Teresa Jordà: «Renovables, millor amb plantes petites i per a autoconsum»

Van aturar una allau de projectes per a centrals solars i eòliques quan ja sumaven 12 GW de potència. Eren a prop dels 14 GW, l’objectiu per al 2030. Per què no seguir endavant sense més ni més?

Teníem 12 GW sobre la taula, però no els volíem d’aquesta manera. Representen un model del segle passat, oligopòlic i extractivista. L’objectiu no és només canviar les fonts d’energia, sinó també punxar la bombolla especulativa i fer la transició energètica dialogant amb el territori. El nostre model és distribuït, participatiu i democràtic.

El decret parla de setze comarques que superen el 50 per cent de producció energètica renovable, l’objectiu per a Catalunya el 2030. N’hi ha de Lleida, com les Garrigues o la Segarra?

Hi ha comarques que ja han complert de sobres amb els objectius de la transició energètica. No costa imaginar quins són, però esperarem als informes de l’Icaen que serviran com a base per al nou pla territorial de les renovables. Els tindrem d’aquí a cinc o sis setmanes.

Va anunciar que cada comarca decidiria on instal·lar panells solars i molins. Com ho faran?

Després d’una allau de projectes en un any, busquem pacificar el territori. Venim del desordre i la falta de planificació. Ara hi haurà ordre i empoderarem la ciutadania. Pensem més en comarques que en municipis, i no només en ajuntaments i consells, sinó en consens amb tots els actors del territori, com per exemple ecologistes i agricultors.

Només així passarem de l’“aquí no” a l’“així, sí”. Participar en la transició energètica no ha de ser un sacrifici, sinó una oportunitat. Si no la fem nosaltres, altres ens la faran.

Si en una comarca que ja té moltes plaques solars una comunitat energètica local vol instal·lar-ne més, podrà fer-ho?

Ens interessa abans que res l’empoderament ciutadà, i amb els rebuts de la llum desorbitats hem de formular alternatives a la nostra mesura. Per això posarem totes les facilitats perquè la ciutadania s’organitzi en comunitats energètiques.

El decret parla d’un 30% de l’energia renovable en mans del territori el 2030.

I si en podem tenir més, no pararem al 30%. Farem el possible perquè la majoria de noves plantes siguin d’autoconsum i de menys de 5 MW, que es connectin a la xarxa elèctrica de mitjana tensió. No podem evitar instal·lacions més grans, i de fet també seran necessàries.

El que sí que volem evitar és un model concentrat, amb línies de molt alta tensió que trinxen el territori.

Tindran els ciutadans, petites i mitjanes empreses i ens locals capacitat financera per aconseguir aquest nivell de participació?

S’ha d’acompanyar la ciutadania, no n’hi ha prou amb normes que queden fantàstiques sobre el paper. Els pròxims dies exposarem línies d’ajuts i estem en converses amb l’ICF per aportar els avals que s’exigeixen per obtenir punts de connexió a la xarxa elèctrica.

Es preveuen 3 noves línies de molt alta tensió, 2 a Lleida, i l’autorització correspon a l’Estat.

No és el nostre model i per això hem presentat una bateria d’al·legacions en contra des de les diferents direccions generals de la conselleria.

El Parlament ha de convalidar el decret llei en un mes. Tenen els vots per fer-ho? La CUP exigeix una moratòria que no s’ha aplicat.

Estem en converses amb els diferents grups per buscar el màxim consens. Treballem braç a braç amb els companys de la CUP i volem comptar-hi.

Els plans per a la transició energètica haurien d’haver-se fet fa deu anys, però no és així. Venim d’una dècada d’aturada i anem amb retard. No podem parar.

La futura companyia elèctrica de la Generalitat aspira a gestionar hidroelèctriques quan caduqui la seua concessió. També a Lleida?

En principi, les de les conques internes de Catalunya, on tenim competències, però també estem en converses amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per assumir també centrals en aquesta conca que inclou gairebé tot Lleida.