SEGRE

PATRIMONI INDUSTRIAL

La Sucrera demana auxili

Un ensorrament a l’antiga fàbrica de sucre de Menàrguens posa de manifest la necessitat de portar a terme obres per frenar el deteriorament d’aquest element protegit del patrimoni industrial || Un llegat únic a les comarques lleidatanes que necessita inversions per salvaguardar-lo

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.A. MENÀRGUENS

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’enfonsament aquesta setmana d’una part de la teulada de l’edifici de la Casa Gran de l’antiga fàbrica La Sucrera de Menàrguens ha posat de manifest la necessitat d’invertir en aquest element del patrimoni industrial únic a Lleida per preservar-lo.

La Sucrera és un dels 150 elements patrimonials imprescindibles vinculats a la indústria d’aquest país. La va crear el 1899 l’enginyer industrial barceloní Manuel Bertrand i està formada per diferents edificis que es troben en un recinte de 80.985 metres quadrats.

Disposava de tres naus centrals amb una xemeneia de 65 metres i una casa per als enginyers i oficines, la Casa Gran.

La seua construcció va tenir un gran impacte sobre l’economia de Menàrguens i dels pobles veïns, lligada a l’alt rendiment del cultiu de la remolatxa. L’únic problema era el transport, que es va solucionar amb la construcció del Carrilet o el “tren petit” , de via estreta, necessari tant per rebre la matèria primera de la comarca com per portar el sucre fora de la província.

Amb la fàbrica es va crear una xarxa de ferrocarril per donar servei a la indústria coneguda com el Carrilet

La xarxa ferroviària va revolucionar les comunicacions locals entre Menàrguens i els pobles que conreaven remolatxa per a la indústria. Va enllaçar amb la línia de Mollerussa, de via ampla, la qual cosa assegurava una comunicació més estable amb la resta de la Península. Més de cinc-centes persones treballaven durant la campanya a la fàbrica, a més del personal del tren.

En la primera dècada del segle XX, la Sociedad General Azucarera Espanyola (SGAE) va comprar la fàbrica a Bertrand davant de l’increment de sucreres a tot el territori espanyol (més de trenta). Després d’anys de bonança per la gran demanda es va passar a un excés d’oferta i la fàbrica va deixar de ser rendible. L’agost del 1963, La Sucrera va tancar després de més de mig segle. La companyia la va posar a la venda per 60 milions de pessetes. Va ser adquirida per diferents propietaris i les naus centrals es van convertir en cambres frigorífiques per a fruita i magatzems per a la cooperativa local. La Casa Gran va ser adquirida per un empresari lleidatà.

L’ajuntament demana ajuda a les diferents administracions

Els edificis de la fàbrica de La Sucrera de Menàrguens són de propietat privada i declarats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), per la qual cosa el consistori va donar de termini fins demà dilluns per executar obres d’estabilització a la Casa Gran després de l’enfonsament de part de la teulada.

Malgrat tot, l’alcaldessa de Menàrguens, Anna Calvís, va dir que el consistori no pot assumir la consolidació d’aquest patrimoni i va apuntar que treballaran perquè les administracions inverteixin en la seua preservació. “És un edifici històric i hem de preservar-lo, però això requereix inversió pública i privada i accions que ajudin a frenar-ne la degradació i evitar la pèrdua d’aquest llegat que va marcar la història de la localitat.”.

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.A. MENÀRGUENS

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.A. MENÀRGUENS

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.

Imatge de la Casa Gran amb part de la teulada enfonsada.A. MENÀRGUENS

tracking