Més de la meitat dels lleidatans tindran recollida de brossa a domicili en dos anys

La recollida d'escombraries porta a porta avança a les comarques de Lleida, on inclourà més de la meitat de la població en els pròxims dos anys. Mig centenar de municipis ja apliquen aquest sistema mentre ajuntaments i consells treballen per estendre'l a tota la ciutat de Lleida, Solsona i les comarques de l'Urgell i les Garrigues.

Més de la meitat dels lleidatans trauran en els pròxims dos anys les escombraries al carrer perquè les recullin a domicili. La recollida porta a porta avança amb projectes per implantar-la a tota la ciutat de Lleida, Solsona i les comarques de les Garrigues i l’Urgell.

Això suposarà passar de les poc més de 81.000 persones que ara apliquen aquest sistema a més de 250.000. Ajuntaments i consells promouen aquest canvi per millorar el reciclatge i evitar que es dispari el rebut de les escombraries que paguen els veïns: la Generalitat penalitza cada tona que acaba en un abocador amb un cànon que creix any rere any.

Les comarques lleidatanes tiren més de 106.000 tones d’escombraries a l’any a abocadors. Amb el cànon actual, de 53,10 euros, això suposa un cost de 5,6 milions.

Amb el previst el 2024, de 71,60 euros, dipositar aquest mateix volum de residus costaria 7,6 milions. El Govern apressa així ajuntaments i consells a millorar la recollida selectiva i complir els objectius de la UE, una cosa que no tots aconsegueixen.

Brussel·les exigeix reciclar almenys la meitat de les escombraries des del 2020. Segons les últimes dades de la Generalitat, només 71 dels 231 municipis de Lleida ho feia el 2019.

Aquest estiu es coneixeran les xifres de l’any passat, que es preveuen atípiques pels confinaments i el tancament d’hostaleria i serveis per la Covid. En qualsevol cas, incomplir la norma comunitària pot comportar sancions i la congelació de fons europeus.

El pròxim objectiu de la UE és arribar el 2025 al 55 per cent de reciclatge, una cosa que ja compleixen 58 municipis. D’aquests, 39 recullen les escombraries porta a porta i la resta, amb contenidors.

Sigui quin sigui el sistema, tots busquen millorar els resultats. Tant la gestió amb contenidors com la domiciliària tenen encara marge de millora (vegeu el desglossament), però per ara aquesta última és la que aconsegueix més percentatges de reciclatge.

Exemple d’això són 28 municipis lleidatans que ja han superat l’última meta que la UE fixa per al 2035. S’han avançat catorze anys a l’objectiu de reciclar més del 65% de les escombraries, i tots la recullen porta a porta.

Els que ja l’apliquen consideren “imprescindible” informar i conscienciar

Tant el president del consell del Segrià, David Masot, com el del Pallars Sobirà, Carles Isus, recalquen que és necessari informar i conscienciar la població, si cal casa per casa. Només així, apunten, es pot implantar amb èxit la recollida a domicili. El Pallars Sobirà espera millorar-la amb targetes que limitin l’ús de les àrees d’emergència per tirar escombraries i xips que identifiquin els amos de cada cubell. És el primer pas, va dir Isus, per a una nova fiscalitat amb bonificacions a qui millor recicla i penalitzacions a qui no ho faci.

El Sobirà preveu incorporar xips als cubells i targetes per identificar qui tira les escombraries

Solsona se sumarà a la recollida porta a porta a la tardor, i la resta del Solsonès sospesa adoptar, també encara sense terminis, aquest sistema que ja apliquen Guixers, Olius i Sant Llorenç. Per les mateixes dates, Baix Pallars s’incorporarà a la recollida domiciliària del Sobirà. Les Garrigues ho planteja en aquest mandat i debat com desplegar-la: a tota la comarca alhora o de forma progressiva.

També l’Urgell espera fer-ho abans de les municipals, però esperen estudis. L’exemple d’Agramunt, que ha disparat els índexs de reciclatge recollint a domicili només les escombraries orgàniques i les no reciclables, ha posat sobre la taula la possibilitat que la resta de la comarca apliqui també aquest sistema de forma parcial.

Per la seua part, el Govern fixa una jerarquia de prioritats liderada per reduir la producció de residus. La segueix afavorir la reutilització. Si això no és possible, planteja valorar materials i, finalment, utilitzar-los com a combustible per generar energia. Tot plegat, a fi de relegar l’abocador a la categoria d’últim recurs.