Vuit conselleries desplegaran delegacions en cinc capitals del Pirineu fins al 2023

Vuit conselleries de la Generalitat desplegaran delegacions del Pirineu. S’instal·laran a les diferents capitals de les comarques de muntanya entre aquest any i el 2023, en espais cedits per ajuntaments i consells. Així ho van anunciar ahir a la Seu d’Urgell el vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

Les noves delegacions no tenen per ara pressupost assignat ni hi ha previsions sobre el personal que ocuparan. Puigneró va dir que aquestes qüestions es decidiran “en funció de les necessitats” i va apuntar que, en un primer moment, funcionaran amb treballadors que ja formen part de la plantilla de la Generalitat, a la qual s’oferirà la possibilitat de traslladar-se. La Seu d’Urgell acollirà la futura delegació territorial de Vicepresidència, Territori i Polítiques Digitals i també la d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

A Sort s’instal·laran les oficines de la conselleria de Drets Socials i a Tremp hi haurà les d’Educació. Les quatre hauran de funcionar abans del pròxim mes de setembre, segons va detallar el delegat del Govern al Pirineu, Ricard Pérez (vegeu les claus).En una segona etapa, prevista per al 2023, està previst obrir la delegació pirinenca del departament de Salut a Tremp, i la de Cultura serà al Pont de Suert. A Puigcerdà, ja a la Cerdanya de Girona, s’instal·laran els serveis territorials d’Empresa i Treball i els d’Economia i Hisenda.

Això representa un nou intent de desplegar l’administració de la Generalitat a les comarques de muntanya, després del que va plantejar l’antic Govern tripartit fa més d’una dècada. Aquesta primera temptativa es va veure frustrada a causa de retallades arran de la crisi econòmica.

Puigneró va destacar el caràcter “descentralitzat” del desplegament de l’administració catalana, amb seus en cinc comarques i espais polivalents per aproximar les conselleries a la ciutadania. “Treballem en la idea d’un registre únic per evitar que els ciutadans del Pirineu hagin de desplaçar-se a una altra seu de la vegueria per fer tràmits.” El vicepresident va valorar que el desplegament del Pirineu contribuirà a la “vertebració i l’equitat” del territori i també a “frenar la despoblació” perquè “cada vegada que un poble queda deshabitat mor una manera d’entendre el país”, va dir.

Vilagrà, per la seua part, va afegir que el desplegament és “una reivindicació històrica” de les comarques pirinenques i va assegurar que es porta a terme amb “consens” amb el territori. A l’acte van assistir alcaldes i altres representants de municipis de les comarques del Pirineu

Evitarà que els habitants del Pirineu hagin d’anar a diferents oficines de la vegueria per a tràmits

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va temptejar dimecres presidents de consells del Pirineu i del Conselh Generau d’Aran per conèixer la seua opinió sobre la possibilitat d’incloure el Solsonès, el Ripollès i el Berguedà en la consulta sobre els Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Així ho van corroborar ahir diversos presidents comarcals.

Alguns van dir a Aragonès que no disposen de prou arguments per donar suport o rebutjar la participació d’aquestes comarques al referèndum sobre la cita olímpica. Aquestes crides van arribar dimecres, el mateix dia que Aragonès va afirmar que la consulta implicaria només la vegueria del Pirineu i Aran, encara que va avançar que el Govern “està en converses per veure quin és el paper de les altres tres comarques en el procés participatiu” (vegeu SEGRE d’ahir). El Parlament ja ha aprovat la modificació de la normativa que ha de permetre la celebració d’aquesta votació.

En aquest sentit, el Conselh Generau d’Aran ha defensat en reiterades ocasions que vol que es respecti l’autonomia de la Val quant a l’elaboració i execució de la consulta. D’altra banda, la Plataforma Stop Jocs Olímpics es va manifestar a la Seu d’Urgell coincidint amb la visita del vicepresident, Jordi Puigneró, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Van demanar a la Generalitat que formuli una pregunta “clara” en el referèndum i que fixi una data per a la votació.