mirar i gairebé no portaven bosses”, va assenyalar ahir el president de l’associació de comerciants de l’Eix, Llorenç González, que va lamentar que “moltes botigues han notat la falta de clients tant de fora de la comarca del Segrià com de dins”.

Malgrat les restriccions de mobilitat, es mantenen les excepcions dels desplaçaments per anar a treballar o per causes de força major i també s’inclouen els desplaçaments per a les competicions esportives autoritzades. Així mateix, també hi ha lliure mobilitat per anar a Andorra.

Molt públic i poques vendes amb el nou confinament comarcal a l’Eix Els comerços de Lleida ciutat també van patir ahir les conseqüències de la tornada del confinament comarcal i la majoria van tancar la persiana cap al tard amb molt poques vendes, malgrat que zones com l’Eix Comercial es van omplir de transeünts.

Carreteres buides en el primer cap de setmana de tancament comarcal Les carreteres de les comarques de Lleida van registrar ahir molt poc trànsit en comparació amb el cap de setmana anterior a causa del nou confinament comarcal vigent fins al pròxim dia 19, per la qual cosa els desplaçaments van ser només els imprescindibles. Les vies més transitades el cap de setmana com la C-14, l’N-260 o l’N-240, trajectes cap a segones residències o activitats de muntanya amb prou feines van tenir trànsit, igual que l’A-2 al seu pas per Lleida, que és sempre la carretera amb més trànsit, va presentar ahir una imatge desoladora sense gairebé presència de vehicles.