x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COMARCAS

Acaparar les energies renovables

Actualitzada 16/05/2021 a les 11:03

Lleida reuneix en poques mans la major part de la solar i eòlica de Catalunya

Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES
Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES
Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES
Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES
Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES
Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES
Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d’un tractor.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Veïns de Sant Ramon van desplegar ahir una pancarta servint-se de la pala d'un tractor.

X. SANTESMASSES

El boom de les energies renovables s'aprecia amb especial intensitat a Lleida, que concentra més de la meitat dels molins de vent i quatre de cada 10 hectàrees de panells solars en tràmit a Catalunya. Uns quants promotors impulsen aquestes centrals, que són objecte de protestes per exigir menys impacte al territori i més benefici social.

La Segarra va ser escenari ahir d’actes que van qüestionar la implantació de noves centrals eòliques que sumarien 153 nous molins en aquesta comarca, on ara en funcionen 18. Veïns de Sant Ramon van expressar la seua preocupació amb la lectura d’un manifest i van penjar pancartes contra els macroparcs.

A la tarda, detractors i defensors dels grans projectes d’energies renovables van debatre en un acte convocat per l’associació de veïns de Rubinat i la plataformes Salvem Ribera d’Ondara en aquest municipi, on es projecten 44 aerogeneradors.

 


Més de la meitat de noves plantes podrien quedar-se sense autorització, estima el director general d’Energia

 

Davant un públic majoritàriament contrari a “macroprojectes”, l’alcalde de Ribera d’Ondara, Francesc Sabanès, va defensar les centrals eòliques al considerar que “salvaran de la precarietat econòmica” el municipi. Va rebre crítiques per no informar els veïns i no buscar consens amb ells.

Els parcs eòlics que ja funcionen a Lleida suposen uns ingressos d’uns 1,4 milions a l’any per als vuit municipis que els acullen. A banda de l’alcalde de Ribera d’Ondara, altres edils s’han posicionat a favor de grans plantes davant de l’expectativa d’aconseguir nous fons.

Els Omells de na Gaia va rebre el projecte d’una central eòlica com una possible solució als seus problemes econòmics. El pagament d’una abundant indemnització per un accident llasta des de fa anys els comptes d’aquest municipi.

També l’alcalde de Castelldans ha expressat el seu suport a centrals fotovoltaiques en aquest municipi. De forma paral·lela, prossegueixen les mobilitzacions ecologistes i veïnals a les Garrigues i el Pallars Jussà que exigeixen posar límit a les energies renovables.

Una paraula clau per descriure el boom de les energies renovables a Lleida és concentració. Es dona en l’àmbit territorial, ja que les comarques lleidatanes reuneixen més de la meitat dels molins de vent i quatre de cada deu hectàrees de panells solars previstes a Catalunya. També s’aprecia en l’àmbit empresarial, ja que el nombre de promotors de centrals eòliques i fotovoltaiques és petit en comparació amb l’allau de projectes en marxa.

Tan sols una desena d’empreses impulsen 45 noves centrals eòliques a Lleida. Sumen 433 molins, el doble dels que ja funcionen. La llista de promotors inclou firmes del sector energètic com Endesa, Naturgy i Repsol; el Banc Sabadell; el grup miner aragonès Samca, i inversors en energies renovables de Noruega i Àustria.

El nombre de promotors és gran a les 101 plantes solars en tràmit a Lleida, encara que més de la meitat estan en mans de només 12 empreses. El grup Ignis impulsa set de les instal·lacions més grans i potents, mentre que una societat participada per Casa Tarradellas en promou vuit al Solsonès, la Segarra i la Noguera.

Entre els artífexs del boom de les renovables destaca Forestalia, amb seu a Madrid i encapçalada per l’empresari Fernando Samper. És darrere de vuit centrals solars i de vuit més d’eòliques a Lleida. Col·labora amb la firma Blueprom, que elabora, tramita i gestiona projectes per a ells a les comarques lleidatanes. Això inclou reunions amb veïns i ens locals, una cosa per a la qual ha rebut assessorament de Josep Grau, exconseller d’Agricultura i antic president d’Aigües del Segarra-Garrrigues.

