SEGRE

LEGISLACIÓ HABITATGE

Els ajuntaments podran instar el desnonament d'okupes conflictius

La nova llei descarta que ho facin les comunitats de veïns i es limita només a pisos de grans propietaris || Podran destinar-los a habitatge social

Un dels edificis okupats de les Borges Blanques.

Un dels edificis okupats de les Borges Blanques.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els ajuntaments podran requerir als grans propietaris que en el termini de trenta dies desallotgin pisos okupats on es duguin a terme activitats contràries a la “convivència normal de la comunitat”, “de l’ordre públic” o que posin en perill la seguretat o la integritat de l’immoble. Si passat aquest termini la propietat se’n desentén, els ajuntaments podran instar el desnonament al jutjat. El Parlament va aprovar ahir canvis legislatius perquè els ens locals puguin destinar aquests pisos okupats a habitatge social.

Després d’una negociació amb PSC, ERC i Ciutadans, Junts va aconseguir aprovar una proposta per modificar la llei de dret a l’habitatge i el Codi Civil per reclamar el desnonament dels pisos okupats. Serà només en casos específics en què els okupes trenquin la convivència amb els veïns. Tanmateix, no podran sol·licitar-ho les comunitats de veïns, com pretenia la proposició de llei presentada per Junts, que només podran “instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d’un pis okupat amb alteració de la convivència”.

Així mateix, els ens locals podran adquirir temporalment l’ús de l’habitatge durant un termini màxim de set anys i hauran de destinar-lo a polítiques públiques de lloguer social. Amb aquesta normativa, els desnonaments seran una competència dels ajuntaments i administracions competents. El pis ocupat ha de ser d’un gran propietari, que s’hagi desentès de les reclamacions i que estigui acreditat per la policia o el municipi que hi ha un problema de convivència amb el pis okupat

Els veïns només podran instar als ajuntaments perquè aquests exigeixin els desnonaments

Tant la CUP com En Comú Podem van rebutjar el projecte i van votar en contra de la proposició de llei. Entitats socials com la PAH van criticar la llei perquè vulnera els drets humans. Van defensar que el text és un despropòsit absolut, electoralista i que afavorirà desnonaments de famílies vulnerables.

Mollerussa, Tàrrega, la Seu o les Borges, les més afectades

El 2021 es van comptabilitzar un total de 243 denúncies a les comarques lleidatanes per okupació il·legal d’habitatges. Entre els municipis amb més denúncies per okupacions hi ha Mollerussa, amb dinou casos coneguts, Tàrrega, amb onze; la Seu i les Borges Blanques, amb nou cadascuna; i Balaguer, amb set denúncies. A Alcoletge es van registrar set denúncies el 2021, quan en els dos anys anteriors no n’hi va haver cap. Agramunt va passar d’un cas el 2019 a cinc el 2021. Segons les dades del ministeri de l’Interior, en els últims cinc anys els casos d’okupacions s’han multiplicat per cinc, amb una mitjana ja d’una vintena al mes. Entre el gener i l’abril del 2022 es va tenir coneixement de 83 okupacions a les comarques lleidatanes, xifra que va ser de 97 durant el mateix període del 2021.

tracking