L'hostaleria del Pirineu busca 1.500 empleats per a aquesta campanya d'hivern

Falta personal, principalment qualificat, en molts sectors i el turístic pateix especialment aquest dèficit, sobretot a les portes de la temporada d’hivern i d’esquí, que les estacions preveuen iniciar a finals d’aquest mes si hi ha neu. El mes d’octubre es va tancar amb 8.522 treballadors al sector turístic a Lleida (afiliats a la Seguretat Social), una xifra que al desembre, iniciada la temporada blanca, s’eleva a més de 10.000, per la qual cosa la demanda de personal se situa sobre les 1.500 persones per a un període d’una mica menys de quatre mesos. El desembre del 2018 i del 2019, abans de la pandèmia, el sector va contractar a Lleida 10.234 i 10.403 treballadors turístics, encara que la xifra va caure el desembre de l’any passat per l’efecte de la Covid a 7.636, una cosa que aquest any no es preveu, per ara.

El dèficit de personal ha estat endèmic en aquest sector, a causa sobretot de la temporalitat i la competència d’altres destinacions turístiques. Ara s’ha agreujat i els empresaris veuen molt difícil trobar cert personal especialitzat, un obstacle que afronten, fins i tot, els establiments que obren durant tot l’any. Hotelers consultats expliquen que han hagut d’acudir a establiments d’altres destinacions que ara estan en temporada baixa (per exemple, Eivissa o Marbella) per trobar personal.

En el cas de la Val d’Aran, la situació s’agreuja pels elevats costos del lloguer d’habitatge per al personal (vegeu el desglossament).El president de la Federació d’Hostaleria, Josep Castellarnau, va remarcar que la dificultat per cobrir llocs de treball afecta tots els sectors i, en el cas del turístic, va citar com a causes la temporalitat i la pandèmia, que “ha fet que alguns hagin canviat de sector [el turístic va estar tancat mesos] o hagin tornat a casa i no han tornat”. En paral·lel, amb la pandèmia s’ha reduït la contractació en aquest sector, encara que ja està recuperant xifres de fa dos anys. Alguns establiments, assenyala Castellarnau, no han recuperat la plantilla.

Ramon Solsona, secretari general de la federació, afegeix a les possibles causes el poc marge que hi ha en alguns casos entre un salari bàsic al sector turístic i el que es percep d’ajuts o subsidis, la qual cosa desincentiva la contractació.Solsona va incidir en la necessitat de crear condicions atractives per al personal, una cosa en la qual coincideixen alguns hotelers consultats. Ramon Aytés, de l’hotel Pessets de Sort, assenyala que els horaris i els torns de treball en aquest sector desincentiven la creació d’ocupació. “Potser s’hauria de pagar més i millorar els horaris, fer-los més europeus”, assenyala.

En aquest sentit, destaca, “s’ha de fer pedagogia amb els clients” perquè el cost es repercutirà. “La pandèmia ens ha permès una cosa que no havíem fet mai: veure les nostres famílies a les nits. Cal aspirar a una sostenibilitat econòmica i també humana”, va recalcar.

El preu del lloguer, problema afegit a Aran

El lloguer d’un pis en algun dels nuclis propers a Baqueira pot rondar els 14.000 o els 16.000 euros (a Ruda, per exemple) per a tota la temporada d’hivern, uns tres mesos i mig. El preu no varia si l’inquilí és un turista o bé un treballador, amb la qual cosa per a un empleat del sector turístic és impossible accedir a aquests allotjaments sense deixar-s’hi el sou. Per aquest motiu, molts empresaris opten per facilitar habitatge al personal.

Malgrat tot, és un dels obstacles que impedeixen que hi hagi més demanda d’ocupació de qualitat a la Val d’Aran.