SEGRE

MUNICIPIS SANITAT

Alcaldes de la Ribera del Sió recullen firmes per exigir més metges

Veïns de 17 dels 18 pobles de l'ABS s'han de desplaçar a Agramunt al no tenir atenció presencial || Només tenen 3,5 dels 5,5 professionals que els corresponen

Alguns dels alcaldes de les poblacions de l’ABS d’Agramunt afectades per la falta de metges.

Alguns dels alcaldes de les poblacions de l’ABS d’Agramunt afectades per la falta de metges.X. SANTESMASSES

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els alcaldes dels 18 pobles dels municipis d’Agramunt, Puigverd, Ossó de Sió, els Plans de Sió i Preixens han iniciat una recollida de firmes per exigir al departament de Salut que cobreixi les places vacants de metges. També han elaborat un manifest que recull aquestes reivindicacions. La mobilització arriba després que tots els pobles, a excepció d’Agramunt, s’hagin quedat sense visites dels facultatius.

L’alcaldessa d’aquest últim municipi, Sílvia Fernández, va explicar que això es deu a la manca de facultatius. En aquest sentit, va assenyalar que que a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) li corresponen cinc metges a jornada completa i un a mitja jornada per atendre els 7.000 usuaris. Tanmateix, en l’actualitat només n’hi ha tres i un quart amb jornada reduïda.El primer edil de Preixens, Joan Eroles, va indicar que aquesta problemàtica provoca situacions de difícil solució, en especial per a les persones grans que no disposin de vehicle per desplaçar-se fins a Agramunt i que hagin de recórrer a familiars o amics perquè els portin fins aquesta localitat.

Eroles va manifestar que la falta de serveis és un bon aliat de la despoblació.Fernández va assenyalar que la manca de metges de família “ens fa més fràgils i vulnerables”, ja que l’escassetat de facultatius i les habituals rotacions per trasllats fan que els usuaris no puguin tenir un seguiment continuat per part del metge de capçalera. En el cas d’Agramunt, això ha dut en alguns casos a no poder cobrir les urgències, la qual cosa ha obligat els usuaris a desplaçar-se a les ABS de Tàrrega, Cervera i Guissona. Així mateix, Fernández va recordar que la conselleria de Salut es va comprometre al desembre a buscar una solució.

El problema, que es repeteix en altres comarques amb població disseminada, és la dificultat de trobar facultatius que s’estableixin de forma estable al territori. Per això, va exigir que es remuneri de forma especial els metges de les zones poc poblades. Així mateix, va destacar la “gran tasca i sacrifici” que porten a terme els actuals professionals de l’ABS per atendre els usuaris.

Un 40 per cent dels facultatius rurals es jubilarà en cinc anys

Les jubilacions dels metges i la dificultat per cobrir aquestes places són un altre dels problemes a què s’enfronta el sector sanitari a les comarques de Lleida. En aquest sentit, segons dades del Grup d’Eines de Repoblament Rural, el 40 per cent dels facultatius rurals es jubilarà en els pròxims cinc anys. Quant al conjunt de la demarcació, un de cada cinc metges es jubilarà en els propers cinc anys, xifra que suposa unes 400 persones i la majoria exerceixen la medicina familiar.L’any passat, la Segarra també va alertar de la falta de metges per cobrir les baixes en pobles i a finals de juny la conselleria de Salut es va comprometre a solucionar aquesta problemàtica i cobrir les vacants a Sant Ramon, Ribera d’Ondara i Sant Guim de Freixenet. Llavors Salut també va reconèixer les dificultats per trobar metges de família que vulguin traslladar-se a zones rurals.

tracking