El turisme fa el seu agost

Les comarques de Lleida i en especial el Pirineu s'han convertit en el refugi de nombrosos turistes que decideixen no arriscar-se a travessar fronteres per la incertesa derivada de la Covid. Aquesta situació afavoreix el turisme interior davant de Barcelona i destinacions de costa, amb més dependència dels visitants estrangers.

Així mateix, van apuntar que “la idea és desconnectar i aquí és ideal”. A més, van destacar que el que més els agrada de la Vall de Boí és “com d’accidentada és la geografia”. En aquest sentit, Elliot va afirmar que ha vingut per despertar-se, obrir la finestra i mirar el contorn que ofereixen les muntanyes. “Això és el que venia a buscar”, va assegurar. “Quan soc a casa treballant m’agrada recordar tot això”, va dir.

El turisme d’interior està fent el seu agost en el segon estiu consecutiu. Les restriccions per la pandèmia s’han convertit en una tempesta perfecta que afavoreix que destinacions com el Pirineu de Lleida es mantinguin més que a la superfície de nou, en plena caiguda del turisme i l’economia a causa de la pandèmia. Per evitar tests de Covid abans de viatjar o possibles confinaments de tornada, molts catalans renuncien a anar a l’estranger i són de nou el principal client de les comarques de muntanya.

Enfront del turisme urbà o el de negocis, encara fortament castigats per la crisi mundial, les escapades a la naturalesa, principal reclam a Lleida, són preferides per un elevat volum de públic.

Això contrasta amb el descens que pateix Barcelona i, en menor mesura, les destinacions de costa catalanes, que depenen en gran manera dels visitants estrangers.

L’estiu del 2019, previ a la pandèmia, va ser de rècord per al sector turístic lleidatà i, tanmateix, l’agost del 2020 va ser encara millor que el mateix mes de l’any anterior. El sector va salvar alguna cosa més que els mobles gràcies a l’estiu. En el que va de campanya turística aquest any, les dades apunten que de nou es vorejaran xifres dels millors anys previs a la pandèmia.

Per exemple, el juny passat es va tancar amb xifres similars a les del 2018 en números absoluts després d’un bon pont de Sant Joan, segons el balanç que l’Institut Nacional d’Estadística va publicar divendres: Lleida va registrar 159.790 pernoctacions en hotels i càmpings davant les 159.013 del 2018; les 194.968 del 2019 (any de rècord) i les escasses 41.271 del 2020, encara sota confinament (l’estat d’alarma va acabar el 18 d’aquell mes). I els turistes nacionals han estat aquest juny el 90% en aquests establiments, enfront del 80% del 2018 i el 2019. L’any passat, com aquest, tot just hi va haver turisme internacional.

Per al patronat de Turisme de la Diputació, els bons registres del sector a Lleida, que es comparteixen amb altres destinacions estatals d’interior, formen part d’una tendència anterior a la pandèmia, però que les restriccions per la Covid han accelerat.

“La nostra destinació s’ha especialitzat en naturalesa, salut i família”, assenyala Juli Alegre, coordinador del patronat. “El 2018 vam elaborar un pla estratègic del turisme de Lleida: vam apostar per reforçar-lo com a destinació ecològica i sostenible.” I van encertar.

“La Covid ens va enxampar amb els deures fets”, assenyala. “Creiem que el juliol ha estat millor que el del 2020”, tenint en compte que el mateix mes de l’any passat la Covid va dur a confinar el Segrià i que el Pirineu va haver de marcar distàncies amb el pla de Lleida pels clients que cancel·laven reserves.

“L’agost serà bo”, assenyala l’empresari turístic Ramon Aytés, de Sort, malgrat que “el juny i el juliol s’ha notat la falta de turisme estranger. Abans de la Covid, els seus establiments registraven un 25% de turistes internacionals, que ja a penes hi són. Pel que fa a l’agost, “ens salvem, encara que la gent ve cada vegada més a última hora”. També hi ha a última hora cancel·lacions de reserves per contagis al si de les famílies.

Xacobe Bartolomé, portaveu del gremi hoteler a Aran, coincideix que “l’agost pinta bé, però tot és a última hora. Estem a la línia del 2019”, assenyala. Càmpings i turisme rural són també optimistes i els esports d’aventura valoren que “no estem igual que abans de la pandèmia, però anem millorant”, diu Florido Dolcet. Tant és així que “el 80% de les empreses d’aventura han recuperat tota la plantilla” aquesta temporada, afirma el president de l’associació de turisme actiu al Pallars Sobirà.

Jaume Ramon, portaveu de les cases de pagès a Lleida, opina que mentre hi hagi poc moviment internacional de viatgers el turisme d’interior seguirà a l’alça.

El repte, des d’aquest prisma, és clar: com fidelitzar els clients que ha portat la Covid. Segons Juli Alegre, les campanyes de promoció s’han centrat aquest 2021 en el turisme de proximitat.

Però, a més, es tracta de viatgers que ja havien visitat Lleida fa anys o bé hi tenen una segona residència fins ara infrautilitzada, per la qual cosa no hauria de costar que tornin.

El gerent de la Federació d’Hostaleria, Ramon Solsona, assenyala com a grans reptes captar turista internacional i rendibilitzar el patrimoni natural de Lleida evitant traves ecologistes a projectes com l’ampliació de Baqueira o millorar l’aprofitament d’Aigüestortes, la joia del Pirineu.

Els lleidatans viatgen encara molt poc en comparació l'any 2019: sobre el 65 o 70% menys, segons Víctor Sarrate, de l’agència Viajet. Les preferències: Península, Balears, Canàries, Grècia i alguna escapada a les Maldives o Punta Cana.

Fins a 3.200 places per volar a Eivissa i a Menorca a partir de dilluns

L’aeroport de Lleida recuperarà demà la campanya de vols d’estiu a Eivissa i Menorca, que l’any passat es va suspendre a causa de la caiguda de la demanda provocada per la crisi sanitària del coronavirus. Fonts d’Air Nostrum, companyia que opera aquestes dos rutes, van explicar que en total s’ofereixen 1.600 places en cadascuna d’aquestes dos rutes, per la qual cosa compten amb fins a 3.200 en total.

Hi ha algunes dates per a les quals ja no hi ha bitllets disponibles. En altres anys, els vols d’estiu a les illes Balears han comptat amb aproximadament 4.000 passatgers. Les línies que uneixen Lleida amb Eivissa i Menorca se sumen al vol regular que l’aerolínia ofereix durant tot l’any entre Alguaire i Palma de Mallorca. A més, Andorra Airlines també preveu començar aquest agost els vols que uniran l’aeroport d’Andorra-la Seu amb Madrid, Palma de Mallorca i Porto.

Andorra Airlines també preveu començar aquest mes els viatges de la Seu a Madrid, Palma i Porto

Així doncs, com ja va avançar SEGRE, hi haurà dos freqüències setmanals que uniran l’Alt Urgell amb la capital espanyola, mentre que en el cas de les altres dos destinacions n’hi haurà una per setmana. Andorra Airlines també preveu oferir vols xàrter d’agències de viatges des de l’aeroport de la Seu.

La Pica d’Estats estrena pàrquing de pagament als accessos

El Parc Natural de l’Alt Pirineu i Aran va cobrar ahir per primera vegada per aparcar als quatre aparcaments que donen accés a la Pica d’Estats. L’obligació de pagar, que es prolongarà fins al 12 de setembre, té com a finalitat evitar les aglomeracions que s’hi van veure l’agost passat, quan desenes de turistes van coincidir a la cresta de la Pica empesos pel desig de naturalesa en plena Covid. Ahir, a causa del mal temps, van ser pocs els vehicles que van aparcar a les zones reservades. Costa 5 euros.

Lleida suma mig centenar més de pisos turístics en deu mesos

Malgrat la paralització general, Lleida ha sumat cinquanta-una altes d’habitatges d’ús turístic (HUT) des del mes d’octubre passat. Ara compta amb 3.510 pisos turístics i 19.305 places, xifra que suposa prop de sis places per cada HUT. El nombre total de llits s’atansa a les dels hotels a Lleida, xifrats l’hivern passat en 19.810, entre els més de quatre-cents hotels del Pirineu i el pla.

Ni la pandèmia ni les moratòries no han impedit que els habitatges d'ús turístic continuïn creixent

Les places d’HUT suposen gairebé 2.000 més que l’any previ a la pandèmia (2019), la qual cosa implica que segueixen augmentant malgrat la crisi i que aquestes iniciatives es veuen poc afectades per les moratòries que han adoptat alguns municipis. L’últim que ho va plantejar va ser l’ajuntament de Bellver de Cerdanya, on l’estiu passat s’havien comptabilitzat gairebé 130 habitatges d’ús turístic.

L’habitual és que l’ajuntament estableixi una moratòria a l’hora de donar permisos per als HUT mentre elabora una normativa que els reguli, amb l’objectiu d’evitar que proliferin sense cap control. Altres experiències ja consolidades a Lleida són les dels municipis de Vielha i Àger. La capital de la Vall d’Aran va mantenir la paralització de llicències més d’un any i després va impulsar una normativa específica.

Els ingressos per la taxa turística van caure fins a un 57 per cent el 2020

La paralització del turisme durant bona part de l’any passat va comportar una caiguda de la recaptació per concepte de la taxa turística, que paguen els viatgers a Catalunya per cada pernoctació (en la majoria de casos, entre mig euro i un euro per nit). Els ingressos per aquest concepte van caure més a l’hivern amb relació al de l’any anterior que a l’estiu, encara que també van baixar en aquest període.

Coincidint amb les restriccions a la mobilitat, va baixar més a l’hivern que a l’estiu

D’aquesta forma, l’hivern del 2020 es van recaptar 228.000 euros per la taxa turística, la qual cosa implica un 57% menys que el mateix període de l’any anterior (de l’octubre al desembre del 2020 en relació amb l’octubre al desembre del 2019). L’estiu de l’any passat, la recaptació va caure un 38%, en passar de 675.000 euros el 2019 (de l’abril al setembre) a 419.000 euros l’any passat.

Els diners que es recapten amb la taxa turística reverteixen parcialment als ajuntaments que més viatgers reben, perquè els inverteixin en polítiques vinculades al mateix sector.

La Vall d’Aran (principal destinació turística de Lleida) i el Segrià (la comarca més poblada amb Lleida ciutat) són els territoris que tenen més establiments hotelers i concentren la major part de la recaptació de la taxa turística.