x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ESNOTICIA

Les llistes d'espera a les residències baixen més d'un 12% des de la Covid

Actualitzada 28/11/2021 a les 10:13

Ara hi ha 1.153 usuaris esperant plaça a les públiques, 163 menys que el 2019

Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

ACN
Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

ACN
Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

ACN
Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

ACN
Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Activitats en una de les microresidències del Centre Geriàtric Lleida.

ACN

La llista d’espera per entrar en una residència de Lleida s’ha reduït un 12,4% des del novembre del 2019, abans de la crisi de la Covid. En concret, hi ha 163 persones menys que esperen accedir a una plaça pública, que són la majoria a la demarcació, segons van assegurar fonts de la conselleria de Drets Socials.

D’aquesta manera, fa dos anys hi havia 1.316 persones esperant plaça, encara que 370 havien renunciat a entrar en un centre en alguna ocasió, alguns fins a onze vegades. A començaments d’aquest mes la llista d’espera era de 1.153, mentre que els que han declinat l’accés a un geriàtric han augmentat fins a 470, alguns en quinze ocasions. Pel que fa a les causes d’aquest descens, no totes serien atribuïbles a l’entrada de nous usuaris per la mort dels interns.

Si bé és cert que 337 usuaris de residències de Lleida van morir per coronavirus i van quedar places lliures als centres afectes pels brots, fonts del sector van apuntar que també hi ha pogut haver un descens en el nombre de sol·licituds o persones que hagin optat per esborrar-se de la llista d’espera. La por del contagi també ha dissuadit d’ingressar les persones grans a residències, per la qual cosa la tendència és que es quedin més temps a casa, garantint una millor atenció domiciliària abans d’ingressar en un centre residencial, una tesi que també avala la patronal.Els geriàtrics han estat en el punt de mira des de l’inici de la crisi sanitària. Falta de personal i de mitjans materials van contribuir a convertir les residències per a la tercera edat en la baula més feble de la pandèmia.

Els centres geriàtrics van registrar gran part dels morts per Covid i les greus carències en alguns van portar la Generalitat a intervenir-los. Aquest va ser el cas, per exemple, de la residència de Tremp, on a finals de l’any passat van morir 61 usuaris arran d’un brot en el qual es van infectar la pràctica totalitat dels residents. Aquest cas es troba actualment sota investigació judicial (vegeu el desglossament inferior).Entre els aprenentatges que la pandèmia deixa a les residències, s’ha introduït una major divisió dels avis en unitats de convivència.

Aquesta va ser una mesura derivada de la Covid i que busca prevenir que els contagis s’estenguin per tot el centre en cas que n’hi hagi algun. No obstant, tant la directora general d’Autonomia Personal de la Generalitat, Montserrat Vilella, com la directora general de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACCRA, la patronal del sector), Montse Llopis, van explicar que aquesta divisió en grups permet oferir una atenció més individualitzada. Residències com el Centre Geriàtric Lleida o la Llar de Sant Josep de la Seu mantindran aquestes divisions.Vilella es va referir als protocols conjunts entre les conselleries de Salut i Drets Socials i a l’impuls d’un model més integral entre l’atenció social i sanitària.

Llopis va destacar que la pandèmia els ha fet aprendre nous procediments per a la protecció dels més grans, com el reforç de les mesures d’higiene per prevenir l’entrada de la Covid i les eines de tractament psicològic.L’arribada de les vacunes va suposar un abans i un després en l’abordatge de la pandèmia. Els morts van caure en picat i han passat a ser casos aïllats. Les restriccions s’han suavitzat i els usuaris han pogut recuperar els passejos per l’exterior dels centres i les visites, que en la primera onada estaven prohibits.

Això va suposar una millora a nivell emocional per als avis.Per la seua part, els sindicats UGT i CCOO posen sobre la taula deficiències com les ràtios excessives de residents per cada un dels treballadors i salaris baixos. La Generalitat de Catalunya va anunciar mesos enrere un augment de la seua aportació per cada plaça concertada a les residències, al passar dels 1.869 euros al mes actuals a 1.944. Aquesta pujada estava vinculada al fet que el personal rebés un increment salarial del sis per cent.

El conveni laboral a què s’acullen actualment la majoria de centres, segons fonts sindicals, assigna als auxiliars menys de mil euros bruts al mes. Es tracta d’una mesura que no inclou tots els centres i que tampoc no s’ha implementat encara en aquells que sí que poden beneficiar-se’n. És objecte de recursos per part dels exclosos.

“Cal avançar cap a un model que estigui més centrat en les persones”

La directora general d’Autonomia Personal de la Generalitat, Montserrat Vilella, va explicar que una de les línies de treball per millorar el sector de les residències és reforçar encara més la qualitat de l’atenció i avançar cap a un model que estigui “més centrat en les persones”. En aquest sentit, va assenyalar que “els grups petits de convivència són importants”.També va destacar que “una de les evidències claríssimes” que ha deixat la crisi sanitària del coronavirus és la necessitat que existeixi un model “més integrat entre l’atenció social i sanitària”. Així mateix, Vilella va assegurar que els protocols conjunts entre les conselleries de Salut i Drets Socials han vingut per quedar-se.

Aquests inclouen mesures de prevenció davant la Covid i va dir que algunes d’aquestes es podrien mantenir, com per exemple els grups estables de convivència d’usuaris i treballadors. Aquest treball en comú d’ambdós departaments de la Generalitat ja existia abans que esclatés la pandèmia, malgrat que era “més esporàdic”. Ara duen a terme “una reunió setmanal per anar valorant i abordant la situació” del coronavirus als centres.Per poder millorar el sector de les residències, la directora general d’Autonomia Personal també va defensar dur a terme millores a nivell del personal.

Per exemple, va apostar per “apujar les tarifes que paguem per plaça per abaixar les ràtios”. De fet, aquesta és una de les reivindicacions dels sindicats.

“S’ha de facilitar que els avis tinguin una bona atenció a domicili”

“Abans d’acudir a una residència, s’hauria de facilitar que les persones es quedessin a casa seua i que tinguessin una bona atenció domiciliària abans d’ingressar en un centre especialitzat d’avis que hauria de ser l’última alternativa.” Així ho assegura la directora general de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACCRA), Montse Llopis.

Va remarcar que l’experiència de la Covid ha estat molt dura i que hi ha hagut un abans i un després de la vacuna. Afirma que més d’un 93% dels professionals que es dediquen a aquesta feina estan vacunats amb la pauta completa però seria bo arribar al 100%. Pel que respecta als usuaris, ho estan gairebé al complet.

“Treballar en això és dur”, per la qual cosa creu que el personal hauria de cobrar més i s’haurien d’apujar els sous, “sobretot després de la resposta que ha tingut, amb una atenció de 10” cap als avis. La Covid ha deixat moltes places buides per la qual cosa les llistes d’espera s’han anat reduint, tot i que van reprenent el ritme d’abans. No obstant, les famílies ja són més partidàries de cuidar els seus avis després dels efectes de la pandèmia i l’ingrés a un centre residencial hauria de ser l’última alternativa, va puntualitzar.

Entre els protocols que han vingut per quedar-se, a més dels higiènics, es pot destacar l’atenció en unitats reduïdes, encara que facilitant la interrelació i molt mes rigor en el contacte amb els residents. Ingressar en una residència privada costa uns 2.000 euros mensuals.

Temes relacionats
Descobrir
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre