Per fi a cara descoberta

El final de les mascaretes va començar ahir, quan van deixar de ser obligatòries en espais a l'aire lliure sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat. Es posa fi així a quasi un any d'ús obligatori de tapaboques, la qual cosa ha tingut conseqüències sanitàries més enllà de la Covid. Cada persona serà ara la responsable de decidir si l'ha d'utilitzar.

Adeu a la mascareta, encara que amb lletra petita, 352 dies després. Milers de lleidatans van poder llançar-la ahir enlaire i mostrar de nou tot el rostre en espais exteriors.

L’obligació de portar-la s’aixeca parcialment coincidint amb el començament de l’estiu, en un moment d’índexs epidemiològics baixos i mentre s’accelera la vacunació: més del 50% de la població ha rebut la primera dosi i més del 30% està immunitzat, entre els quals la pràctica totalitat de les persones grans. L’Estat espanyol va imposar portar mascareta si no hi havia distància de seguretat el 20 de maig del 2020 i el Govern català la va generalitzar sense excepcions el 9 de juliol.

Ara, Estat i autonomies han pactat posar-hi fi per afegir-se a països que ja ho han fet com França o Grècia; o ho faran ben aviat (Itàlia, dilluns)..

Al llarg d’aquest últim any, l’ús obligatori de tota mena de tapaboques (FFP1, 2 i 3, o quirúrgiques) ha tingut no poques conseqüències al marge de la prevenció de contagis per Covid, tant des del punt de vista sanitari com l’estètic o el mediambiental. Oriol Yuguero, metge d’Urgències de l’Arnau de Vilanova, admet que la caiguda dels casos de grip enguany ha estat “espectacular” i també el descens de virus entre infants.

Les al·lèrgies també han disminuït. En canvi, assenyala que podria haver augmentat l’acne per l’ús dels protectors, tot i que aquest fet no està encara demostrat.

Des del punt de vista dermatològic ha tingut també efectes (vegeu pàgina 5). Segons l’opinió de Yuguero, “la mascareta va molt bé, però no podem portar-la sempre.

També és molt important la higiene de mans, rentar joguines de les guarderies, reduir contactes, distància, dispensadors de gel... Tot això ha arribat per quedar-se”, va dir, més enllà de la mascareta.

Tanmateix, malgrat llançar-la al vol ahir com un birret de graduació, la mascareta s’ha de mantenir a prop, ja que són moltes les situacions en les quals el seu ús encara és obligatori. La gran diferència és que ara és el ciutadà corrent el que assumeix la responsabilitat de decidir el moment en què ha de tornar a cobrir-se nas i boca. Ho ha de fer quan estigui, per exemple, en un carrer freqüentat en què la distància de seguretat no es pugui mantenir-se (vegeu claus). La dificultat més gran són les aglomeracions, de manera que en els esdeveniments a l’aire lliure continuen sent obligatòries si no es pot mantenir la distància.

En qualsevol cas, altres sectors en els quals el seu ús ha condicionat l’activitat és en el de l’estètica o en el de la higiene bucal. Ester Roca, estilista i titular d’una perruqueria a Mollerussa, opina que l’ús de la mascareta ha incrementat els tractaments facials per contrarestar els efectes de la falta de transpiració. En general, “s’han cuidat més el contorn dels ulls i moltes s’han tatuat celles i la ratlla permanent als ulls”. Segons la seua opinió, “també hi ha hagut més operacions d’estètica”.

Així mateix, entre els dentistes es manté que l’últim any hi ha hagut més feina però que ha estat més complicat dur-la a terme. Els pacients han aprofitat l’ús de la mascareta per iniciar tractaments que d’una altra manera veien amb recel per qüestions estètiques. Nuri Toledo, dentista en una clínica a Balaguer, explica que l’estalvi derivat del confinament durant la pandèmia ha afavorit que hi hagi més demanda de tractaments en aquest camp. Malgrat aquest augment, les exigències dels protocols Covid han obligat a espaiar els pacients, de manera que als pics de la pandèmia podien ser la meitat del que és habitual en un dia.

Les ganes de normalitat no impedeixen que hi hagi desconfiança sobre el final de la mascareta. Una enquesta del grup Appinio assenyala que un 82% dels espanyols la continuarà portant malgrat no ser obligatòria i, d’aquests, el 29% la farà servir sempre.

La seua mala gestió, un greu impacte per al medi ambient Les mascaretes s’han de considerar un residu no reciclable i han d’abocar-se al contenidor habilitat amb aquesta finalitat. Però la seua utilització massiva l’últim any, juntament amb actituds poc cíviques, ha comportat un greu perjudici per al medi ambient, on han acabat milions d’aquests productes, assimilables al plàstic.

“Estan fabricades amb un material acrílic, derivat del petroli”, assenyala l’ecologista Joan Vázquez (Ipcena), que adverteix que moltes mascaretes s’han abocat en llocs sensibles com ara rius i mars. Vázquez contraposa l’eliminació de les bosses de plàstic d’un sol ús amb la utilització massiva de les mascaretes, “la vida limitada de les quals agreuja” el problema de la contaminació.

A Lleida, a tall d’exemple, la depuradora d’aigües residuals va registrar un repunt d’un 7% d’escombraries no degradables abocades al lavabo, atès l’ús massiu de màscares, al costat de les tovalloletes higièniques..