Els plans per construir desenes de molins i vastes extensions de panells solars en comarques com la Segarra, les Garrigues i el Pallars Jussà preocupen ecologistes i veïns. Són el germen d’una mobilització cada vegada més gran que exigeix un desplegament ordenat d’aquestes instal·lacions, per evitar que s’aglomerin en àrees econòmicament deprimides i reduir-ne l’impacte ambiental i paisatgístic.

Davant macroprojectes en mans d’unes quantes empreses, proposen donar protagonisme a l’autoconsum i a comunitats locals de producció elèctrica. Tot plegat, per estendre els beneficis de les energies netes al conjunt de la societat.

Davant aquesta aspiració, el model actual concentra els beneficis per al territori a les arques municipals, a través d’impostos com l’ICIO i l’IBI; i als diners que amos de sòl rústic obtenen per llogar-lo per a plantes solars i eòliques. Reben quantitats molt superiors a les d’un lloguer agrícola, cosa que, segons sindicats agràries i comunitats de regants, impedeix que agricultors reuneixin prou sòl per tenir explotacions viables.

La Generalitat influeix en el rumb actual de les energies renovables. De fet, aboca els promotors a competir pel sòl on instal·lar panells solars i molins de vent.

Quan projectes de diferents empreses opten a les mateixes parcel·les, l’autorització és per al primer que completi la tramitació. La normativa del Govern persegueix metes ambicioses en terminis molt ajustats: passar de 1.270 MW de fonts renovables a 10.000 el 2030, i assolir els 48.000 el 2050.

El director general d’Energia, Manel Torrent, creu que amb l’autoconsum no n’hi ha prou per si sol per aconseguir aquests objectius. També podrien perillar, afirma, si es limités el nombre d’instal·lacions per comarques o vegueries.

“La Generalitat no decideix on instal·lar plantes, ho fa cada promotor”, va recordar, i va recalcar que el paper de l’administració és “avaluar si les propostes s’ajusten a les normes”. Davant de l’allau de projectes malgrat el cribratge inicial de la ponència d’energies renovables, Torrent va estimar que “més de la meitat podrien acabar la tramitació sense aconseguir l’autorització”.

Aquesta mateixa setmana, el síndic de greuges s’ha afegit a la petició d’una moratòria a nous projectes d’energies renovables.

Alta radiació solar, vent i disponibilitat de sòl

El pla de Lleida té l’índex més gran de radiació solar d’Espanya juntament amb Almeria i un dels més grans d’Europa, cosa que atreu plantes fotovoltaiques. La disponibilitat de sòl rústic a preu assequible desperta també l’interès dels promotors d’energies renovables.

Panells solars barats i molins més grans

Les plaques fotovoltaiques són fins un 80% més barates que fa una dècada, cosa que afavoreix centrals solars a una escala inèdita fins ara. Per la seua part, els molins de vent són cada vegada més grans i més potents i han passat d’1,5 MW de potència a superar els 5 MW.

Fons internacionals i un marc legal favorable

Fons d’inversió de tot el món aposten per les energies renovables, una cosa que esperona nous projectes. A Catalunya, el decret del 2019 converteix el procés d’autorització en una cursa de promotores per ocupar el millor terreny.

Entre l’exigència d’una moratòria i la proposta d’un pacte territorial

Un punt de connexió a la xarxa elèctrica i una subestació propera amb capacitat disponible són factors clau per a la viabilitat d’aquests projectes. Alguns promotors plantegen construir-les per si mateixos perquè diverses centrals les comparteixin.

Infraestructura elèctrica per evacuar l’energia

L’acord per formar el nou Govern de la Generalitat podria suposar una moratòria per a grans projectes d’energies renovables. Aquesta és una clàusula que la CUP va incloure en el seu acord amb ERC per donar suport a la investidura com a president de Pere Aragonès. Per a la CUP, la moratòria és el primer pas per derogar el decret que l’Executiu català va dictar el 2019 i que ha marcat des d’aleshores el rumb de les noves instal·lacions eòliques i solars a Catalunya. Com a alternativa, proposa elaborar un pla territorial que reguli la implantació amb criteris equitatius.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre