SEGRE

El segon contracte entre FGC i la Generalitat inclou inversions per 1.000 milions d'euros, entre elles per a Rodalies Lleida

Passatgers del tren de la línia de Manresa a Tàrrega.

Passatgers del tren de la línia de Manresa a Tàrrega.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

FGC i la Generalitat han signat aquest dilluns a la tarda el nou contracte programa per al període 2022-2026, que inclou, entre d'altres actuacions, la gestió de Rodalies Lleida, l'R-aeroport, i l'impuls de la connexió de les línies del Vallès i Llobregat-Anoia (L8). El contracte preveu una inversió de la Generalitat d'uns 1.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys. Tot i que per a aquest període no hi consta un eventual traspàs de Rodalies, la companyia l'ha inclòs com un dels projectes estratègics per executar a més llarg termini. El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha subratllat que el Govern s'ha donat de termini fins a l'estiu per veure si el govern espanyol té la voluntat d'efectuar-lo.

"Posem a disposició la nostra experiència amb FGC, ens fan aptes per gestionar en un futur les Rodalies de l'Estat a Catalunya", ha comentat Puigneró en declaracions als mitjans. El vicepresident ha insistit que el Govern esperarà fins a l'estiu per veure quina voluntat té l'Estat per concretar el traspàs. "No podem continuar amb aquest traspàs de fireta del 2009, que no incloïa vies, ni catenàries estacions, personal ni finançament. El que volem és la gestió integral de Rodalies", ha subratllat.

La companyia i el Govern han subscrit el segon contracte programa en un acte aquest dilluns al Museu Marítim de Barcelona, amb la presència del mateix Puigneró; el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la presidenta de FGC, Marta Subirà. El contracte preveu una inversió amb recursos de la Generalitat de 1.000 milions d'euros, amb una aportació estable de recursos que segueixen un creixement tendencial del 3,1%, sumat a les aportacions de l'ATM es calculen segons el marc pressupostari acordat i els ingressos dels bitllets. Segons la companyia, els projectes inclosos en el pressupost no implicarà un major endeutament.

Concretament, les aportacions de la Generalitat parteixen del contracte programa que ara s'esgota (2017-2021), amb uns 175 milions i un creixement anual del 3,1%, seguint les recomanacions del Departament d'Economia. S’inclouen aportacions addicionals finalistes per al dèficit i a les inversions d'AMSA (estació de Boi Taüll), i per al dèficit per als nous serveis Lleida-Manresa, a partir del 2024.

En total, per a l'any 2022 es preveuen aportacions totals de 371,5 milions (dels quals 180 MEUR aportats per la Generalitat, 68,15 milions per l'ATM i 118,7 milions procedents d'ingressos de l'activitat), de 381,22 milions per al 2023; 403,01 milions per al 2024; 435,57 milions per al 2025 i 448,33 milions per al 2026. Pel que fa els ingressos, també es treballa amb un escenari de creixement del 3,1% anual, d'acord amb la recuperació estimada el 2019 per al 2022. En aquestes previsions, s'exclouen possibles impactes en la tarifa mitjana que puguin tenir la posada en servei de la T-Mobilitat.

Les actuacions més importants

El pressupost va destinat a cobrir les necessitats de finançament de l'ens FGC, que inclou les línies del Vallès. Llobregat-Anoia. Infraestructures Ferroviàries (IF) i Turisme i Muntanya; i en les societats participades com Vallter, AMSA, Autometro i Cargometro (les dues darreres, companyies de transport de mercaderies). Concretament, FGC finança les inversions de les dues primeres i el dèficit d'explotació és cobert directament per la Generalitat, mentre que les altre dos financen amb els seus propis ingressos.

D'altra banda, FGC Rail, també participada, no ha generat encara necessitats rellevants d'inversió o finançament i es preveu que ho faci a partir del 2024 amb la implantació de la línia Lleida-Manresa i assumeixi tota l'explotació de la línia Lleida-La Pobla de Segur. Pel que fa les noves societats participades –de les línies R-Aeroport (FGC Mobilitat) i del Tram del Camp de Tarragona– el dèficit serà cobert per la Generalitat i les inversions amb recursos de FGC. Un cop entrin en funcionament, després d'una capitalització inicial, es preveu que siguin projectes autoportants.

la descarbonització, el desenvolupament territorial i la digitalització

FGC ha plantejat el contracte programa amb la Generalitat partint de tres eixos: la descarbonització, el desenvolupament territorial i la digitalització. La companyia preveu que les inversions s'elevin fins als 950 milions d'euros en els pròxims 10 anys per als seus projectes estratègics. Entre les actuacions previstes en el primer d'aquests, hi ha diversos projectes estratègics a curt i mig termini. Dos dels més destacats –ambdós en ample ibèric- serà la connexió entre Barcelona i l'Aeroport del Prat (la futura R-aeroport) al voltant del 2025 i la gestió de la línia de Rodalies Lleida-Manresa. A banda, a la línia entre Lleida i la Pobla de Segur s'incorporarà un nou tren durant el primer semestre de l'any que ve.

Desestacionalitzar les estacions de muntanya

En el segon dels eixos, el desenvolupament territorial, es treballarà amb l'objectiu de desestacionalitzar les estacions de muntanya més enllà de la temporada d'estiu; la implicació amb l'esport i en especial amb els Jocs Olímpics d'Hivern el 2030; potenciar els ferrocarrils turístics i impulsar la sostenibilitat amb la instal·lació de punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics el 2022.

Per últim, en l'àmbit de la digitalització, es preveu la implementació de les estacions 4.0 i de 'ressorts digitals'; i a nivell intern l'entrada en servei d'agents digitals, la incorporació de sistemes BIM i el desenvolupament continu del portal Open Data així com d'un Laboratori de 5G, entre d'altres.

tracking