L'impuls a aquesta font d'energia espera ajuts en mans de l'Estat

Els diferents projectes basats en l’hidrogen verd que opten a Lleida a fons Next Generation de la UE esperen subvencions que administra l’Estat, en el marc del pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Els promotors esperen aquests fons des de fa un any i encara no tenen data de sortida. El Govern central es limita a afirmar que el termini per sol·licitar-los s’obrirà “pròximament” en dos convocatòries que sumaran uns 400 milions d’euros per a tot Espanya.

És una quantitat que el sector considera modesta, si tenim en compte que les propostes són nombroses i que només el projecte participat per Fruits de Ponent té un pressupost de més de 200 milions. El responsable del projecte Hidrogen Verd Catalunya Sud, Jesús Hernández, va advertir que els projectes basats en aquesta tecnologia “han perdut ja un any” a l’espera que l’Estat convoqui els ajuts europeus, i va advertir que totes les accions del Next Generation hauran d’estar executades, com a molt tard, el 2026. A part d’ajuts a l’hidrogen, aquest projecte espera també subvencions per crear comunitats energètiques.

Les convocatòries previstes sumaran 40 milions a tot el territori espanyol.D’altra banda, esperen acollir-se a aquest finançament europeu altres projectes a Lleida. És el cas del que impulsen conjuntament la paperera Alier de Rosselló i Atlas Energía, que inclou la construcció d’una hidrogenera a Torrefarrera, o el desenvolupament d’un camió impulsat per hidrogen per part de Bonàrea, en col·laboració amb altres empreses i centres d’investigació. Un cas diferent és el d’Endesa, que opta a fons de la UE per produir hidrogen verd amb l’energia de 33 molins de vent previstos a les Garrigues.

Tanmateix, aquests formen part dels quaranta parcs eòlics que han tornat a l’inici de la seua tramitació amb el decret que la Generalitat va aprovar a l’octubre.

L’absència d’un calendari i el rebuig a crèdits, principals crítiques

L’absència d’un calendari clar per a l’obertura de les diferents convocatòries d’ajuts és una de les crítiques més freqüents que organitzacions empresarials han dirigit fins ara a la gestió dels fons Next Generation. La major part d’aquests fons comunitaris els administra directament l’Estat, però algunes línies d’ajuts queden en mans de les diferents comunitats autònomes.

Aquestes porten a terme les seues pròpies convocatòries i ho fan de forma molt desigual. Exemple d’aquesta situació són les subvencions per a la rehabilitació energètica d’edificis en municipis de menys de 5.000 habitants. La Generalitat no les ha convocat mentre que una desena de governs autonòmics sí que ho han fet.

Una altra crítica freqüent és que part dels fons siguin per a crèdits i no per a subvencions.