Uns Jocs per al Pirineu

El projecte Pirineus-Barcelona 2030, en el qual també figura Aragó, es troba en plena carrera a la recerca de la cita olímpica. Veïns i institucions esperen que es concreti l'informe tècnic i s'expliqui amb transparència de cara a la consulta popular que el Govern ha promès per al segon semestre de l'any que ve.

El projecte per acollir uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu, en els quals part del lleidatà seria partícip, es presenta, a priori, com una gran oportunitat per al territori. L’elecció de la guanyadora per als Jocs Olímpics del 2030 s’hauria de fer a finals del 2022 o principis del 2023, segons paraules del mateix president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco.

Al full de ruta de la candidatura, l’informe tècnic hauria d’estar acabat abans del febrer i la consulta popular, a la qual s’ha compromès el Govern, es va anunciar el mes passat a Vielha per la consellera de Presidència Laura Vilagrà per al segon semestre del 2022. Per tant, el temps apressa. El projecte, de l’embrió del qual es parla des de fa més d’una dècada quan el llavors alcalde de Barcelona Jordi Hereu va llançar una primera proposta el 2010, afronta l’hora de la veritat.

Els governs català, aragonès i espanyol ja van formalitzar el seu interès en una carta dirigida al Comitè Olímpic Internacional (COI) i avalada pel COE. Podria dir-se, en termes generals, que bona part dels municipis, l’empresariat i el món de l’esport estan a favor d’acollir uns Jocs a l’única gran serralada i de gran significació històrica que mai ha acollit la cita olímpica. Però al costat oposat es troben els partits i col·lectius ecologistes, a més del grup SOS Pirineus.Per faltar, encara està pendent el projecte concret per a l’edició del 2030, que encara es desconeix, tot i que s’han realitzat diversos treballs previs.

En un d’aquests, que es va elaborar amb caràcter provisional el 2019, pel que fa a Lleida, Aran era inclosa com a subseu olímpica i es comptava amb l’estació aranesa de Baqueira Beret per acollir les proves de snowboard i freestyle. L’exsecretari general de l’esport i actualment secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Gerard Figueras, que va ser el gran impulsor del projecte, va arribar a dir –en una entrevista a SEGRE l’abril del 2020– que hi podria haver proves d’esquí de muntanya i telemark al Pallars i l’Alta Ribagorça. Fins i tot va apuntar que Lleida ciutat podria ser protagonista en competicions de gel.

Figueras va dissenyar un pla amb uns Jocs tant a Barcelona com al Pirineu català i aragonès, així com a Andorra i a França per a esports per als quals les estacions catalanes no disposen d’instal·lacions, com el bobsleigh i els salts.Tanmateix, després de confirmar-se la intenció de la Generalitat de llançar-se de ple a buscar el projecte, la candidatura va assistir a la primera brega política quan el president d’Aragó, Javier Lambán, va anunciar que la seua comunitat no participaria en el projecte i va acusar de “deslleialtat” el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per no esmentar la seua autonomia a la carta que va dirigir al Comitè Olímpic Espanyol (COE) al juliol per optar formalment als Jocs. Un altre dels debats oberts és el del nom de la candidatura, incloent Saragossa al costat de Barcelona, com a referent seu. Un assumpte que encén el Pirineu perquè considera que uns Jocs d’Hivern no incumbeix aquestes ciutats i Barcelona no ha de participar en la consulta.A l’estiu, la Generalitat va acordar crear una comissió per elaborar el projecte de la candidatura i establir les directrius per organitzar els mecanismes de participació ciutadana.

També es va parlar de formar una taula de representació territorial, integrada, entre d’altres, per representants de la Generalitat i per membres dels consells comarcals, de les diputacions de Lleida, Girona i Barcelona, de l’ajuntament de Barcelona, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Conselh Generau d’Aran. Així mateix, hi participaran entitats ecologistes.Aquests col·lectius ecologistes constitueixen un altre front obert perquè veuen el projecte dels Jocs amb molt recel i falta de transparència, malgrat que des de l’organització de la candidatura s’insisteix en els criteris de sostenibilitat. “Per començar existeixen dubtes sobre que hi pugui haver prou neu al Pirineu per culpa de l’emergència climàtica”, opina Gisela Sellés, alcaldessa de Cava, el municipi més petit de l’Alt Urgell, format per tres nuclis de població (Ansovell, Cava i el Querforadat) de només quaranta-quatre habitants, però que ocupa una extensió de 42 quilòmetres quadrats.L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ja ha advertit que a mitjans del segle XXI les previsions per al Pirineu contemplen un augment de la temperatura d’entre 0,9 i 2 graus, a més d’un increment dels períodes de sequera i una reducció dels dies amb gelades. Un altre debat és el de la repercussió econòmica.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic va avisar de pujades de temperatura i períodes de sequera el 2030

Pel que fa a Lleida, Aran seria subseu i Baqueira acolliria proves de snowboard i freestyle

A la recent Trobada del Pirineu es va posar sobre la taula que els Jocs poden ser claus per ajudar la promoció de l’esquí i a posar al mapa el Pirineu, en un context en el qual la riquesa d’aquestes comarques cada vegada està més lligada al turisme d’esquí i de muntanya. Segons les últimes estadístiques, el turisme genera el 25 per cent del PIB al Pirineu i a Aran, concretament, arriba al 42% quan, per exemple, en un altre lloc de Catalunya turístic per excel·lència, la Costa Brava, és el 15%.El referent són els Jocs de Barcelona 92, que van deixar un “llegat positiu” a la Seu d’Urgell, que s’ha convertit en un referent internacional en aigües braves com ha assenyalat en repetides ocasions el gerent del Parc del Segre, Francesc Ganyet, jubilat aquest mes.